A la ciutat de València, pel seu passat i futur
El treball següent va ser escrit quan jo tenia entre 23 i 24 anys. De l'episodi conserve alguns bons records, com ara l'amable actitud cap a mi d'En Francesc Llop i Lluch, confrare de Santa Llúcia, sempre disposat a facilitar-me les coses moltíssim.
Santa Llúcia, a la vora de l'antic Hospital General, espera la monografia que es mereix. Jo no vaig aprofundir mai més en el tema i els confrares ―encara― s'han de consolar amb aquelles pàgines meues que es van dipositar als prestatges de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València un, ja molt llunyà, 1986. Ara, en ocasió de la transcripció que n'han realitzat, els he demanat afegir-ne una nota prèvia: unes línies que, a més de procurar evitar excessives expectatives al lector, pretenen esperonar una recerca interdisciplinar sobre una entitat de gestació baixmedieval que ha pogut arribar fins els nostres dies.
Per últim, per bé que figura en el capítol d'agraïments de la tesi de llicenciatura ―tesina― que us disposeu a fullejar o llegir, cal remarcar particularment el nom de Ramon Carrió: aquells dies de transcripcions paleogràfiques i de traduccions del llatí constituïxen encara un dels bons records que abans esmentava.
Rafael Company
La Confraria de Santa Llúcia de València ha esdevingut per a mi un símbol de civisme. Des d'uns pressupòsits que ningú no els demana d'abandonar -pel que fa a una indefugible confessionalitat- els confrares de Santa Llúcia han ultrapassat els límits que a priori els acotarien. En certa mesura, el rellotge de la història ens ha fet l'ullet: Santa Llúcia recupera un paper cívic en train de perdre's per la galopant laïcització social, mitjançant una aposta decidida per la conservació d'un patrimoni que, administrat per ells, reconeixen de tots. No sols la ciutat de València n'és la beneficiària: amb les ones concèntriques que vulgueu, la Confraria de Santa Llúcia es vertebra perfectament amb un conjunt europeu de testimonis històrics desapareguts o, com és el cas, vius. L'ocasió que la meua tesi de llicenciatura ha proporcionat, cobra el seu sentit en introduir Santa Llúcia al món universitari valencià, i per extensió, general.
Soc ben conscient de les limitacions del meu treball, però també de les perspectives que pot obrir a d'altres. D'ells és la resposta. I de la continuació de la Confraria de Santa Llúcia en el seu procedir obert i tolerant.
Endavant i gràcies.
Quan decidit a elaborar una tesi de llicenciatura, vaig personar-me davant el qui havia d'ésser director d'aquesta, Daniel Benito Goerlich, certament ja havia decidit que un edifici de la ciutat de València centraria el meu treball, i a tal efecte era portador d'un llistat on convivien els qui menys atenció havien rebut de la historiografia. Un curt diàleg va decantar l'elecció vers una ermita xicoteta situada al sud-oest de la ciutat, ben a prop d'on havia estat el portal de Torrent o dels Innocents de l'enderrocada muralla.
De seguida, en emprendre els treballs d'aproximació vaig adonar-me'n que endinsar-se en la història i art de la Confraria i de l'Església de Santa Llúcia de València constituïa un projecte complexe i alhora suggestiu. La bibliografia sobre el tema facilitava un conjunt de dades de dimensions reduïdes (així en poques ocasions hom ha ultrapassat les dues o tres planes en els treballs consultats)... i el recurs "massiu" a les fonts es feia indefugible.
Unes circumstàncies poc habituals, a més a més, han afavorit que la conservació d'aquestes fonts s'haja esdevingut: els episodis bèl·lics i polítics han "respectat" el patrimoni documental, moble i immoble de Santa Llúcia, en un grau molt superior a allò que constitueix "norma" a la ciutat de València. En concret, els fets de 1936 no afectaren l'Església perquè
Al iniciarse el 21 de julio de 1936 el asalto y quema de los templos valencianos, Don Enrique Badenes Gallart abogado y ferviente devoto de esta COFRADÍA de Santa Lucía, ideando salvar el presente lugar Ermita y Salas don aún perviven documentos e imágenes de la época fundacional, pensó providencialmente en la familia que vivía allí y como siendo un miembro de ella Claudita Bayo Gaboyard nacida en Francia, se recabó la ayuda del consulado de esta Nación. Y una hoja de papel que prendió dicho Sr. Badenes a la puerta de esta misma habitación hasta el termino de la guerra con el correspondiente membrete y el consabido sello decía así: CAMARADA, AQUÍ VIVE UN SÚBDITO FRANCÉS. RESPETA ESTE EDIFICIO. Y estos hechos fueron el motivo de salvarse íntegramente Iglesia y Casa Confraria de SANTA LLUSIA.
Així diu una inscripció en ceràmica que hi ha al vestíbul. Per a l'estudiós de la història i de l'art, aquestes frases són tota una invitació, i una esperança que es veu ben bé confirmada quan hom té accés al conjunt de pergamins, paperam i obres d'art que els confrares de Santa Llúcia "s'obstinen" a preservar. En aquest sentit, l'agraïment al Clavari En Francesc Josep Llop i Lluch, "conservatore in pectore" de les dependències de la Casa i Confraria de Santa Llúcia de València, ha de figurar ben posat de relleu: bon coneixedor d'allò guardat i exhibit, el Sr. Llop ha estat una font, un mitjancer, un ajut i un suport, tot a l'ensems. Pel seu conducte, l'antiga "Almoina" i actual "Pontifícia, Reial i Primitiva Confraria de Santa Llúcia de València" ha obert totes les seues portes reals i imaginàries. Els confrares de Santa Llúcia han facilitat així la investigació, molt més enllà de la freda cortesia... i han posat en les mans del neòfit, les eines necessàries per tal d'incrementar el coneixement del passat històrica i del patrimoni cultural de la Ciutat de València. Certament, una conducta a imitar.
També en el capítol d'agraïments, cal dedicar un record a Lluís Cerveró i Gomis, qui en 1961 emprengué la tasca de transcriure els pergamins, tot facilitant així l'accés a les paleogràfiques escriptures. Així mateix he de donar les gràcies a Ramon Carrió, bon coneixedor de la nostra llengua i de la llatina, sense el concurs del qual no hagués pogut arribar a assabentar-me del contingut sencer de tan extens conjunt de textos., Finalment, gràcies a Antoni Torregrossa per realitzar les fotos que acompanyen aquest treball, a Josep Vicent Boira per posar al meu abast els mitjans que proporcionen les noves tecnologies, i a "tutti quanti" a la Universitat, a les Biblioteques o als Arxius, que m'han donat el seu ajut.
El fons arxivístic de la Confraria de Santa Llúcia de València constitueix un patrimoni documental i històric de rellevància. Així, els vint-i-nou pergamins hi conservats, datats entre 1387 i 1642, els Llibres de Registre i de Deliberacions, els documents solts... faciliten la reconstrucció de la història de la Confraria i Església de l'època baix-medieval ençà. Però un treball de les característiques d'una tesi de llicenciatura aconsella seleccionar... i això es facilitat pel propi desenvolupament de la investigació, i influït per les pròpies preferències personals. A més a més, aquesta es una tesi dirigida des del Departament d'Història de l'Art, i l'exhumació o transcripció pormenoritzada d'algunes fonts, així com el comentari d'aquestes, "desbordaria" ben bé els límits teòrics de la disciplina, malgrat la voluntat decidida d'ésser tolerants en la fixació d'aquests límits, i ser ferms advocats de la interdisciplinarietat. Amb el que he dit, pot suposar-se que hom ha prescindit de documentació que podria constituir aportacions a altres camps de la Història de la Cultura... i que també, i atenent ara a una opció decididament personal, s'han primat unes etapes cronològiques sobre altres, (cert és que la significació i importància atribuïda a les fonts no ha estat un factor alié...).
Siga com siga la present aproximació, no cal dir-ho, s'emmarca en la línia de continuïtat de les precedents, i pretén possibilitar de posterior síntesis o estudis parcials.
Les notes a peu de pàgina van reunides al final, ordenades per cadascun dels Capítols.
Els orígens de la Confraria de la Verge i Màrtir Santa Llúcia de València semblen haver de retrotraure's als temps de la Conquesta Jaumina del segle XIII. Seguint açò, la Confraria hauria estat erigida i fundada en la capella amb invocació de Santa Llúcia, de la Seu de València. Així, en un document dels confrares d'agost de 1780, hom parla en aquests termes:
M. I. S. Señor
En cumplimiento de lo que V. S. se sirve comunicarme en su Carta de 8 de los corrientes firmada por Dn. Thomas Finagero y Vilanova Secretario debo hazer presente a la alta comisión de V. S. que la Cofradia de la Virgen y Martir Sta. Lucia fue eregida y fundada de immemorial en la Capilla de su ynvocacion sita en la metropolitana Yglesia de esta Ciudad de Valencia, immediatamente a la dedicacion, y luego que fue restaurada y ganada por el serenissimo Señor Rey Dn. Jayme de Aragon el Conquistador, en su notoria, y celebrada conquista de este Reyno año de 1283, segun se dexa discurrir y se viene en claro conocimiento de ello por lo que se expressa en diferentes instrumentos y reales concesiones de que mas abaxo se hara merito sin que sobre este particular se pueda dar mas informe a V. S. por no encontrarse en este Archivo su primitiva fundacion si solo desde que se desagregó de dicha metropolitana Yglesia y, nuevamente se trasladó a esta en donde existe en virtud de reales privilegios, segun se evidencia por lo siguiente.
Per la seua part, Antonio M. Cavero, en el seu article sobre la Confraria (1), explicita que la fundació ho fou sota el nom de "Almoyna de Santa Llúcia" i la situa com a segona més antiga de la ciutat:
Como corporación religiosa, la Cofradía de Santa Lucía ocupa el segundo lugar de antigüedad entre las fundadas en esta ciudad, siendo la primera "la lloable cofraria de Nostre senyor Deu, e de la gloriosa Verge Maria, e del Benaventurat San Jaume, establida en les Kalendes de Noembre any 1246" y les sigue en orden la muy ilustre de la Virgen María de la Seo, que fue aprobada por el obispo D. Hugo de Fenollet, y el venerable cabildo de canónigos congregados en capítulo pascual a 30 de abril de 1356.
Incidint en el tema dels orígens, hem de citar Josep Sanchis Sivera, que en la seua obra "La Catedral de Valencia" (2) escriu:
Llamóse esta capilla - que es la tercera del trasagrario o girola de la Catedal Basílica, dedicada en la actualidad a Santa Catalina Tomás, junto a la de la Virgen del Puig - en un principio de "Santa Lucía", por tener como titular a esta santa. La primitiva capilla es probable fuese la edificada por la Cofradía de su nombre, fundada en la Catedral bajo la advocación de "Almoyna de santa Lucia", poco después de la conquista de Valencia.
Íntimament lligada a la qüestió de la fundació, trobem l'aspecte dels "beneficis" instituïts sota l'advocació de la Santa. Cruilles (3) escriu el següent:
Según noticia publicada en el Diario de Valencia por Ortiz, fundó esta capilla la infanta doña Constanza, hija de Manfredo, rey de Sicilia: la cual también erigió un beneficio con invocación de Santa Lucía y de San Bernardo.
Moya Casals, a aquest respecte, manté una línia narrativa menys confusa:
Consta igualmente que en el año 1279 ya tenía la capilla de Santa Lucía de nuestro templo mayor dos beneficios. (4)
La infanta doña Constanza, hija de Manfredo Rey de Sicilia, y casada después con Don Pedro III de Aragón instituyó un beneficio con la invocación y título de la Santa, entre otros donativos, movida de su gran devoción a la gloriosa Patrona de Siracusa en el año 1276.
Seguint Sanchis Sivera, en la seua esmentada "Catedral de Valenica" els beneficis fundats a la Seu sota la invocació de Santa Llúcia, haurien estat els següents: un per Octavi Malferit, un altre per Mossén Pere Pérez de Taraçona, canonge, en el seu testament rebut per Giner Rabassa, en XI Kalendes de Desembre 1279; un altre per Arnau Çafont, en el seu testament rebut per Pere Ferrer el 18 d'octubre de 1315; finalment haurien estat instituïts també, un per Gerau Çafont i un altre per Damiata Doris, dona de Pere Bou, en el seu testament rebut per Daniel Conesa, en 5 d'octubre de 1447.
Abans d'endinsar-nos en el tema de l'establiment de la Confraria de Santa Llúcia a la seu localitzada al costat del Portal de Torrent o Porta dels Innocents de la muralla de la ciutat de València (la qual cosa és seguible mitjançant una abundosa documentació conservada a l'Arxiu de la Confraria) anem a fer referència, ni que siga de passada, a la primitiva seu catedralícia, pel que fa a les seues característiques, i en això Moya Casals ens dona referències (6):
Estaba suntuosamente decorada al gusto de la época y cerrada de una hermosa verja, como la actual de la capilla-parroquia de San Pedro, pues antes de la reforma de la Catedral de Valencia estaban así cerradas todas las capillas. Tenía la que nos ocupa de la Almoyna de Santa Lucía vistosas vidrieras de colores con imágenes.
El procés per a que la Confraria de Santa Llúcia aconseguís una seua pròpia a la part sud-oest de la ciutat de València, té uns antecedents ben documentats, doncs la cura dels confrares i circumstàncies especials han preservat de la destrucció o la desaparició la part més substancial, amb diferència, dels testimonis escrits de la "proto-història" i història de la Confraria pel que fa a la seua seu actual. Certament algunes peces clau del trencaclosques no s'han conservat, i en tot cas l'accés a ells és possible sols parcialment mitjançant fonts de segona mà. Siga com siga, hom està en condicions de fer una aproximació amb garanties a la història i a l'art acumulats per la casa-seu i església de Santa Llúcia.
Comencem sense més preàmbuls.
De l'últim dia de març de 1395 data un pergamí que numerat antigament amb el 3, ara es conserva a l'Arxiu de la Confraria com a 1 (1). És el trasllat d'un acte de venda fet a València el 25 de novembre de 1381, pel qual Bernat Perez, suboperari de les obres de Murs i Valls de la ciutat de València, ven pel preu de 21 £ i 14 sous, tres patis o solars contigus de cases, sitis en la parròquia de Sant Martí (i que confrontaven amb la muralla, aleshores nova), a Pasquala, vídua de Bernat Morell, transcrit a l'apèndix.
