| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 86 |
| Pes real (en quilos) | 459 |
| Fonedor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Any fosa | 1948 |
| Descripció |
La campana té unes inscripcions al terç en llatí, repartides entre dos nivells i que acaben al mig peu. Aquestes són: "A✱ A✱ GRATIA III CENTENARO VERO MORTIS I CALASANCTII AUSPICIUS EX AERE ITERUM / SURGO ET JOACHIM QUOQUE APELLABOR SICUT MEA SIMILIS AB INIMICIS✱ / DEI ANNO 1936 DESTRUCTA ✱ A M P I". Aquesta es pot interpretar així en valencià: "EN ACCIÓ DE GRÀCIES (PEL) III CENTENARI DE LA VERTADERA MORT DE (SANT JOSEP) DE CALASANZ / DE NOU TORNE A SORGIR I EM DIC TAMBÉ COM JOAQUIM SEMBLANT A LA DESTRUIDA PELS ENEMICS DE DÉU L'ANY 1936". Aquesta té una referència al tercer centenari de la mort de Sant Josep de Calasanz (ocorreguda a Roma l'any 1648) i hi ha altra que es refereix a l'antiga campana. Les sigles que apareixen després d'aquesta inscripció (A M P I) són les sigles de "AD MAIUS PIETATIS INCREMENTUM". La seua traducció al valencià seria: "PER AL MAJOR INCREMENT DE LA PIETAT". Aquest és el lema dels Escolapis. Al mig té una creu amb pedestal, l'Escut dels PP. Escolapis i una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. També té la marca de fàbrica, element habitual a les foneries industrials: "JUAN Bta ROSES/ FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA". Finalment té al mig peu la inscripció ja citada i quatre flors de pensament. |
| Anses | Anses decorades amb figuracions humanes. |
| Terç (T) |
(02) (04) (06) (08) (triangle decorat) (cordó) "A✱ A✱ GRATIA III CENTENARO VERO MORTIS I CALASANCTII AUSPICIUS EX AERE ITERUM " (cordó) "SURGO ET JOACHIM QUOQUE APELLABOR SICUT MEA SIMILIS AB INIMICIS✱" (cordó) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (03) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES/ FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA" (06) (Escut dels PP. Escolapis) (09) (Mare de Déu dels Desemparats) |
| Mig peu (MP) |
(02) (04) (06) (08) (pensament) (2 cordons) (06) "DEI ANNO 1936 DESTRUCTA ✱ A M P I" (2 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es tocava des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall i voltejava amb la ballesta. |
| Tocs actuals de campanes | Repic manual esporàdic. |
| Truja | Fusta i formigó en mal estat |
| Estat actual |
Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Aquesta té peces de fusta i altres de cement. Disposa d'una ballesta per voltejar-la manualment. El batall està lligat. |
| Mecanismes de toc | toc manual - corda al batall per tocar a missa des de baix |
| Intervencions | La campana va ser fosa l'any 1948 amb la resta de campanes de la torre als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta substitueix a la perduda l'any 1936 i la seua fosa es va emmarcar dins de les celebracions del III Centenari de la mort de Sant Josep de Calasanz. |
| Propostes | La instal·lació és tradicional i s'ha de conservar. En cas de restauració la truja i els ferratges es deuen conservar i intervenir tractant d'aprofitar els màxims elements possibles de la instal·lació. En cas de canvi, es deuen fer altres nous exactament igual que els canviats. Es podria mecanitzar amb electromall monofàsic i motor de vol per impuls. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 05-09-2019 |
| 17 Fotos | |
