| Localització | Sala baixa de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 70 |
| Altura del bronze | 53 |
| Vora | 7 |
| Pes aproximat (en quilos) | 199 |
| Any fosa | 1744 |
| Descripció |
La campana porta al terç i mig la següent inscripció: "# SAИTVS#DEVS#SAИTVS#FORTIS#SAИTVS#IИMORTALIS / MISERE / RENOBIS # / AИO I744", que correctament escrita seria: "SANCTUS DEUS SANCTUS FORTIS SANTUS INMORTALIS MISERERE NOBIS ANNO 1744" i que es pot traduir com: "SANT DÉU SANT FORT SANT INMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES ANY 1744". Aquest text forma part de les Lletanies Majors, cantades tradicionalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els orígens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinople en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cessant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escoltar la seua lletra". |
| Espatlla (H) | (Cordó) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "# SAИTVS#DEUS#SAИTUS#FORTIS#SAИTUS#IИMORTALIS" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu sedent amb infant) (cordó) (00) "MISERE / RENOBIS" (06) "AИO I744" (cordó) |
| Mig peu (MP) | (4 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Prima | Si4+00 |
| Hum | Si3-23 |
| Tercera | Mib5-05 |
| Quinta | Fa5+11 |
| Octava | Reb6-37 |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana voltejava i era repicada des del peu de la torre, conservant encara el forat per on passaven les cordes per tocar. |
| Tocs actuals de campanes | Repics i vols automàtics |
| Truja | Ferro ROSES |
| Estat original | La campana comptaria amb una truja de fusta, que seria de perfil tradicional de la comarca, dotada amb mecanismes per el toc manual. |
| Estat actual | La campana es troba en un bon estat de conservació, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall, que sembla substituir a un anterior. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta, seguint aquesta els perfils tradicionals de la localitat i mecanitzant la campana amb un motor d'impulsos, més respectuosos amb la tradició i que permeten els tocs manuals. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de vol continu, electromall. |
| Intervencions | És una de les tres campanes foses en 1744, de autor per ara anònim, ubicada en la torre de l'antic temple parroquial. Amb el trasllat del temple parroquial al nou en 1829 va passar al nou campanar. Salvada de la destrucció de 1936, en 1971 els Roses d'Atzeneta d'Albaida van mecanitzar la campana |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana “La Tercera”, ubicada a la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem (Crevillent), és una peça patrimonial d’importància datada en 1744. La seva fosa, realitzada per artesans qualificats, es caracteritza per la representació escultòrica de la Verge Maria amb un infant, situada sobre una creu amb pedestal. Les inscripcions gravades en els dos cordons de la campana són les següents: “SAИTVSDEUSSAИTUSFORTISSAИTUSIИMORTALIS” i “MISERE / RENOBIS”. A més, s’indica l’any de fosa: “AИO I744”. Actualment, la campana es troba en bon estat de conservació, equipada amb un sistema de mecànisme de vol continu i electromall. Tot i així, es recomana una restauració del conjunt, especialment la truja de fusta, per tal de recuperar els perfils tradicionals de Crevillent i utilitzar un sistema de mecànisme d’impulsos que respecti la tradició. Es considera imprescindible incoar un expedient per incloure la campana en l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura, tot i que la substitució per una campana d’afinació similar seria possible. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 28-08-2024 |
| 19 Fotos | |