A 29 de juliol de 1387 és datat un altre pergamí, numerat antigament amb el 5, i que ara és conservat a l'Arxiu de la Confraria com a n 3 (2). És la carta de venda per la qual, en el dia de la data, Bernat Baró i la seua dona venen la meitat d'un pati, situat a la Parròquia de Sant Martí, a Jaume Bonet, transcrit a l'apèndix.
Així mateix de 14 d'abril de 1391 data un pergamí que numerat antigament amb el 8, ara es conserva a l'Arxiu de la Confraria com a n 6 (3). És la carta de venda per la qual, en el dia quatre de març de 1391, Jaume Bonet ven la meitat d'un pati prop del portal de Torrent a Nadal Lleopart, transcrit a l'apèndix.
El penúltim pergamí d'aquesta sèrie és datat a 24 de juliol de 1399, i era numerat antigament amb el 9. Ara és conservat a l'Arxiu de la Confraria com a n 7 (4). És la còpia de la carta de venda per la qual Nadal Lleopart i sa muller Jaumeta, venen la meitat d'un pati situat a la Parròquia de Sant Martí, a Pere Ponç el 16 d'octubre de 1391, transcrit a l'apèndix.
Per últim, datat a 5 de maig de 1395, trobem arxivat a Santa Llúcia un dels documents més importants pel que fa a la clarificació dels orígens de l'Ermita. Numerat antigament amb el 6, i avui assenyalat amb el n 8 (5), ja a la coberta ens proporciona un indici de que ens trobem en presència d'un pergamí decisiu: "Sobre les cases que huy es la casa de Senta Lucia", transcrit a l'apèndix.
De la lectura del pergamí nº 8, de 5 de maig de 1395, hom pot deduir dades neves, a la vega que amb l'ajut dels altres quatre dcouments, som en condicions d'esquematitzar les transmissions dels patis sobre els que s'assentaria l'Ermita de Santa Llúca. Vegem-ho:
Aquesta era la situació en vespres de la consolidació de la Confraria, la qual cosa tractarem al capítol següent.
Cavero, a l'article ja citat (1), parla de com "Los primitivos capítulos fueron reformados y confirmados por D. Juan I de Aragón a petición de la cofradía". Un informe mecanografiat de Lluís Cerveró i Gomis, datat en 1961, diu que "En 20 de diciembre de 1392, el rey Juan I de Aragón aprueba los nuevos Capítulos por los que había de regirse la Almoina de Santa Lucía, lo que necesariamente supone otros capítulos de fecha anterior a la citada." A aquest respecte, el documents dels confrares d'agost de 1780 diu:
En el año del Sr. de 1392 sexto del reynado de la Magestad del Señor Dn. Juan de Aragon, hizieron los cofrades de esta cofradia una reverente suplica a su magestad incertando en ella diferentes capitulos que havian añadido para su buen regimen y govierno, los quales fueron aprobados y confirmados por el mismo Sor. Rey agraciandoles en el primero: (atendiendo a las gracias y licencias de sus Illtres. Predecesores) en poder tener een el altar de Sta ---- en la Seo de Valencia, una lampara la qual ardiese continuamente y dos cirios o mas si quisiesen su Cofrades, sin ninguna oblacion o COnsignacion de bienes y sitios, sin perjuicio y derogacion de los Fueros y Privilegios de dicha Ciudad de Valencia; y en el segundo facultad para buscar lugar comodo y fabricar en el yglesia, y poderse juntar a tratar y conferir los Negocios y asuntos pertenecientes a la referida Cofradia segun consta por su real Privilegio expedido en 20 del mes de Deciembre de dicho año 1392. Copia del qual en devida forma se presenta =
En l'obra de Francisco Bofarull y Sans "Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón", al tom XLI (Barcelona 1910) apareixen registrats aquests capítolos, sola la referència "Registre 1902, fol. 186". Jo no he consultat aquests fonts, però m'he servit de la còpia a la que es refereix el document de 1780. Està datada a 19 d'agost d'aquest any, i fou feta pel notari Joseph Ximenez. Quan els confrares s'hi dirigeixen al Rei Joan, el tracten de Magestat, i açò, seguint Cavero (2), no es correspon al tractament que utilitzaren a la Corona d'Aragó-Catalunya els monarques, car aquest fou el d'Altesa. Així Cavero diu:
Carlos I de Austria fue el que ordenó se diese al monarca el titulo de magestad. Del documento auténtico que existió en el archivo hasta el passado siglo (es refereix, és clar, al XVIII) se sacó una copia por notario público, y este dio al monarca aragonés un tratamiento que no tenia.
Siga com siga, la importància d'aquest document per a la història de la Confraria, aconsella de reproduir-lo íntegrament. Heu-lo a l'Apèndix.
Amb els Capitols que hem transcrit, la Confraria se'n apareix ben consolidada. El nostre divuitesc erudit, Josep Teixidor, no va encertat, però, a aquest respecte, i així escriu (5):
Aunque ignoramos el año cierto en que se instituyó en Valencia la Cofradia de Santa Lucia Virgen y Martir, es certissimo que ya estava instituida en el año 1395.
Si Teixidor se'n hagués assabentat del document del Rei Joan, de segur hagués baixat la cronologia de la Confraria...
La que segueixi, també és una ben documentada part de la història de la Confraria de Santa Llúcia de València: el dia 13 i el darrer dia de juliol de 1395, Maties Coloma va atorgar testament, publicat pel notari el 7 de novembre del mateix any (cinc dies després de l'òbit). Aquest pergamí, numerat antigament com el 207, també es conserva a l'Arxiu de Santa llúcia amb el nº 9 i està transcrit a l'Apèndix.
De la mateixa temàtica que l'anterior, el petit pergamí nº 10 de l'Arxiu de Santa Llúcia (antic 208) recolleix com Gil de Vayo dóna àpoca a Joan Martiniç d'haver rebut d'aquest marmessor del testament de Macià Coloma els cinquanta sous que li deixa en dit testament (com preveu un dels capítols concedits pel rei Joan). És datat a 8 de novembre de 1395 i està transcirt i traduït a l'Apèndix.
Teixidor (4) escriu que
No tenian entonces los Cofrades Casa para celebrar sus juntas, i pensaron fabricarla empleando los bienes de la herencia de dicho Coloma..."En tot cas, amb 50 sous (600 diners valencians de billó, o 33 reals d'argent, o 3 florins d'or) ben poc podia fer-´se... sobretot si hom té en compte, com veurem després, que els solars sobre els que edificaren Santa Llúcia ja costaren 80 lliures o 1600 sous (19200 diners, 1607 reals d'argent o 97 florins d'or...).
El conjunt de documents al voltant de la defunció de Marcià Coloma, es tanca a l'Arxiu de la Confraria de Santa Llúcia, amb la definició del testament. Datat a 11 de desembre de 1395, duu el nº 11, que substitueix l'antiga numeració, on figurava amb el 209 (5). Queda transcrita una petita part a l'Apèndix.
Amb data de 22 de març de 1399, la Confraria nomena procurador Gil de Vayo, segons consta en l'antic pergamí nº 1, actual nº 12, transcrit a l'Apèndix.
L'encàrrec de la Confraria al seu procurador fou acomplert, i la llicència rela arribà. En concret fou el Rei Martí l'Humà a Saragossa estant, qui concedia les facultats demanades. El document, transcrit parcialment per Teixidor (6), duia data de 15 d'Abril de 1399, i no es troba a l'Arxiu de la Confraria. La trasncripció parcial a l'Apèndix.
Teixidor afegeix
(Prosige concediendo licencia para comprar Casas en precio de 100 libras i fabricar en ellas casa de cofradia).
Cent lliures equivalen a 2000 sous, el que suposa quarante vegades la xifra deixada en herència per Macià Coloma a la confraria. Amb això, la importància d'aquell testament és més simbòlica que altra cosa (doncs dona fe del compliment d'un dels capítols) i no s'ajusta a la trascendència que Teixidor li adjudica, o que la documentació conservada en una poc reflexionada primera lectura pogués indicar.
Un cop llegit el document dle rei Martí, hom pot pensar que allò que fan els confrares es tornar a incidir en una demanda que ja havíen tingut concedida pel rei Joan. L'explicació a aquesta insistència la facilita el text dels confrares de 1780:
A consequencia de esta real Concesion (s'hi refereix als Capítols de 1392) procuraron los cofrades de aquel entonces, poner en practica el goze de lo concedido en el relacionado segundo capitulo (on apareixia la facultat de buscar lloc comode i fabricar-hi casa-església). Pero como en el intermedio de este tiempo falleciese otra Real persona, fue acordado por los que componian la Junta de la referida Cofradia el que nuevamente se representase a la Magestad del Sr. Rey Dn. Martin (que es quien sucedio a su Antecesor Dn Juan) y arrendolo presto, en execusion aprovando como aprovo la concesion de este. Por su real privilegio de 15 de Abril del año 1399 dió y concedió facultad a la Cofradia para comprar las casas huertos, y demas heredades para poder edificar y construir Yglesia, capilla a honra y gloria de Dios y de la Virgen y Martir Santa Lucia; en cuya virtud...
Teixidor en el capítol 438 de l'obra esmentada continua escrivint:
En virtud de esta real licencia los dichos Mayorales Bononato Brotons i Pascual Marí compraron de pedro Pons labrador de Mislata un solar de casas dentro de los muros de Valencia, Parroquia de San Martin por procio de 35. lbs., cuyo solar lindava entonces con casa de Miguel Morell, con la de Miguel Bonet i con dos calles publicas, segun consta de la escritura que passó ante Bernardo Esteller en 23. de Octubre de 1399., i con otra ante el mismo, dicho dia compraron tambien por 45- libs. de Jaime Bonet Pellicero i de su muger Beatriz, otro solar, que lindava con el antecedente. En estos solares fabricaron la casa i Cofradia de Santa Lucia Virgen i Martir (...)
La propietat de Pere Ponç, l'hem vista registrada pel pergamí nº 4, i la de Jaume Bonet pel nº 2 (encar aque segons el nº 3 va passar a Leonard Lleopart). Les escriptures que permetrien de lligar documentalment els orígens de l'Ermita (pergamins 1, 2, 3, 4 i 8) i el fet pràctic de la compra dels solars, tampoc no són a l'Arxiu, per bé que el document de 1780 tantes vegades esmentat diu que
pasaron desde luego los Cofrades bocales a comprar diferentes Patios y Casas, segun resulta, por varias ventas otorgadas a favor de dicha Cofradia en el propio año de 1399 que originales extan en Pergamino forma en el Archivo de dicha Cofradia.
És així que s'hem situat en els umbrals del segle XV, quan les condicions estaven donades per a la construcció de la nova seu de la Confraria...
La centúria d'or de la història valenciana, el famós XV, sembla tenir per a la Confraria de Santa Llúcia una significació especial, doncs seria en l'any de començament d'aquest segle, el 1400, quan s'iniciaria la construcció de la seu-ermita que ha arribat fins als nostres dies. Teixidor se'n ocupa d'aquesta qüestió (1):
436. Escolano pone solamente su nombre: La de Santa Lucia al Hospital General, tomo I. col. 1030, i Esclapes sobre su palabra dijo: "Sin dificultad alguna por estos tiempos los Valencianos accidentados de la vista fundaron contiguo al Hospital General otra Ermita, i en ella instituyeron cofradia a honor de la glorio Santa Lucia, pues la disposicion de su fabrica indica ser fundacion de los principios de la Centuria 1400". Los Valencianos accidentados de la vista, i los Ciegos hicieron su Cofradia en el año 1329, i la dedicaron no a Santa Lucia, sino a la Vera Cruz, como queda escrito el el lib. 3. cap. 7.
Cavero (2) també dóna la data de 1400 (un any després de l'autorització del rei Martí) i escriu:
dejando en este tiempo la capilla y residencia que desde su origen tenia en la catedral.
En el document dels confrares d'agost de 1780, apareix el següent:
En seguida de dichas reales concessiones solicitaron los Cofrades de dicha Cofradia impetar de la santidad de Benedicto decimo tercio, el goze de diferentes Yndulgencias que les fueron concedidas el ano 1421 segun aparece en la Bulla de esta clase, que queda custodiada en el Archivo de dicha Cofradia
A l'apèndix figura la transcripció d'algunes parts d'aquest pergamí, antic nº 16 i actual nº 13.
Seguint amb les referències que posseïm del segle XV, Cerveró Gomis, en el seu informe diu que
Damiata Doriç, viuda de Pere Bou, en su testamento de 10 de julio de 1439, recibido por Francisco Pelegrí, notario (archivo Real Colegio de Copus Christi n 336), establece la siguiente cláusula Elex sepultura al meu cors en la capella instituida e construida dins la Seu de Valencia, sots invocacio de madona Santa Lucia, dins la qual ja jau mon pare e mare, germans e altres parents meus.
Una voluntat distinta a la de Damiata Doriç, és la que va manifestar Francesc Boix en el seu testament de 25 de febrer de 1442. Hi demana sepultura en l'Església de Santa Llúcia, la qual cosa te per a nosaltres una gran importància: Les obres havien d'estar avançades en un grau suficient per tal que fos d'aplicació el nom d'Església, i hom pogués demanar soterrar-s'hi. El testament, en pergamí, era numerat antigament amb el 221, i avui es conserva a l'Arxiu de santa Llúcia amb el nº 14, transcrit a l'apèndix.
De 1446 data el trasllat d'una clàusula d'herència de 5 de febrer de 1444, conservada en pergamí, numerada antigament amb el 225, i que avui es conserva a l'Arxiu de Santa Llúcia amb el nº 15. La Confraria ix beneficiària en vint lliures. Transcrit a l'apèndix.
A més de tots els pergamins referits, i en part transcrits, que juntament amb algunes referències bibliogràfiques ens han situat la Santa Llúcia Baix-medieval, a l'Arxiu de la Confraria es conserven altres documents dels segles XIV i XV, als que no els hi he trobat implicació directa amb la història o art de l'Església i Confraria. No obstant això cal posar a l'abast de la comunitat científica unes petites dades sobre els dits pergamins:
En el document dels confrares de 1780, el segle XVI comença per a la Confraria i Església de Santa Llúcia, en l'any 1511:
Y haviendose concluido la fabrica de la Yglesia de santa Lucia en el ano de 1511 se procuro licencia para su bendicion que se logro en quince de Setiembre del mismo ano por el entonces Senor Obispo de gracia el reverendo Maestro Dn. Ausias Carbonell Religioso Dominico del Real Convento de Predicadores quien celebro la primer Missa que se dixo en la expresada capilla continuandose en celebrarlas en virtud de la Bulla que a este fin expidio la Santidad de Clemente Septimo en 18 de las Calendas de Setiembre del ano 1526. (De l'Encarnació)
Aquesta butla pontifícia es conserva a l'Arxiu de la Confraria numerada com a 20 (antigament duia el nº 22) i està transcrita en l'apèndix.
De 1527 són les disposicions testamentàries de Thomàs Ballester, prevere, que deixa com a marmessors i administradors els Clavaris i Majorals de santa Llúcia. Aquest extens pergamí figurava amb el nº 214, i es conserva a l'Arxiu de la Confraria numerat com el 21. Transcripció i versió actualitzada del document (1) datable entre el 23 de juny i el 16 de desembre de l'any esmentat a l'Apèndix.
El pergamí anterior, és seguit per un altre, on apareix reflectit com els marmessos són presents en l'inventari dels béns mobles de la casa de Tomàs Ballester, per tal d'acomplir les disposicions testamentàries. El document, numerat antigament com a 215, es conserva a l'Arxiu de Santa Llúcia amb el nº 22, i duu data de 22 de juliol de 1527 (2). Està transcrit, parcialment, a l'apèndix.
Els dos pergamins que segueixen completen el cicle referent a les disposicions testamentàries de Tomàs Ballester: sendes àpoques o rebuts on es reflexa el compliment de les darreres voluntats d'aquell. Un datat a 1 de setembre de 1527, figurava abans amb el nº 219, i actualment es conserva numerat com a 23 (3). L'altre, antic 220 i actual nº 24, duu també la mateixa data (4). De caràcter simplement administratiu, es troben reproduïts i traduïts a l'apèndix.
Els esdeveniments que tenen relació amb la història de la Confraria de Santa Llúcia durant el segle XVI, continuen sent-nos referits per les fonts documentals conservades per ella. Així, a 5 d'abril de 1530, és datat un document en pergamí, antic nº 14 i actual nº 25, on hom reconeix el dret de la Confraria a
posseir tots els sous censals, rendals i annuals la propietat dels quals no excedesca de trenta-una lliures.Certament aquesta seria sols una petita part de la documentació que al respecte de les seues finances, els confrares de Santa Llúcia han conservat: pàgines i pàgines apareixen dedicades al tema en els llibres de registre o en altre tipus de documentació. El seu caràcter tan allunyat d'allò que entendríem per "koinée" de temes que vertebra aquest treball, em fa no transcriure tampoc el contingut del pergamí esmentat (5), per bé que apareix reproduït i traduït a l'Apèndix.
Si reprenem el document dels confrares de 1780, trobarem unes notícies relacionades amb el camp econòmic, que seguint allò adés esmentat, sols van a rebre una atenció marginal:
Viendose ya la Cofradia asistida de un crecido numero de cofrades y con fondos bastantes, solicito del real tribunal de Amortizacion licencia para el logro y facultad de poder adquirir hasta en cantidad de 75 £ de renta anual, lo qual consiguio por medio de dos escrituras autorizadas por Francisco Juan Cardona essno. de dicho real tribunal, con fechas la primera de dos de Abril y la segunda de cinco del propio mes del ano 1538.A l'Arxiu de la Confraria sols es conserva l'escritura de dos d'Abril, amb el nº 26 (antic 15), i la xifra que apareix és de 44 £ (7).
De 1570 data la visita que Joan de Ribera, Patriarca d'Antioquia i Arquebisbe de València va realitzar a la Confraria. Josep Xerbas, Secretari de la Ille. Coffa. de la Virgen i Martir Sta Lucia en 6 de Setembre de 1780 va copiar la providència dada, pronunciada y tambien firmada del Patriarca i que figura en l'Apèndix.
A Roma estant, el 4 de març de 1584, el Papa Gregori XIII concedeix indulgències a la Confraria de santa Llúcia, el pergamí conservat a l'Arxiu d'aquesta, que duia el nº 18 i ara figura com a 27, porta penjant un segell de plom, amb un cordó de seda groga i vermella (els colors del Papat) i on a l'anvers del qual figuren els caps de Sant Pere Sant Pau, separats per les lletres "SPA" i "SPE", disposades verticalment sobre una creu llatina. El revers l'ocupa una orla de punts i la llegenda "GRE VORIVS PAPA XIII" en quatre línies. El contingut d'aquesta butla pontifícia (8) no el transcric.
El document dels confrares de 1780 comet una errada en la descripció dels pergamins conservats en l'Arxiu, de la dècada dels 80s del segle XVI. Així, al ja esmentat de 1584, a més de datar-lo en 17 d'octubre li atribueix que es tracta de la donació de relíquies per Sixtus V... i el de 1588, de donació d'indulgències per Gregori XIII. Tal errada és corregeix amb el coneixement de la cronologia papal i una ullada als dits pergamins: Sixtus V, el 17 d'octubre de 1588, a Roma estant, concedeix relíquies a la Confraria de Santa Llúcia. El document, antigament numerat com a 16, ara duu el nº 28 i també com l'anterior no el transcric per tractar-se d'un tema marginal a l'objecte d'aquest estudi.
Cronològicament mitjaneres amb els dos pergamins anteriors, es situen les ordenances de la Confraria de 1586, els 26 capítols de les quals tracten sobre la prevenció dels recaptaments fraudulents d'almoines per part de simulats confrares, i sobre l'elecció de les donzelles verges beneficiàries de la caritat de la Confraria.
Aquest document, escrit al "Liber primus litium Curia Gubernationis Valentia anni MDLXXXVI" conté la confirmació del Portantveus de General Governador de la Ciutat i Regne de València, i està datat a 21 de juliol de 1586.
Jprge García y Martín Archivero General por su Magestad de la presente Ciudad y Provincia de Valencia y de su Audiencia Territorial, qui el 13 de juliol de 1850, va datar la seua transcripció de l'original, advertí que l'estat de conservació del document era dolentíssim i que amb dificultat hom podria tornar a traure'n hi còpia tan completa.
Per bé que els aspectes dels que tracten aquestes Ordenances són ben interessants, el seu caràcter tangencial a allò que constitueix el nucli d'aquest treball, em fa no reproduir llur extens contingut i si per contra, transcriure sols el model de polissa que hom entregava a les donzelles agraciades amb la donació (transcrit a l'apèndix).
De 1517, la Confraria conserva el document, transcrit a l'apèndix, relacionada amb la construcció d'una imatge de Santa Llúcia. La imatge a la que es refereix el rebut que hem transcrit, no és la que avui figura a l'altar major, sinó ben probablement la que es guarda a la Sala Gran de la Confraria.
El llibre numerat com a 43 (1) dels conservats a l'arxiu de la Confraria de Santa Llúcia té una part final dedicada a inventari dels objectes menors conservats a la Casa i Església. Com que en tot cas aquests tenen una importància marginal en el plantejament d'aques treball, sols relacione en l'apèndix aquelles referències que considere més destacades.
L'antic pergamí nº 237, conservat actualment a l'Arxiu de Santa Llúcia amb el nº 29, data de 24 d'abril de 1642, i descriu una operació financera. A diferència de tots els documents citats anteriorment al llarg d'aquest treball, és imprés en la majoria del seu text (1).
De l'any 1673, daten el decret del bisbe N'Hug sobre el gaudi d'almoines, datat per Moya Casals (2) en 10 de maig (i pel document de 1780, en 19 de juny), i la concessió sobre el mateix del Reial Tribunal de la Santa Croada, de 19 de juny del mateix any.
Un cop exposat açò és el moment de reprendre Cavero (3):
Los antiguos capitulos, despues de la asicion del rey D. Juan I se debieron modificar en epoca posterior, pues asi lo indica la nota que a su frente lleva el libro de deliberaciones de la cofradia, que principa en el ano 1703, y por su contenido se conoce la nueva organizacion de la corporacion, muy diferente de la primitiva.
...
Por estos estatutos, acondicionados y modificados, se rigio la cofradia mas de cuatro siglos; su falta de observancia era ya notoria en el ano 1676, com se deja ver en el decreto que en su santa visita dio el canonigo y visitador D. Francisco Lloris de la Torreta
al qual es fa referencia el el "Libre de lliberiasions de la cofradia de Sta. llusia", al revers de la pàgina, i el qual figura conservat a l'Arxiu.
En el Manual de Consells S 45 1607-1609, apareix una disposició que hom va donar en 10 de novembre de l'any 1608 i que figura transcrita en l'Apèndix. Aquest vessant públic de la Confraria contrasta amb les caritats a donzelles vinculades a l'Almoina: verges a les quals és facilitat economicament el seu casament (Ordenacions de 1586), versus acolliment de prostitutes, en servei de la moralitat de la Ciutat de València en dies assenyalats. La Confraria tanmateix guarda un document de 1610, transcrit en l'Apèndix.
El text del Manual de Consells sembla parlar de l'hàbit de la ciutat d'encomanar a la Confraria la reclusió de les prostitutes en les dates més santificades. El text exhumat per mi, que tradueix un de 1610 (sols dos anys després), empra un to molt distint: excepcionalitat i certs recels, que no són explicables només per la diferència de font, Ciutat i Confraria respectivament.
També Cruilles (1) incideix en aquest tema:
En esta iglesia se recogian durante la Semana Santa las mujeres publicas de la mancebia.
En el capitulo 106 de los Quitament publicado en 1633 se establece que el administrador de la casa de Santa Lucia donde se recogia a dichas mujeres para predicarles en la Semana Santa, no pudiese ser reelegido sin pasar tres años.
Així doncs, la línia historiogràfica tradicional ha incidit en el caràcter de costum i sols l'esmentat text de 1610, desdiu que fos habitual recollir les prostitutes en les referides ocasions.
De primeries del segle XVII, segons es desprèn del tipus de lletra utilitzat, trobem a l'Arxiu de la Confraria un rebut sobre "Memoria Dela faena que sea de fer en la esglesia de la gloriosa Sta. Lucia en lo estall". Com que la letra és llegible, i simplement es tracten d'obres secundàries, l'afegisc en fotografia a l'Apèndix.
Connectat directament amb l'inventari de 1534, trobem a l'Arxiu un document que duu per nom Visita de la lloable Cofradia de la Gloriosa Santa Lucia Virgen y Martir. Hi apareixen prou de notícies sobre la disposició i contingut en béns mobles de la casa-confraria i església. Tot allò que fa referència als objectes d'arts menors, no ho transcric, atenent a la seua tangencialitat respecte respecte els propòsits d'aquest treball. La transcripció es troba a l'Apèndix.
La llista de relicaris, objectes d'argent, drap, fusta, metàl·lics, telars, etc... farien massa llarga aquesta relació.
L'epíleg a aquesta visita la constitueix els Mandatos de la Vissita de las Cofradias de santa Lucia y los santos Abdon y Senen 1657, on hi han reglamentacions sobre el recaptament d'almoines i la conservació de les relíquies.
Pocs anys després, el 15 de Novembre de 1666, Francisco Lloris de la Torreta visitava l'església, i això quedava registrat en un quadern de notes, on es llegeix:Altar mayor (...) que era de pintura muy antigua y tenia an medio de el un Nicho Grande, en el qual ay una imagen de masoneria de la Virgen y martir Santa lucia con su corona y palma de plata.
Continua esmentant els altars a la part de l'Evangeli i l'Epístola, i venint a coincidir en allò fonamental: disposició i titolars, per bé que han canviat alguns detalls secundaris.
Les notícies del segle XVIII, comencen amb allò que Teixidor conta: en 1737 els confrares renoven església i pòrtic i para memoria sobre la puerta pusieron: Año 1737.
Martínez Aloy (1) escriu:
La fábrica de este santuario se terminó en 1511, pero fué ampliada en el siglo XVIII con vistas al neoclasicismo así es que toda ella encaja en el Renacmiento y ofrece como elementos más puros la bóveda y floron del presbiterio.
En el llibre de deliberacions de la Confraria trobem algunes referències a l'immoble de Santa Llúcia:
10-IX-1773: disposicions per a poner en perfeccion el Altar de la Concepcion.
20-VIII-1775: obres de reparació del portal.
3-XI-1776: amenaça de derrombament del sostre i volta a causa de les plujes.
5-XI-1786: deficientíssim estat d'una paret mitjanera amb l'Hospital, i consegüent disposició a reparar-la.
1791: Consta en acta haver rebut una carta circular de l'Arquebisbe on hom fa constar una ordre de Carles IV recordant una disposició de Carles III que prohibia la fabricació de retaules de fusta, i la col·locació de flors o altres coses susceptibles de cremar-se. La por a incendis motivà el recordatori d'una ordre que no s'havia dut massa a la pràctica: la pedra o l'estuc havia de sustituir la fusta en els retaules... A l'Apèndix hi ha fotografia d'aquesta interessant disposició. Desconeguem però posteriors mesures per a donar compliment a la circular en l'àmbit de la Confraria.
És el moment que el marc físic ha donat recer a la Confraria de Santa Llúcia i les seues activitats de culte, tot referint la seua història més recent (dos segles) i la seua configuració actual. Comencem amb l'immoble, i amb la centúria dinovena. La primera notícia que hi tenim, ens la dóna el referit llibre de deliberacions i data de 1825. Heus-la ací:
una de las piezas de cargamento que sostienen la cubierta de la Ermita pues se abia salido de su lugar por el mobimiento hecho por la pared y se obserbaba estar a punto de desplomarse y estar carcomida dicha pieza al extremo de ella y en vista de esto Determinaron se hiciese la mayor por el Señor Clavario como en efecto hasí se efectuó en la mayor brevedad; y con esto quedó asegurada la Cubierta de la Ermita y como lo de la pared es obra mediera en el Ospital, deviendo tratar con este...
Hem d'esperar fins al 1860, per tenir-ne més dades. Ara la font és l'Arxiu Municipal, i l'objecte, la construcció de la façana que dóna a la plaça, amb unes traces que en una part fonament s'han conservat fins els nostres dies. Es transcriu a l'Apèndix el document que l'arquitecte Sebastià Monleón va dirigir per obtenir la llicència.
El disseny, reproduït en l'Apèndix, consta d'un cos principal amb sòcol, buit emmarcat per motllures, un ressalt sobre la llinda i dos modillons que "sostenen" la cornisa. Com a coronació, i sobre la vertical de la porta, un cercle amb motlura del qui pengen dues garlandes formant com aletes. El cos lateral, a la dreta de l'espectador que mira des del carrer, té el mateix sòcol, un buit també abrancalat i un semicercle enreixat a sobre, a més de la part corresponent de cornisa.
Cinc anys més tard, Lluís Pesetó, en 1865, presenta un expedient per tal d'afegir un campanil a l'Ermita. També exhumat a l'Arxiu Municipal, el disseny que l'acompanya, reproduït en l'Apèndix , presenta com a obra existente un altre cos lateral, a l'esquerra de l'espectador, que reprodueix quasi exactament el projectat per Monleón. El campanil té només un buit, emmarcat per pilastrons i coronat per un frontó triangular. El document es troba reproduit a l'Apèndix.
Certament amb les obres realitzades per Peseto, la referència de Cruilles, de 1876, s'ajusta ben bé a allò que existia: quan parla de la façana diu que
está adornada de un cornison con dos mensulas, y terminada por un frontispicio, donde estan las campanas.
No será fins el 1925 que la façana de Santa Llúcia no adquirirà el seu aspecte definitiu. I això serà així per obra de l'arquitecte Lorenzo Criado, que el 25 d'agost de l'esmentat any dirigia l'expedient transcrit a l'Apèndix.
Avui en dia la façana de Santa Llúcia (fig. 1, 2, 3 i 16) té un sòcol de pedra on s'obrin tres buits: els laterals coronats per arcs de mig punt amb motllures, i sobre estretes pilastres toscanes; la porta central és abrancalada, amb fines motllures. Sobre la llinda, un ressalt rectangular, i als costats, tot sostenint la cornisa que divideix en dues la façana, dues pilastres toscanes molt esquemàtiques.
El cos superior té un àmpit amb motllura, per baix de la qual destaquen dos pinacles a l'altura de les pilastres de l'entrada, i uns adornaments en forma de dosellet que decoren la base de la fornícula que amb pilastres i arc de mig punt acolleix la imatge de Santa Llúcia. Dues aletes amb volutes faciliten la transició a l'ampla espadanya on les campanes són emmarcades en dos buits acabats en mig punt i decorats amb motllures. Un frontó triangular decorat amb els senzills elements de la resta de la façana, corona el tot. Cal esmentar així mateix els pinacles que decoren les bases de les aletes i els vèrtexs laterals del frontó, així com l'element situat a la punta d'aquest.
S'ha de destacar, però, per a concloure, que al projecte de Criado, n'hi ha dos dissenys superposats: el que acabem de descriure, tret d'algun petit detall, i un altre més barroc, d'un barroquisme diviuitesc i popular (veure també a l'Apèndix): la fornícula més baixa, i als peus de la qual n'hi hauria un quart d'esfera decorat; la cornisa desapareguda, seria substituïda per una més elevada que es corbaria convexament i còncava per donar-li recer a la fornícula. També la porta principal canviaria d'elements decoratius: una motllura que reiteradament giraria i corbaria, substituiria el disseny instaurat per Monleón en 1860. Una major elevació dels elements superiors de les aletes i d'altres xicotets detalls conformarien una alternativa non-nata a la façana de Santa Llúcia de València.
En entrar per la porta central i descendre uns graons, hom té accés a l'Església, la planta de la qual és gairebé rectangular (veure plànol a l'Apèndix). Inicialment fou de fàbrica gòtica, però la seua traça actual sembla ser la barroca divuitesca, amb les reformes del present segle (fig. 9), encara en conserva com a testimonis visibles de la seua construcció d'estil gòtic, els nervis de la volta del presbiteri (fig. 5 i 6). Estructuralment consta de dues naus (fig. 7), de les quals la principal es cobreix amb volta bufada de cinc trams (fig. 9) amb faixons i llunetes de perfil agut, que donen recer a les finestres (fig. 12).
El presbiteri, rectangular i com ja s'ha dit, amb nervis a la seua volta bufada (fig. 5 i 6) corona la nau central.
Pel costat de l'Epístola, hom té accés a nau lateral mitjançant buits amb arcs de mig punt amb motllures, entre pilastres (fig. 7, 8 i 10). Aquesta nau és coberta amb sostre pla, i es perllonga dos trams més per albergar la sagristia junt la capella major, i als peus de l'església en un petit vestíbul. Sobre l'entrada hi ha un cor elevat (fig. 9) i tancat, cobert de volta bufada i suportat per sostre pla.
Pel que fa a les capelles laterals, les del costat de l'Evangeli són de poca profunditat i es situen entre els contraforts, emmarcades per arcs de mig punt, amb motllures i pilastres (fig. 23).
A la part de l'Epístola els altars són disposats d'una manera més irregular (fig. 5, 26 i 27).
Les pilastres esmentades, amb motllures, no tenen capitell, però al fris de l'entaulament que aguanten, s'ha ressaltat la part corresponent a l'eix llur, a la manera barroca (fig. 10).
La desenvolupada cornisa de l'entaulament serveix d'imposta per a l'arranc dels faixons (fig. 12). Aquests, així com els extrems de les llunetes, els marcs de les finestres i l'arc d'accés al presbiteri, tenen decoracions barroques d'escaiola daurada en forma de florons, rocalles i garlandes. També els nervis de la capella major foren ornats amb claus del mateix estil decoratiu, a més de la imposta (fig. 12, 13, 29, 5, 6 i 11, respectivament).
L'aplicació d'aquesta ornamentació és semblant, per exemple, a la que va donar-se a la Capella de la Universitat de València en 1737 (mateix any, recordem-ho, del que parla Teixidor com de "renovació" de Santa Llúcia). Fora de dubte, és, però, la intervenció de tallistes en la dècada dels 30's del present segle (el disseny de Lluís Roig, i els rebuts de March, que he reproduït a l'Apèndix, confirmen aquesta hipòtesi).
L'església compta amb un sòcol de ceràmica, amb taulellets de la segona dècada d'aquest segle, el dibuix dels quals còpia el disseny més utilitzat en el recobriment dels baixos de l'Església del Col·legi del Corpus Christi o del Patriarca, disseny que s'imposaria pel Regne de València durant el segle XVII (fig. 8). Fou durant l'època que en Josep Vivó i Cervera va ésser Clavari de la Confraria que aquesta va renovar l'església: el sòcol de ceràmica esmentat, el daurat i construcció d'altars, el púlpit (desaparegut arran la conversió en Parròquia), el cancell d'accés al presbiteri... D'aleshores (fins la Guerra Civil), data la decoració general del santuari, feta en uns dibuixos de grisalla i lleugers tons de color, on motius vegetals faunístics, fantàstics, antropomòrfics... etc. constitueixen una unitària ornamentació (fig. 6, 10 i 12), que recorda els grutescos manieristes, per bé que la qualitat de vegades és molt baixa, com s'esdevé en el primer tram de volta després del cor, on n'hi ha un grup d'angelets (fig. 13) que emmarquen un escut i sostenen una cartela on diu el Rey don Martin de Aragón por Cédula de 15 de abril de 1399 concedió autorización a esta Cofradía para la construcción de esta Iglesia. En tot cas l'escut no és de bon tros el de Martí l'Humà, Corona reial tancada i un quarterat amb la creu i arbre de Sobrarbe, la creu d'Ennec d'Artiza, la creu de Sant Jordi i quatre caps de moro, i les quatre barres, amb un escussó central amb el lleó de Saragossa... Tot això no pot ser atribuït al rei esmentat: en realitat aquest conjunt heràldic, llevat de l'escussó, correspon a les armes d'Aragó tal i com apareixen a la composició de Vagad de 1499, però de l'Aragó estricte (allò que avui constitueix el territori sota administració de la Diputación General de Aragón), no pas de la "Corona d'Aragó" del conjunt de la qual era rei Martí l'Humà. A més a més ja s'ha dit com el disseny és de fins del XV (sense comptar l'afegitó del lleó saragossà) i la corona no té forma medieval: Martí l'Humà (1396 - 1410) va utilitzar com a armes els pals catalano-aragonesos, timbrats d'elm, mantellet, corona oberta, i drac alat i tinguts per dos àngels (com es veu a un segell del Reial Patrimoni de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona).
A l'Apèndix adjunte els projectes d'ornamentació de la part de l'Evangeli de la volta i paret de la capella major.
Mitjançant una escala que comença al vestíbul de la nau lateral, hom té accés a la Casa de la Confraria. Ornada amb l'emblema de la Institució (fig. 14), la Casa acull dues estances principals, que desempenyen la funció de "Museu": la Sala de Juntes i la Sala Gran (fig. 15). D'algunes de les obres que emmagatzemen parlarem més en altre capítol.
Arran l'enderrocament dels edificis de l'antic Hospital General (fig. 16), Santa Llúcia ha restat exempta, i a la vista les seus façanes secundàries, que han hagut d'ésser arrebossades i arreglades en 1981 (fig. 17).
El retaule major de Santa Llúcia consta de dos cossos (xurriguerescos, segons Cruilles), fent abstracció d'una base cronològicament posterior (anys 30's del present segle) i dos afegitons fets arran la conversió en Parròquia, en els anys 70's. Cal esbrinar quina part del retaule conserva la seua original factura barroca, car les intervencions han estat molt reiterades, però els capitells compostos, els fustes salomònics (fig. 18) amb els raïms i les fulles de vinya, els permòdols de l'entaulament... etc. ens ofereixen un coronament de qualitat per a la nau central.
Tal i com hem vist, en 1658 i 1666 és registrat que el retaule era de "pintura antiga", amb la qual cosa la datació s'hauria de traslladar forçosament més ençà, si res més no ho indicàs: la disposició sembla indicar els principis del segle XVIII com a data de realització. Daurat i pintat amb motius vegetals i faunístics en rosa, verd, blau... (fig. 21) informa clarament que l'execució d'aquesta decoració correspon a ben avançat el segle actual. A més a més de la Santa Àgueda de Rafael Grafià i el Sant Lluc de la part de l'evangeli (fig. 18) i del llenç de la Sagrada Família, divuitesc, que alguna dolentíssima restauració ha deixat en un estat no massa bo, en el segon cos (fig. 16) cal parlar d'una destacada obra d'estatuària que l'Església conserva.
La historiografia tradicional s'ha entestat a datar-la en 1517, en atenció a un rebut que hom conserva a l'Arxiu, però una ullada és prou per abandonar aquesta hipòtesi (fig. 19 i 20). Acàs no són les traces d'una imatge barroco-divuitesca les que se'ns apareixen? A més a més, la factura i la cura en l'execució quasi permetrien de qualificar-la com a rococó: el plegat del mant, la graciosa corbatura, els dissenys de les telles figurades... tot fa una obra destacable i bella, amb ulls que figuren com de cristall (per tal d'accentuar la sensació de verisme), amb un tractament de les carns com si fossen de porcellana (malgrat els retocs posteriors...).
No saben l'autor ni la data, que podriem xifrar en els anys 30 o 40 del segle XVIII, però si podem afirmar que som en presència d'un motiu per justificar una referència i una visita (ni Ponz, ni Tormo, semblen haver pensat el mateix,... però!).
Els retaules menors de l'Església de Santa Llúcia, són formalment de tres tipus, dels quals, un d'ells es repeteix en la totalitat de les capelles de la part de l'Evangeli, i en una de la part de l'Epístola.
Així, les capelles dedicades a la Puríssima o Immaculada Concepció, Sant Antoni de Pàdova, Sant Josep, Verge Dolorosa i Bon Pastor (en aquest cas l'ordre és des de l'entrada a l'esquerra de qui penetra), i la de Sant Joan de Ribera i la Verge de la Llet (la més acostada al presbiteri per la dreta) presenten els retaules amb les mateixes configuracions.
Aquells han substituït els qui Cruilles, en 1876, qualificava d'estil dòric, i tot indica (rebuts inclosos) que foren realitzats a les darreries dels 20's i principis dels 30's d'aquest segle. Amb un cos inferior ornat amb dues columnes salomòniques, i el cos principal ple de decoracions i amb altres dues columnes del mateix estil, donen recer a imatges en un buit acabat en arc de mig punt (fig. 22, 23, 24).
Sols les imatges dels titulars, i uns atributs iconogràfics decoratius, en la base de cada retaule, diferencien un d'altre. La Porta Coeli sobre núvols (seguint el model de Joan de Joanes al quadre de la Puríssima Concepció conservat a l'Església de la Companyia), en el de la Immaculada. Un llibre obert creuat per una vara florida, tot sobre núvols, en el de Sant Antoni de Pàdova. L'anagrama de Sant Josep, JHP, amb l'H creuada per una assutzena, sobre núvols, adorna el retaule dedicat a l'espòs de Maria (fig. 25). També coneguda com la Nostra Senyora del Bon Encert, la imatge de la Verge Dolorosa es veu acompanyada en el retaule per un cor místic, amb flama, i envoltat d'una garlanda de flors, sobre núvols. El retaule del bon Pastor és adornat amb un anyell sobre núvols i un gaiato al·lusiu. Raigs al voltant dels relleus, completen cada conjunt, on els núvols, de color argentat, són l'excepció al to daurat imperant en la resta d'elements. El retaule de la Verge de la Llet i Sant Joan de Ribera és ornat amb l'anagrama coronat de Maria. El retaule de l'actual capella de Santa Àgueda, on també es venera el Santíssim Crist del Perdó, té com a element decoratiu superior, una corona d'espines i els tres claus de la Passió sobre núvols, i a la part de baix, un conjunt iconogràfic també relacionat amb la mort de Jesucrist: sobre núvols, una escala, la creu, una llança i un pal amb una esponja a la punta. Formalment és una fornícula l'arc de mig punt de la qual és sostingut per unes exageradament llargues columnes salomòniques coronades com els altars adés esmentats, amb capitells que figuren corintis. Florons i una sensació de caixó, completen el seu aspecte (fig. 26).
El retaule de la capella-baptisteri, antiga capella de Santa Àgueda, té com a motiu decoratiu superior, una corona de llorer sobre fons de raig, als peus de la qual figuren una espasa, uns pits tallats, i una palma de martiri sobre núvols. El conjunt iconogràfic inferior, també és relacionat amb la Santa agermanada tradicionalment amb la titular de l'Ermita: una corona de llorer, i al centre, una copa plana amb els dos pits tallats, tot sobre raigs. L'espai central del retaule és avui cobert per un quadre del Bateig de Crist, signat per J. Sancayetano Encenes, el 3 de febrer de 1967, de no massa qualitat (fig. 27).
Per darrere d'ell hom pot mirar el relicari, còpia exacta al que hi ha a Catània que conserva el cos de Santa Àgueda. Formalment, aquest retaule s'inscriu en el classicisme academicista de la segona meitat del segle XIX: dues pilastres a cada costat i un ressalt amb dos columnes, tot en estil jònic (amb les característiques garlandes que pengen de les volutes com a diversos indrets del vell edifici de la Universitat de València). Un arquitrau, un fris llis i una cornisa amb dentricles completen el conjunt.
Les escultures que ocupen les fornícules centrals dels retaules del costat de l'Evangeli, són d'allò més estàndard dintre la imagineria "blana" del present segle, i no seria escaient conceptuar-les com a obres d'art. Potser de totes elles, sols la de la Mare de Déu Dolorosa és capaç de transmetre un poc, ben poc certament, d'allò que conforma en l'espectador la sensació de trobar-se davant quelcom qualificable com a art (fig. 28): sense dubte, la certa versemblança amb les Doloroses de Pedro de Mena, que hom li ha atribuït, ajuda a aquesta percepció, salvant totes les distàncies possibles.
Al mateix camp de la imagineria no massa destacada pertany la imatge de Santa Àgueda que trobem a la segona capella de l'Epístola. El Crist que hi ha al seu darrere, per bé que és més que tri-secular, correspon a unes mans no massa perfeccionistes i conserva les traces d'una execució popular.
Les vidrieres de l'Església, de nul·la qualitat artística, i només una mostra d'artesania, han d'ésser esmentades, perquè estan íntimament lligades, iconogràficament als retaules, localitzades a les finestres de la volta i datables ençà la dècada dels 20, o ben recents, tenen els següents motius: pel costat de l'Evangeli, i de la porta vers el presbiteri: un quart lunar en blanc sobre fons roig (fig. 29) - sobre el retaule de la Immaculada -; un llibre obert creuat per una vara florida - sobre el de Sant Antoni de Pàdova -; una serra creuada per una branca amb assutzenes - al damunt de Sant Josep -; un cor místic amb flama i set espases que el traspassen - damunt de la Mare de Déu Dolorosa - i un anyell ajagut amb un llibre - sobre el Bon Pastor.
Al costat de l'Epístola, i des del presbiteri fins la porta: una palmera - sobre el retaule que té com a motiu l'anagrama coronat de Maria -; un pou - sobre el lloc que ocupaven els quadres de l'Encarnació i la Visitació -; un anagrama de Maria coronat - sobre el lloc que ocupava el llenç de la Mare de Déu dels Desemparats -; un conjunt d'instruments de la Passió - sobre l'actual capella de Santa Àgueda, antiga del Crist (que a més a més disposa de finestra pròpia on figura l'anagrama de Jesús, JHS, amb l'H ornada amb una creu) -; una palma de martiri - al damunt de l'actual baptisteri, antiga capella de Santa Àgueda -.
La Sala de Juntes i la Sala Gran de la Confraria guarden algunes obres d'art, fruit de la dilatada història de la Confraria.
Llevat de la imatge en escultura de Santa Llúcia, sobre la qual després tornarem, la Confraria no conserva cap document escrit que aporte alguna llum al respecte de les pintures per ella magatzemades.
Així, pel que fa al Retaule de les Ànimes (fig. 30, 31 i 32). La descripció segueix la feta per Garín, i en tot cas, sols caldria esmentar la presència de mans "populars" en la seua execució, la qual cosa motivaria la presència de trets de tradició medieval.
Encara que pot ser mig segle més tardà, ha estat datat per la historiografia cap el 1500, i posat en relació amb els Hernandos (per exemple amb el desaparegut retuale pintat per Yáñez de Almedina per a la Col·legiata de Xàtiva) o amb el Mestre del Retaule de Borbotó.
Formalment, és coronat per un Empíreu de glòria, al qual tenen accés, per tres arcs, les bones ànimes. Baix, un Sant Miquel armat i envoltat de focs, de dolç rostre, apareix junt el diable sorgit de la concepció "fosca" de l'infern. El Crist sense màcula que té als costats la Mare de Déu i el Precursors, i als seus peus, la Creu i elements de la Passió... es serveix d'àngels trompetaires que fan la crida al Judici Final, al qui són apel·lats bons i dolents, els condemnats o benaurats d'aquest retaule, en presència del conjunt de Sants que és testimoni.
Amb l'escultura de Santa Llúcia (fig. 33 i 34) podem clarament establir una hipòtesi: A recer d'una fornícula barroco-classicista, amb dues mitges columnes jòniques, un entaulament amb fris ornat de flors en les verticals dels capitells, i unes complicades cartel·les decoratives al mig de les quals s'hi troba l'anagrama de Crist... figura una imatge de Santa Llúcia qualificada de "trecentista" per Garín (!). Certament no es tracta de cap obra gòtica: ben bé podríem ésser al davant de la imatge que en 1517 hom va dedicar a l'altar major, el rebut de la qual ja hem transcrit al corresponent capítol. La Santa va vestida a la romana, amb uns plecs senzills, però elegants. Les traces anatòmiques són d'una execució feble.
Pel que respecta a la Mare de Déu dels Desemparats (fig. 35), segons consta en un pergamí, dels conservats a l'Arxiu de la Confraria
Con este instrumento se puede probar que la Cofradía de Santa Lucía tiene derecho para extenderse hasta lo que antes era calle, que es hasta la linea que tiene el dormidor de los locos, por que los patios que mercaron confrontaron con las casas que havia en donde esta el huerto de el Convento de el Pilar y solamente avia calle en medio, la qual se extendia hasta la linia de el dormidor.Aquest seria l'origen de l'explicació tradicional per a la presència del quadre de la Mare de Déu dels Desemparats a l'Església de Santa Llúcia: en establir-se l'Hospital, la COnfraria hauria cedit terrenys. Temps després, l'Hospital donaria un present, que no seria altra cosa que el llenç que cobria la imatge en la capella que tenia a la Geperudeta, l'Obra nova de la Catedral.
Així, el teló de la Patrona dels protegits per l'Hospital, i titular de la COnfraria de Nostra Dona Sancta Maria dels Ignocents, hauria arribat a Santa Llúcia. En el llenç hom distingueix el que hauria de ser fons de la capella esmentada, cobert/descobert per uns cortinatges. La Mare de Déu és representada amb la seua iconografia tradicional, tenint als peus als Innocents. La qualitat de l'obra ha fet atribuir-la a cercles al voltant d'Espinosa. Siga com siga, es tracta d'una bella representació que la Confraria de Santa Llúcia ha valorat de sempre com íntimament lligada a la seua història.
Completa aquest recorregut la Santa Llúcia d'Evarist Muñoz (fig. 37). Obra signada, que fou probablement un teló per a la imatge de l'altar major (com així indicaria la disposició en arc de mig punt de la part superior). La figura de la santa és d'una allargassada quasi manierista, tot destacant-hi el plec i vol del mant, d'un roig intens, i les perícies tècniques pel que fa als encaixos i tel·les transparents. En algunes parts d'aquest divuitesc quadre hom pot descobrir cert inacabament i una impressió general com de "desartiulació".
La pintura de Sant Isidre Llaurador (fig. 36), una obra sis-centista que sembla procedir de Patraix, dels Sants Abdon i Senent (fig. 36) d'Agustí Gasull, que seria la plasmació gràfica de com l'antiga Confraria que els tenia per titulars, s'havia assimilat a la de Santa Llúcia, i la de Sant Josep (fig. 38), datable en el segle XIX i de baixíssima qualitat, constitueix l'epíleg a a aquesta ullada.
Les conclusions que segueixen haurien de començar amb una reflexió respecte el títol d'aquesta tesi, car el contingut d'allò escrit en els fulls precedents aconsellaria parlar de "L'Església i Confraria de Santa Llúcia de València. Aproximació a la seua història (s. XIII-XVII) i art (s. XVI-XX)" perquè, certament no crec puga parlar-se'n més que "d'aproximació" (terminologia, per altra part, utilitzada reiteradament per mi al llarg del treball) i perquè aqueixos han estat els límits temporals reals.
Em propose afegir en aquestes planes tota una sèrie de reflexions a les que el to fred de la redacció dels Capítols no ha donat cabuda. Escau comentar detalls, enllestir hipòtesis, reconéixer mancances... i això em dispose a fer. Potser he pecat d'esquemàtic, i cal corregir-ho.
Els orígens de la Confraria hem pogut fixar-los amb l'ajut de la bibliografia tradicional, però no he estat capaç d'exhumar quelcom que perfilàs molt més.
Una possibilitat no utilitzada per mi hagués segut la consulta dels fons documentals de la Seu, en un intent de completar les referències que els erudits han donat. En tot cas, com que Sanchis Sivera es prou parc en aquest tema, escauen grans dosis de moral per endinsar-se a la recerca d'unes poques dades.
Altra cosa ben distint ha estat la reconstrucció dels orígens de l'Ermita: la comprensió de cinc pergamins ha possibilitat l'esquematització (en el bon sentit de la paraula) de la pàgina 25. Fins avui ningú, que conste, havia esbrinat la "proto-història" dels solars sobre els que va assentar-se Santa Llúcia, amb el grau de linealitat aconseguit ací. Malgrat això, però, no ha estat possible enllestir el tema definitivament, car hi ha punts foscos que sols amb la troballa dels documents que falten, o amb major enginy per part de l'investigador, serà possible aclarir. Siga com siga, el salt qualitatiu respecte els coneixements que hom havia tramés sobre aquest tema, sembla ser prou apreciable.
Un dels documents que més ha ocupat la meua atenció ha estat el qui replega els Capítols concedits pel Rei Joan. Transcrit i traduït del llatí quan escau, i en versió actualitzada per tal de facilitar millor la lectura del català medieval, constitueix una eina important per al desenvolupament de posteriors estudis. Amb la tasca desenvolupada resulta molt més senzill utilitzar-lo com a base en anàlisis comparatius amb els capítols d'altres confraries, o per tal d'establir hipòtesis sobre característiques socials, econòmiques o de mentalitats. En aquest sentit, la Confraria de Santa Llúcia hauria d'ésser objecte d'un treball semblant al realitzat per Àngels Cuenca Adam respecte les confraries de Sant Cristòfor de Gandia i Santa Maria de Dénia, a tall d'exemple. Aquesta investigació s'afegiria al que constitueix un camp ben delimitat d'estudi de les confraries del Regne de València.
Potser em siga objectat el detall amb que contemple el "transit" de Macià Coloma. En això no he volgut tant perpetuar una línia de tradició historiogràfica (l'esmentada errada de Teixidor - pàgina 47) com posar a l'abast un interessant testament del segle XIV, on hom té la possibilitat de confirmar l'execució dels capítols de la Confraria... i de veure com s'esdevenien els actes administratius que una defunció comportava. Clarament, he estat temptat de donar públic coneixement d'unes pautes valencianes baix-medievals...
El document de Martí l'Humà, no conservat a la Confraria, hauria d'ésser trobat: ni l'Arxiu del Regne de València ni el recull de Bofarull sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó donen pistes al respecte.
Fins aquest moment hem parlat ben poc d'art, tant en la redacció dels capítols com en aquestes reflexions. I poc parlarem d'art, encara per un segle i escaig. El testament de Francesc Boix ens deixa albirar una edificació consistent allà pel 1442, però tenim un desconeixement total de les seues característiques: l'Arxiu de la Confraria no conserva cap referència, i sols l'ocasional troballa en documents aliens d'informacions sobre el tema podrien donar-nos llum. En aquest cas és molt difícil bastir-ne una simple hipòtesis: les famoses nervadures del presbiteri semblen ésser del XVI... Com, doncs, hem d'imaginar-nos l'Església durant el XV? amb quants trams? amb quina capçalera?
Testimonis privilegiats de la puixança i creixement de la Confraria durant el segle XV ho constitueixen les clàusules d'herència que l'Arxiu alberga. Sumes destacables són deixades a l'Almoina per confrares; allò que hom diu en veure arribar l'hora final ultrapassa els límits espacials i temporals i esdevé universal... Aquest és l'aspecte més destacable, doncs resulta impossible, donat el petitíssim nombre de documents d'aquesta classe que hi conservem, realitzar estudis d'extracció social, etc.
Amb l'arribada del segle XVI la Confraria i Església van afirmant la seua autonomia: poder celebrar misses constitueix un esdeveniment que sols una butlla pontifícia podia sancionar, i així succeeix.
La última transcripció pormenoritzada i sencera d'un document arxivat a Santa Llúcia correspon a 1527. Són les complicadíssimes disposicions testamentàries de Thomas Ballester. Hi figura la marxa enrere per a que la Confraria de la Mare de Déu de la Seu no assistisca al soterrar del testador.
També trobem previsions, com dipositar tota la confiança en l'assistenta material dels últims dies per tal d'evitar problemes en el repartiment de la roba amb els marmessors de la Confraria. Hom, certament, descén a un fresc de la quotidianitat de la València del XVI, on l'absència de referències artístiques es veu compensada per fonts de primera mà respecte la història, la cultura, la vida. La lectura detinguda d'aquestes disposicions anima a la realització d'estudis comparatius o a la constatació de coneixements en camps molt variats, a l'ensems que constitueix, junt amb altres pergamins complementaris, un cicle complet sobre l'actuació dels Confrares de Santa Llúcia en les seues darreres hores.
Potser fora necessària la separació que precedeix, perquè entrem en una segona etapa de les nostres conclusions: la Història de l'Art entra per la porta i amb una certa espectacularitat: el rebut de la imatge de Santa Llúcia que avui roman a la Sala Gran de la Confraria, i un inventari on la imatge i el retaule de les Ànimes són esmentats. (Açò darrer obliga a rebaixar en quelcom la hipòtesi de datació més tardana que hem comentat adés: en 1534 tot indica que existia).
En l'anim de qui açò escriu pesa un cert sentiment de "frustració", com de tasca a mig fer. Quan hom es limita a exhumar i deixar camps oberts d'estudi per a investigadors, pel que fa als documents d'història de la Confraria... i això no es veu compensat amb uns brillants resultats en el comentari artístic, l'espectacularitat inicial es converteix en "desencís" al comprovar que del XVI sols tenim dues o tres referències, i que és francament difícil bastir-ne-hi hipòtesis, ara que, s'ha de suposar, és el teu camp privilegiat d'intervenció!
Amb el capítol seté, hom constata la insuficiència de documentació de rellevància que comença en el segle XVII. Si m'hagués entestat en dedicar capítols a la història de la Confraria durant els segles posteriors, hom hagués vist un discórrer menys espectacular: milers de documents administratius no poden competir amb les dues dotzenes de pergamins, testimonis privilegiats de la història de la Confraria durant la seua millor època. Cal no oblidar que segons Angelozzi, en la seua obra "Le confraternite laicali, un'esperienza cristiana tra medievo e età moderna", les confraries constituïren la forma d'associació voluntària més estesa en l'occident europeu, sobre tot a partir del segle XIV, i que la vigència màxima d'elles, conservant l'impuls fundacional i l'ànima que les va donar naixença, es difícil que ultrapasse l'Edat Moderna. El Regne de València no hauria estat presumiblement una excepció i Santa Llúcia podria considerar-se ben bé paradigma d'això. Les raons i motivacions del canvi de rol de la Confraria, de la seua transformació a l'ensems que els canvis socials de la contemporaneïtat, podria ésser objecte d'un estudi comparatiu. En tot cas, aquesta tesi no aporta gens al respecte.
Una de les parts del treball que més satisfactòria m'ha resultat, ha estat la referida a les relacions de l'Almoina i la Ciutat durant el segle XVII. (He de demanar excuses del títol, massa pretensiós, car sols es tracten afers de la primera dècada). Descobrir el document de 1610, que contradiu el del Manual de Consells, ja esmentat per Teixidor, ha contribuït a posar ombres de dubte en un tema que la historiografia tradicional veia molt clar. I hom sap que el dubte és sempre profitós...
De 1658 data un quadernet on se'ns aporten notícies de l'Església... no amb el detall que haguéssem volgut, però si amb grau suficient per a permetre'ns una reconstrucció de la disposició interior (Vegeu l'Apèndix). La zona ocupada pels retaules podria conduir-nos a pensar que l'Església era molt més curta... però res segur hi ha al respecte. Un altre aspecte interessant que ens possibilita el document de 1658 és fixar-nos el Sant Crist, el quadre de Sant Isidre Llaurador i el d'Abdon i Senent com anteriors a aqueixa data.
Les notícies d'art pel que fa al segle XVIII tornen a ser molt minses, la qual cosa provoca que el títol de capítol, vinga gran a allò que hauria d'ésser epígraf...
Els capítols dedicats als segles XIX i XX són monogràfics per a la història de l'art. Cap Joan de Joanes, Goya o Bernini que fes aquesta tesi famosa, han estat trobats. Però en tot cas s'aporten per primera vegada els expedients de la façana, un important conjunt de rebuts, i algun que altre material gràfic inèdit fins al moment. Santa Llúcia, la del XIX i XX, no ha estirat més el braç que la mànega, i en tot cas, hom no pot esperar massa coses distintes.
Així, amb aquest to, vull acabar les conclusions: no podem llençar campanes al vol si hom té super-valorat el concepte de la "alta cultura". En Santa Llúcia allò que s'imposa és la imbricació de un sentit popular i populista. I fruït d'això són els testimonis històrics i artístics que hem descrit. Metodològicament, torne a insistir, queden camps oberts: a més dels ja esmentats, l'anàlisi paleogràfic, stricto sensu, dels documents, la iconografia dels objectes artesanals i artístics... Si algú creu que escau aprofundir, aquesta tesi haurà servit de debò!
(Pergamí. Numeració antiga: 3 - Numeració actual: 1)
Quod Ego Bernardus Perez suboperarius in anno presenti et infrascripto operum murorum et vallorum civitatis Valentiae, scienter dicto nomine et expresso consensu et firmamento venerabilem Raymundi Petri Johannes fabra et Michellis de Apiaria operarios maiores in dicto anno operum predictorum necnon et discreti Francisci Urgilles not. Sindici et procuratoris honorabilium juratorum et consili dicte civitatis, ut de dicta procuratione et sindicatu constat per publicum instrumentum confectum Valentie vicesimaquinta die Augusti anno a Nativitatis Domini Millesimo Trecentesimo Septuagesimo septimo, clausum et subsignatum per discretum Bartholomeum de Villalba not. publicum scribamque venerabilium juratorum dicto nomine vendo trado et quasi trado et inperpetuum concedo vobis domne Paschasie uxor quondam Bernardi Morell vicine Valencia absenti ut presenti et notario infrascripto ut publica persona a me legittime stipulanti et recipeinti nomine et voce vestri dicte emptricis et vestris Tria patua sive solares domorum contigua, sita in parrochia Sancti Martini dicte civitatis via publica mediante et cum domibus et orto Jacobi Ferrando et dum duabus viis publicis prout sunt ibi limitata et designata cum signis de creus coloris rubei de almanguena. Jam dicta itaque Tria patua sive solares domorum ut superioris superius confrontatur et terminantur cum introitibus, exitibus affrontationibus et omnibus suis aliis propietatibus pertinentiis et melioramentis universis et singulis per omnia loca et acelo in habissum vobis dicte emptrici et vestris vendo trado seu quasi trado et imperpetum concedo franche et libere pretio vicelicet viginti unius librarum et quatordecim solidus Regalium Valentie. Quas omnes a vobis numerando habui et recepi... ... Quod est actum Valentia vicesimaquinta die Novembris anno a Nativitate Domini Millesimo Trecentesimo Octuagesimo primo.
(Pergamí. Numeració antiga: 5 - Numeració actual: 3)
Noverint Universi, Quod Nos Bernardus Baro major dierum fusterius civis Valentie et Jacmeta eius uxor ac Isabel filia dictorum conjugum... ... cum presenti publico instrumento... ... vendimus... ... concedimus et tradimus seu quasi tradimus vobis Jacobo Bonet juniori pellipario vicino medietatem cuiusdam patui sive solare domorum situm et positum in parrochia Sancti Martini civitatis Valentiae confrontatum cum domibus Francisci Bonet et cum duabus viis publicis et cum alia medietate dicte pautui... ... sic vobis et vestris perpetuo vendimus, concedimus tradimus seu quasi tradimus pretio videlicte quadraginta florenorum auri comonium de Aragonia... ... Quod est actum Valentiae, Vicesima nona die mensis Julii ano Anativitate Domini Millesimo CCC Octoagesimo septimo.
(Pergamí. Numeració antiga; 8 - Numeració actual: 6)
Noverint Universi Quod Nos Jacobus Bonet presbiterus comorans in parrochia Sancti Martini civitatis Valentia et uxor eius Beatrix Gratis et de certa scientia ambo simul et uterque nostrum in solidum per nos et nostros presentes atque futuros vendimus concedimus atque tradimus vobis Natali Leopart fusterio comoranti in parrochia Sancti Petri eiusdem civitatis presenti et recipienti et vestris medietatem illius patii domorum quod nos habemus et possidemus in dicta parrochia Sancti Martini prope portale numcupatum de Torrent quodquidem patium ab integro tenetur sub dominio venerabilis Bernardi de Valleriola civis Valentiae ad censum Quinquaginta solidorum regalium Valentie... ... Sit vobis et vestris ambo simul et quilibet nostrum insolidum perpetuo vendimus et concedimus pretio Sexaginta quinque solidorium monete regalium Valencie quos omnes confitemur habuisse... ... Quod est actum Valencie IIII die Martii anno Anativitate Domini Millesimo CCC Nonagesimo primo.
(Pergamí. Numeració antiga: 9 - Numeració actual: 7)
Noverint Universi Quod Nos Natalis Leopart fusterius civis Valencie et Jacmeta uxor eius scienter ambo insimul et uterque nostrum insolidum per nos et nostros presentes pariterque futuros cum hoc presenti publico instrumento suo robore perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando titulo pure perfecte et irrevocabilis venditionis vendimus concedimus tradimus seu quasi tradimus vobis Petro Ponç agricultori civi dicte civitatis recipienti et vestris medietatem cuiusdam patui domorum siti et positi in parrochia Sancti Martini prope portale vocato vulgariter de Torrent... ... Sit vobis et vestris vendimus, concedimus tradimus seu quasi tradimus pretio videlicet triginta librarum regalium Valencie quas omnes a vobis numerando habuimus et recepimus et ad totam nostram voluntatem inde bene vestri paccati sumus... ... Quod est actum Valencie Sextadecima die Octobris anno Anativitate Domini Millessimo CCC Nonagessimo primo.
(Transcripció)
Nos Joannes Dei Gratia Rex Aragonum Valentie Mayoricarum, Sardinie et Corcique Comesque Barquinone Rosilionis et Ceritanie;
Quia regia congruit dignitati ut Populos sibi sbiectos pacis et concordis statuant unitate ipsis que fidelis suis incitent et induant ad Caritatis vinculum observandum, quod ese ducitur omnium fundamentum Ideo atendentes fuere Nos expositum per vos fideles nostros confratres Elemosine Beate Lucie Civitatis Valentie qui yam ut asseritis ex Illostrorum predecessorum nostrorum Licentia elemosinam habentis, quod ex Capitulis infrascriptis per vos bono celo ut patule potest proponendi. Statutis et ordinatis Cultum Divinum augebit inter illos et dilectionum idemtitas invalescere fuere que nobis ob hoc per Nos in humiliter Suplicatum ut Confirmando premisam elemosinam qua ut astrictis utebamini vobis concedere dignaremu Capitula per vos vobis oblata, que sunt huiusmodo seriey=
Molt Alt Señor ala Vostra Reyal Magestat Supliquem los prohoms della Almoyna de santa Lucia que per Vos Señor Los sien confermats los Capitols e Ordinacions seguents, los quals fan ahonor del Nostre Señor Deu e de la Verge Maria Mare Sua e dela vcerge Senta Lucia e per profit dela Anima dels passats o esdevenidors=
E primerament, que puixen tenir una Lantia enla Seu de valencia devant lo Altar de Santa Lucia la qual continuament crem e arda davant lo dit Altat e dos ciris e mes si's volran en servey del llevament del Cors precios de Jesu Crist enla dita Capella dels drets dela dita Almoyna, sens alcuna oblacio o consignacio de bens sehents e sens perjuhi o derogacio de furs e privilegis de la Ciutat de Valencia=
E axi mateix puixen tenir tants siris per acompañar la Creu a la sepultura de qualsevol hom o dona de la dita Almoyna e per fer reverencia al Cos de Jesuchrist, com comgregaran alcu de la dita Almoyna com ben vist los sera e sogns estatus e ordinacions de la cita Ciutat=
Item que tots aquells que seran dela dita Almyna de Senta Lucia se puixen adjuntar ensems tantes vegades com ells necesari per actes o fets de la dita Almoyna en aquell Loch onest e permis que ben vist lurs sera E puixen menjar una vegada en lany ensems o mes si's volrran en aquell loch que els plaura o ellegiran, en lo qual convit sien tretse pobres, aquells quels Majorals elegiran en reverencia de Deu, e aquells mengen ans quels de la dita almoyna, de aquelles viandes matexes que los de la dita Almoyna menjaran=
Item que cascun any en aquell dia que elegiran puixen mudar e ordenar quatre prohoms per majorals de la dita Almoyna de Senta Lucia pera regir la dita Almoyna a obediencia dels quals los que seran de la dita Almoyna hagen a estar, los quals majorals hagen a jurar que be e leyalment se hauran en la Administracio e Regiment de la dita Almoyna:
E que els Majorals vells o pasats sien tenguts de reure compte als Majorals novellament elests= e que sien tenguts per lur paraula o escriptura o per altra scusa raho daso que hauran despres com hachen jurat en lo comensament de lur Administracio=
Item que puxen tenir e fer caxa en: la qual sia reservada e posada la pecunia que per raho de la dita Almoyna sera ajustada de la qual pecunia no sia despost alcuna cosa sino en coses piadoses, es a saber:
En soterrar cosos de la dita Almoyna e catius de reembre e ajudar a Pobres de la dita Almoyna e orfenes a maridar de la dita Almoyna e ordinat los dits Aros e lantesa e altres coses propries de la dita Almoyna=
Item ques puxen ordenar entre si quant deuran pagar cascun de la dita Almoyna. Co es cascun disapte un diner per persona, o mes tro en dos fdiners si nos sera rahonablement permesa e leguda e per entrada de aquerll qui novellament volrra entrar en la dita Almyna deu solidos=
E si a la mort sia leixara cinquanta solidos e cascuns dels de la Almoyna paguen a la fabrica dotze diners, e si es fill o filla qui venran en la dita Almoyna pague a la fabrica sis diners per als siris. E si alcu de la dta Almoyna no puixa servir, pague cascun any dotze diners, o si estara fora de la Ciutat pague aiximateix dotze diners=
Item que es puixen obligar e posar pena de una liura de cera per a obs dels dits ciris per tal que la dita Almoyna sia mils servida, sino servara Capitol de la dita Almoyna o servituts feites de la dita Almoyna o Com-- serviran a la sepultura o velaran los Cors dels difunts de la dita Almoyna pus a ells sia manat per lo Andador depart dels Majorals, e que puixen elegir Andador, lo qual haja poder de fer penorar per ---o per la dita pena de una lliura de cera Com ara sera e mes avant lo dit Andador per los Cor et en los preninserts Capitols contengudes haja poder de fer manaments per part d'ells al qual andador, cascun de la dita Almoyna sera tengut dar al Cap del any un diner per sos treballs, e aquell faie les hores dels defunts de la dita Almoyna e pactar lo lit e caixa e torne de lla hon lo haura pres, e aquell haja per son treball de cascun cos, dos solidos y sinch diners: E que cascun que sera de la dita Almoyna sia tengut de dir per anima del defunt cinquanta paternostres e cinquanta Avemaries lo faran la sepultura e que cascun any lendema de Senta lucia sia fet un Aniversari de vint mises=
Item que no sien tenguts rebre en la dita Almoyna alcuna persona en pecta mortal viva publicament o si anys apres que alcu sera rebut en la dita Almoyna en lo dit pecat, sera e aixi publicament viura, si apres que amonestat sera per los Majorals de la dita Almoyna caritativament nos volrra reconciliar e aleixarse del dit pecat, puisen los dits Majorals ab Capitol esser foragitat e remogut de la dita Almoyna, e no puixen esser forcats de rebre alcu en la dita Almoyna si a ells ben vist no sera e si alcuns seran desobedients als dits Majorals los dits Majorals puixen aquell corregir caritativament, o chitarlo de la dita Almoyna si en la desobediencia perseveraren en lo dit foregitament de la dita Almoyna, se haja de fer ab Capitol=
Item que en la dita Almoyna de Senta Lucia puixen eser tants en nombre homens e dones com se segueix, e tenir drap o draps ab aquells senyals o images que ben vist lur sera e coneguda dels de la tia Almoyna, los quals puixen eser tro en nombre de doscent homens ab lurs mullers e si vidua volrra entrar que la prenguen en lo dit nombre en loch de hom=
Item que si fill o fill pare o mare de alcu de la dita Almoyna morra en casa de aquell que sera de la dita Almoyna, que tots los de la dita Almoyna sien tenguts soterrart aquell e ferli honor segons los altres de la dita Almoyna nas que no sien tenguts en aquest cas de dir los cinquanta paternostrese les cinquanta avesmaries si no's volrran=
Item que si algu de la dita Almoyna morra fora de la ciutat de Valencia, tres o quatre legues, e no haura bens ab que el puixen fer portar que en aquest cas la dita Almoyna sia tenguda logar una bestia que port lo dit cors a la Ciutat e li sia feta la sepultura acostumada la qual sepultura ab acabament paguen los de la dita Almoyna= Item que si fill o filla pare o mare de alcu de la dita Almoyna morra e lo dit Andador o notificara als de la dita Almoyna que deixen soterrar lo dit cor que lo dit Andador haja sis diners per sos treballs= Item; Senor con los temps de muden tots jorns e per conseguent moltes vegades se haja a mudar corregir toler e antimar En les dites Ordinacions Supliquen per Co Senyor a la Vostra Altesa, que Capitol congregat ab los que seran de la dita Almoyna tots ajustats o la major partida puixen tolre o afigir a les dites Ordinacions e estatus entre los que seran de la dita Almoyna fer volrran a honor e fidelitat Vostre Senyor e profit de la dita Almoyna legats e pertanyents a la dita Almoyna hagen afirmar o autorisar aquells liberament e sens tot salari o satisfaccio.
Ea propter huyus boni opus presente pars efici cupientes; tenore presentis confirmantes elemosinam quam pretenditis yam habere Capitula preincerta et omnia et vestris contenta ab reverentiam nostri Domini Jesucchristi et mariae eius Matris Virginis Gloriosae hac Beatae Luciae sub cuyus Invocatione ipsam elemosinam Vos fundatis Laudamus aprobamus ratificamus et confirmamus ac concedimus ad cautelam mandantes Gubernatori et Bayulo Generali Regni Valentie Justitiis et aliis oficialibus nostris civitatis et regni predicti, presentibus et futuris et dictorum oficilaium locatenentibus de Certa Scientia et exprese seu obtenta Nostra Gratia et mercedis quatenus Confirmationem et Concesionem nostra huiusmodi vobis Confratibus elemosinae supradictae presentibis et aliis qui pro tempore fuerint de Elemosina eadem praedicta Capitula et omnia et singula in ipsis et in unoquoque eorum contempta servent, teneant et observent et contrea ea non veninant seu aliquem contraveniere aliqua ratione;
Pro huiusmodi aut Licentia et Concesione habuimus vobis viginti florenos auri de Aragoniae quos de nostro mandato fideli Consiliario et Thesaurario nostro Juliano Garricis integre pro solvitits.
In cuyus rey testimonis presentem fieri jusimus nostro sigilo pendenti munitam Datum Valentie vicesima die Decembris anno a nativitate Domini Millesimo Trecentesimo Nonagesimo Segundo. Regnique nostri sexto= Vidit Sperant= Eodem Domini Rex presens Thesaurario nostro En Bononato Egidij et fuit visa per Thesaurarium et Reverendum Tolsani Advocatum fiscalem In gratiarum Decimo tertio= Predicti vigenti floreni de Aragoniae fuerun positi et recepti per dictum Julianum Garricis in Sexto Libro Ordinario sui Oficij Thesaurarie videlicte in vigesimo sexto foleo.
(Pergamí. Numeració antiga: 6. Numeració actual:8)
Noverint Universi Quod Nos Bernardus Valleriola civis Valencie et Bonanata eius uxor Attendentes et ad nostram memoriam nunch reducentes qualiter Bernardus Baro major dierum fusterius et Jacmeta conjuges simul ambo et uterque ipsorum insolidum diu est onerarunt seu carricarunt mihi dicto Bernardo Sexagint Sex solidos et Octo denarios monete Regalium Valencie censuales rendales et annuales spetialiter asignatos et impositos super Tribus patuis seu solaribus domorum contiguis franchis et quitiis sitis et positis in Parrochia Sancti Martini Valencie Confrontatis cum Muro nuovo dicte Civitatis via publica mediante et cum domibus et orto que erant Jacobi Ferrando eo tunch et cum duabus viis publicis.
Quesquidem tria patua sive solares domorum dictus Bernardo Baro emerat a donna Pasquasia quondam uxore Bernardi Morell certo pretio inter ipsos convento.
Et que domina ipsa patua emit et habuit a Bernardo Perec suboperario eo tunch operum Murorum et Vallorum dicte Civitatis et generaliter super omnibus bonis dictorum conjugum ubique habitis et habendis prout hec omnia serie instromentorum dicte operationis et emptionum dictorum patuorum inde factorum patescunt largiflue.
Etiam attendentes dictos Bernardus Baro et Jacmetam eius uxorem et Isabelem filiam dictorum conjugum insimul omnes et quilibet insolidum postea vendedisse vobis Jacobo Bonet juniori pellicario vicino eiusdem medietatem cuiusdam patui ex dictis tribus patuis sive solaribus domorum cum onere prestationis annue dicti census voluntate tamen et expresso consensu meu dicti Bernardi Valleriola domini directi eiusdem pretio videlizet Quadraginta florenorum auri sicuti in instrumento dicte vestre epptionis liquide demostratur.
Considerantes inquam post premissam onerationem et venditionem dictos conjuges de mei voluntate vendidisse Francischo Bonet fratri vestri dicti Jacobi aliut patuum jam operatum ex dictis tribus patuis cum onere etiam prestationis dicti census Quisqudem Francischus Bonet postea ipsum patuum operatum vendidit Andree Luit seu quitavit ac redemit a nobis prehabitos Sexaginta Sex solidos et Octo denaris censuales super omnibus dictis tribus patuis seu solaribus domorum de quibus sepefate inhite fuere venditiones seu alineationes spetialiter oneratos et asignatos. De quaquidem luitione seu quitatione recordamur nos fecisse et firmasse dicto Andree instrumentum publicum revenditionis ipsorum.
Quod prout vos dictus Jacobus Bonet nunch asseretis minime invenire potestis causante obitu dicti Andree qui de ipso notus erat satis et transactione temporis logiuncha nec in posse cuius tabellionis fuit anobis firmatum aquo exemplum autenticum habere valeretis pro tuytione juris vestri licet multipharie perquiriveriveritis de nomine seu agnitione cuiusdem notarii etiam et nos recordamur minime ad presens propter effluxionem temporis Cumque ad presens et deinde infuturm vos dictus Jacobus Bonet idea quia emptio vestra predicta medietatis dicti patui fuit facta per vos asuperius nominatis Bernardo Baro et eius uxore ac filia ipsorum dicto pretio Quadraginta florenorum auri cum oneratione prestationis census dictorum Sexaginta Sex solidorum et octo denariorum pro ut dicte vestre emptionis instrumentum hoc clara testatur quam plurimum timeatis et dubitetis ne forte per nos vel aliquam nostri seu alios quoscunque non fiat vobis questio aliqua lis controversia petitio seu demanda nec dubium aliquod imponatur in et super luytione predicta ab aliquibus licet imponerentur et dubitarentur omnino utrum ipsa tria patua seu medietas patui per vos empta a vinculo prestationis census predicti quitia existerent penitus et exempta presertim cum contrarium emineret dicte vestre emptionis tenore...
Et per hoc iddem publicum instrumentum perpetuo valiturum diffinimus et absolvimus inde vos dictum Jacobum Bonet et vestros ac alios quoscunque et ubique sint hec notario subscripto ut publica persona ipsorum loco et nomine stipulante legitime qui tamen ad prestationem dicti census quomodolibet teneantur et obligati existant...
(Pergamí. Numeració antiga: 207 - Numeració actual: 9)
Quoniam Omnia munda transitoria sunt et labia et nullus in carne positus evadere mortem comporalem potest et quod scripto comittitur tensciter memorie comendatur. Id circo in dei Nomine Ego Mathias Coloma vicinus Valentie sanus corpore in meo bono sensu plenaque memoria et cum loquela integra et manifesta hoc presens meum facio condo et ordino testamentum in quo primo pono et manumissores atque huius presentis mei testamento executores eligo videlicet majorales qui die mei obitus fuerint Elemosine sancte Lucie de qua elemosina confrater existo.
Quibus dono et confero auctoritatem plenariam bona mea petendi habendi et recipiendi distribuendi et dividendi eaque vendendi et alienandi que ad hoc presens meum testamentum complendum sudiciant prout hic inferius scriptum invenerint et ordinatum.
Et hoc faciant predecti mei manumissores sine dapno aliquo quod eis seu bonis eorum non eveniat aliquod ratione.
Imo super administratione quam gesserint de predicta manumissoria credantur solo eorum sacramento quod exnunch sicut extunch eis deffero et pro delato habeatur sine testibus et alia probatione.
Et eligo sepulturam corpori meo in Claustro fratrum Agustinorum Civitatis Valentie in Tumulo in quo corpus Andreue quondam uxoris mee fuit sepultum seu incineratum. Quiquidem sepultura volo quod dicta Elemosina Sancte Lucie intersit et faciam honorem asuetum prout aliies de dicta Elemosina facit et facere consuevit. Denum vero volo jubeo et mando quod de bonis meis finat mea sepultura aniversarium et capdanni ut mea interest ad cognitionem dictorum manumissorum meorum.
Item lego sive dimitto Johani Dezlor vicino Valentie Centum solidos Regalium Valentie amore Dei et propeter servitia per eum michi inpensa.
Item lego sive dimitto Egidio del Vayo sartori vicino Valentie Quinquaginta solidos jamdicte monete.
Item volo que pro anima mea celebrentur in Ecclesia fratrum Agostinorum conventus Valentie per fratrem Petrum Andree si vixerit et si non vixerit per illum fratrem quem dicti mei manumissores elegerint dicti conventus Santi Agostini Treginta tres misse numcupate Santi Amatoris cum sua offerta et candelis ut est fieri asuetum.
Item volo quod dicte mei manumissores die obitus mei dent et disttribuant amore Dei et pro anima mea in parrochia sancti martini de quua parrochianus sum pauperibus verecundantibus et medicantibus dicte parrochie Centum solidus prelibate monete.
Postremo lego sive dimitto unicuique dictorum meoreum manumissorum ratione laborum per ipsos sustinendorum in negociis dicte mee manumissorie Quinquaginta solidos predicte monete.
Item lego tabule Sancti Agostini Valntie amore Dei Quinquaginta solidos Regalium Valentie Completis omnibus et singulis predictis Cetera alia bona et jura mea mobilita et inmobilia sedentia et semoventia volo quod vendatur et pretia ipsorum bonorum dentur predicte Elemosine Sante Lucie amore Dei et dictam Elemosinam in dictis bonis et juribus ac pretiis dictorum bonorum venditorum ac vendedorum michi heredem universalem jure institutionis instituo ad suas omnimodas perpetuo voluntates fiendas.
Hoc est meum ultimum testamentum sive ultima mea voluntas quam et quod volo valere jure mei ultimi testamenti aut ratione mee ultime voluntatis et sinon valet jure ultimi testamenti aut ratione mee ultime voluntatis psaltem valeat jure codicillorum legum aut nuncupativi aut secundum forum Valentie aut eo jure et for quibus melius valere poterit et debebit.
Quod est Actum Valentie Tricentesima prima et ultima die Julii Anno Anativitate Domino Millesimo Trecentesimo Nonagesimo Quinto.
Sig+num Mathie Coloma testarois predicti Qui hoc meum ultimum testmentum laudo concedo et firmo et ad executionem per predictos meos manumissores deduci rogo.
Testes fuerunt huic testamento vocati et rogati Petrus de Vilanova et Petrus Mora et Anthon Sanxiz vicini Valentie.
Posmodum vero die sabbati intitulata septima Novembris Anno Anativitates Domini Millesimo Trecentesimo Nonagesimo Quinto Que fuit quinta dies ab obitum dicti testatoris predictum testamentum fuit publicatum in domibus predicti defuncti sitis in parrochia Sancti Martini Valentie ad instatiam Johanis Martini et Apparicii Valero Majoralium Anno presenti Elemosine Sancte Lucie ac manumissorum dicti defuncti. Et fuerunt testes Franciscus Colom et Bernardus Dezda vicini Valentie.
Signum mei Barholomei Martinii Not. publici Valentie Regia Auctoritat et per totam terram et dominationem Illustrissimi Domini Regis aragonum. Qui predictis interfui eaque scribi feci et clausi loco die et Anno prefixis.
Cum rao et emmendato in xv linia ubi scribitur quaginta.
(Pergamí. Numeració antiga: 208 - Numeració actual: 10)
Noverint universi Quod Ego Egidius del Vayo vicinus Valentie Scienter per me et meos Confiteor in veritate recognosco vobis Johanni martini et Aparicio valero vicinis Valencie manumissoribus ultimi testamenti Mathie Coloma vicini Valencie defunctum et maioralibus Elemosine Sancte Lucie presentibus quod solvistis michi voluntati mee numerando Quinquaginta solidos regalium Valencie quos predictus deffunctus in suo ultimo testamento michi legavit.
Et quia hec est rei veritas Renuntio scienter omni exceptioni peccunia predicte non numerate et non recepte et doli. In cuius rei testimonium facio vobis fieri hoc presens publicum instrumentum.
Quod est actum Valencie octava die Novembris Anno a Nativitates Domini Millesimo CCC Nonagesimo Quinto. Sig+num Egidio del Vayo predicti Qui hec oncedo et firmo.
Testes huic rei sunt Dominicus Olzina mercator et Johannes Trullos scriptori Valencie.
Sig+num mei Bartholome Martini notarius publici Valencie Regia auctoritate et per totam terram et dominationem Illustrissimi domini Regis Aragonum Qui predictis interfui eaque scrispsi et clusi loco die et anno prefixis.
(Pergamí. Numeració antiga 209: - Numeració actual: 11)
(Transcripció parcial)
Cum presentis publicum instrumentum serie hic et ubique valituri confitemur et in veritate Recognosscimus vobis Johanni Martini et Apparitio Valero, vicinis Valentie majoralibus Elemosine sancte Lucie Civitatis Valentie Manumissoribus et executoribus ultimi testamente Mathee Coloma vicini Valentie deffunctum absentibus ut presentibus et vestris.
(Pergamí. Numeració antiga: 1 - Numeració actual: 12)
Noverint Universi Quod Nos Bononatus Brotons et Pasquasius Mari agricultores vicini Valencie ut Maiorales Elemosine sive confraria beate Lucie virginis dicte Civitatis Gratis et scienter dictis nominibus constituimus procuratorem nostrum vel verius dicte Elemosine sive confrarie certum et spetialem ac generalem videlicet vos Egidium del vayo sartorem presentem eisdem civitatis civem ad supplicandum pretenddum et acceptandum quascinque gratiam sive gratias a domino nostro rege et ad dictam Elemosinam sive confrariam utiles et comodiosas.
Et spetialiter ut dicta Elemosina sive confraria possit emere habere et tenere aliquas domus cum orto vel sine ipso infra muros dicta Civitatis existentes Et possitis promittere solvere atque dare omnes illas peccunie quantitates jure sigilli vel alias que congrue fuerint dicto negotio. (...)
Quod est actum Valencie vicessimasecunda die Martii Anno Anativitate Domini Millesimo Trecentessimo Nonagesimo Nono.
Sig+na (...)
Testes (...)
Sig+num mei (...)
(Transcrit parcialment per Teixidor - No hi ha còpia en l'Arxiu de la Confraria)
Nos Martinus, Dei Gratia, rex Aragonum, Valentiae et Majoricarum, Sardiniae, et Corsicae Comesque Barcinonae, Rossilionis, et Ceritaniae.
Tanto magis charitatis inclinamur operibus, quanto sine illis, quod ad meritum geritur, pene inutile intuemur. Quocirca supplicatio nobis humiliter pro parte vestri fidelium nostrorum Majoralium, Confratum, et proborum hominum Confratriae S. Luciae Civitates Valentiae continebat, quod cum dicta Confratria multum indigeat quibusdam hospicio et domibus, in quibus Confratres ejusdem congregari, et convenire, refectionem sumere, et tenere capitulum valeant, et alia facere, quae Confratres aliarum Confraternitatum Civitatis ejusdem in domibus earumdem Confratriarum consuescunt facere, (...)
(Pergamí. Numeració antiga: 16 . Numeració actual: 13)
(Transcripció parcial)
BENEDICTUS episcopus servus servorum Dei, Universis xpifidelibus (...)
Cupientes igitur ut Capella beatae Lucie infra parrochiam Sancti Martini Valentin. constructa congruis honoribus frequentetur (...)
Ceterum ut omnia et singula que per eosdem fideles pro relaxationis huiusmodi gratia consequenda offeri contigerit vel donari in usus ad quos oblata vel donata fuerint integre convertantur sub interminatione divini iudicii districtius inhibemus nequis cuiuscunque status vel conditionis existat quicquam de oblatis vel donatis ipsis sibi aliquiatenus apropiet vel usurpet.
Siquis autem (...)
Datum in civitatis Valentin. Provintie Tarraconem. vi. Idus Julii. Pontificatum nostri Anno Vicesimoprimo.
(Pergamí. Numeració antiga: 221. Numeració actual: 14)
En nom de nostre Senyor déu i de la seua beneïda gràcia, amén.
Jo, en Francesc Barx, llaurador, ciutadà de València, sa per gràcia de Déu de cos i de pensa i en el meu bon seny i ferma paraula, esperant en aquell qui de salut eternal i redempció meva, faig i ordene el meu testament i la meva darrera voluntat, en el qual elegesc marmessors i executors d'aquest testament meu en Bernat Tio, en Domingo Martí, presents, en Joan Ceriol i en Bernat de la Foç, llauradors, encara que absents, majorals en l'any present, de la Confraria de Madona Santa Llucia, als quals done llicència i ple poder de prendre i ocupar tots els meus béns i drets, i vendre'ls amb i sense subhasta i autoritat d'algun jutge eclesiàstic o seglar, i fer, i firmar àpoques i obligar els dits béns meus per les dites vendes i fer i firmar cartes de les dites vendes.
Malgrat declarar açò, si s'esdevenia la meva mort dins aquest any present, que els dits majorals de la dita Confraria de Santa Llucia ja per mi dessús nomenats siguen marmessors de la meva ànima. I si dins aquest any jo no moria i moria en un altre temps, fora del present any, en què he fet el present testament que ara per llavors dic i declare, vull i mane que siguen marmessors de la meva ànima i executors del meu testament els qui siguen majorals en aquell moment i any en què jo moriré i passaré d'aquesta present vida a l'altra.
Elegesc sepultura faedora al meu cos en l'Església de Santa Llucia, prop del portal de Torrent, sepultura en la dita Església per al meu cos si és que n'hi ha. I si el dit cos meu no hi pot tenir sepultura per algun cas o impediment, en tal cas vull i mane que el dit cos meu siga soterrat a coneguda dels dits marmessors meus, allà on els siga ben vist i faedor. La qual sepultura en l'aniversari i cada any vull i mane que siga feta a llur coneguda segons els siga ben vist i faedor.
Item deixe a fra Francesc Barç, Monge de l'orde de sant Bernat, per dret i part a ell pertanyent, en els meus béns, cinc sous, perquè no és la meva intenció deixar-li més. Però vull que amb aquells es tinga per content i pagat. De tots els altres béns i drets... haguts i per haver, faig i instituesc com a hereua universal meva l'almoina de Santa Llucia, perquè en facen segons la seva voluntat, francament faedores, sense vincle o condició alguna.
Aquest és el meu darrer testament i darrera voluntat, el qual i la qual lloe, aprove i confirme, i vull que valga per dret de testament, i si no valia per testament, almenys vull que valga per dret de codicil·li o segons fur de València o en aquella millor manera que puga valer més que el fur i la raó.
Item revoque qualsevol testaments, codicil·lis, donacions per mi fetes en poder de qualsevol notaris fora del present testament meu.
Açò fou fet a València diumenge a vint-i-cinc de febrer de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatre-cents quaranta-dos. Signatura de mi, Francesc Barx, testador, dessús dit, que aprova, lloa i confirma les dites coses.
Foren cridats com a testimonis en el dit testament, els quals, interrogats si coneixien el dit testador i ell a ells, digueren que sí. I jo, així mateix, notari, tenia coneixement d'aquell, en Blai Cesolles, escrivent, en Miquel Torralba, traginer, i en Jaume Bou, peraire, ciutadans de València.
(La segona meitat del pergamí transcrit conté l'acta d'acceptació de l'herència deixada a l'Almoina de Santa Llúcia per Francesc Barx en el seu testament dalt transcrit, acceptació que es fa ver a Benefici d'inventari el 21 de desembre de l'any mil quatre-cents quaranta-vuit) (Traducció d'un afegit en castellà)
(Pergamí. Numeració antiga: 225. Numeració actual: 15)
Açò fou traslladat i fidelment fet el dia quinze del mes de febrer en l'any de la Nativitat del Senyor mi quatre-cents quaranta-sis.
Pres d'una clàusula de total herència continguda en una noteta de l'últim testament de Joan Martí, que fou llaurador de València, encara no redactat de forma pública, fet a València el dia setze del mes de juny de l'any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents quaranta-tres, i rebut pel notari infrascrit, i publicat en la dita ciutat després de la mort del dit testador pel notari d'aquesta manera en el dia cinc del mes de febrer de l'any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents quaranta-quatre, el tenor de la qual clàusula segueix, en les següents paraules:
I fetes i pagades i complides totes i sengles coses damunt dites. Tots els altres béns meus, mobles, immobles i semovents, drets i accions que a mi pertanyen i han de pertànyer-me, lluny i prop, ara de present i en temps esdevenidor per qualsevol dret, títol, causa, manera i raó els done i deixe a la dita en Jaumeta, muller meva, perquè usufructue tots els dits béns hereditaris durant tot el temps de la vida d'aquella, i així amb marit com sense marit, perquè faça del dit usdefruit segons la seva voluntat. Espero també que la dita Jaumeta, tot el temps de la seva vida en què faça l'usdefruit, ha de pagar cada any els càrrecs dels dits béns, així com els censos, recensos, sequiatges i qualsevol altres càrrecs a què obliguen els dits béns hereditaris.
I després de l'òbit de la dita na Jaumeta, muller meva, vull i mane que pel dit marmessor meu dels dits béns hereditaris, siguen donades i pagades a la dita confraria o almoina de santa Llúcia vint lliures de la dita moneda, les quals jo done i deixe per amor de Déu a la dita almoina o confraria.
I tota la resta dels dits béns meus hereditaris done i deixe a la dona na Joana, neboda meva, muller del dit en Bernat Pedrós, marmessor meu, i aquella dita na Joana, neboda meva, en tota la resta dels dits béns meus hereditaris, la faig i instituesc hereua pròpia i universal meva, per dret d'institució, perquè faça de tota aquesta resta segons la seva voluntat, si la dita na Joana viu en el dia en què muira la dita na Jaumeta.
I si la dita na Joana no viu en el dia de l'òbit de la dita na Jaumeta, en tal cas vull i mane que tota la dita resta dels dits béns hereditaris meus vaja, torne i pervinga als fills i filles de la dita na Joana, si en té, per iguals parts entre aquells i aquelles partidors, perquè faça cadascú de la seva part el que vulga. I si la dita en Joana no té fills ni filles, cosa que Déu no vulga, en tal cas i no altrament vull i mane que la dita resta dels béns hereditaris vagen i tornen als meus més pròxims parents per iguals parts entre els partidors, perquè cadascú faça perpètuament el que vulga de la seva part.
Entenent i declarant però, que en el darrer cas i vincle no vull que s'hi entenga ni comprenga na Girarda, neboda meva, filla d'en Pere Pla, per tal com la meva intenció és que aquella dita Girarda no tinga mai ni puga tenir res dels meus béns, com per ara com ara prive i desherete aquella dita Girarda de tos els meus béns, drets i accions.
Signatura de mi, Domènech Libia, notari públic de València per autoritat reial, i de tota la terra i dominis de l'il·lustríssim Senyor Rei d'Aragó. El susdit trasllat de la clàusula abans inserta el vaig separar del seu original, i l'escriguí per altri, i el fiu i tanquí en els dits dia, mes i any continguts en la primera línia. Amb unes correccions afegides en la línia tretze, on s'escriu "del òbit" i amb un raspat i corrección en la línia disset, on es llegeix "com ara per".
Jo Miquel Feris fas testimoni com per voluntat de mestre Marti Vamon confesa aber rebut del Clavari en Jordi Soriano e sos companyons tres ducats d'or i de pes per la smagga de bulto que lo dit mestre Marti se obbliga de fer de la gloriosa senta Lucia per preu de deu liures moneda realls de Valencia, la qual smage a de tenir sis pams e mig s de larch e nou pams la post que en ella estara e de quatre pams de ample ab les condissions que mestre Nicolau, lo pintor e los altres que y son estats. E perque es veritat e ell no sap escriure a pregat a mi Miquel Feris fasa lo present albara de voluntat sua, comfessans aber rebut los dits tres ducats sobre dits a XX de maig, anys MDXVII, lo qual promet donar la feta per tot lo mes de agost primer vinent del dit MDXVII.
Item, fonch donat a Mestre Marti lo qui a fet la esmatge de Senta Lucia trenta sis sous lo terch capitol. 1£ 16S
Item, mes adonat lo clavari per compliment de paga a mestre Marti, cinch i un sou, v£ 1S
Jo Damia Gonsalbes fuster atorch aver rebut dels qualvari e majorals quaranta sous per un afegiment que s'ha de fer en lo retaule de Senta Lucia per preu de sis liures. Per quees en veritat faig l'albara de ma mia a tretse de setembre, any mil cinch sents e deset. xxxx S
Jo Damia so quontent de aqueles quatre liures del sobredit albara que restaven. Perque's en veritat fas l'albara de ma mia a onse de novemebre anys deus dit.
(Pergamí. Numeració antiga: 22. Numeració actual: 20)
JOHANNES Miseratione Divina Sanctorum Cosme et Damiani diaconus Cardinalis de Dalmacie ad Hispaniarum et alia Regna et loca ad que nos declinare contigerit Sanctissimi in Xpo. Patris de domini domini Clementis Papa vij et Sedis Apostolice Legatus de Latere. Dilecto nobis in Xpo. Pascasio Bosch et Johanni Rubios laicis Valentini Salutem in Domino sempiternu. Sicere devotionis affectus que ad Romam geritis ecclesiam promeretur ut petitionibus vestris illis presertim que divini cultis augmentum repititiunt quantum cum Deo possumus favorabiliter animamu.
Sane nobis nuper pro parte vestra exhibita petitio continebat Quod nos et nonnulli alii incole et habitatores Civitatis Valentin. ob singularem devotionem quam ad Sanctam Virginem et Martirem geritiç infra parrochiam parrochialis ecclesie Sancti Martini dicte Civitatis unum oratorium sub invocatione eiusdem Sancte Lucie in quo quotidie misse celebrari et populi multitudo in festo eiusdem Sancte Lucie devotionis causa congregari possint construere et edificare desideratis Quare pro parte vestra nobis fuit humiliter supplicatum ut vobis in premissis opportune providere dignaremur Nos igitur ad infrascripta per Apostolice Sedis litteras sufficienti facultati muniti huiusmodi supplicantionibus indicati vobis et aliis incolis et habitaroribus prefatis ut infra dictam parrochiam unum oratorium in quo singulis diebus misse celebrare et Xpi. fideles in festo eiusdem Sancte Lucie devotionis causa congregari possuit cum Campanili et aliquibus Campanis viribus dicti parrochialis ecclesie Sancti Martini semper salvis constuere et edificare seu contrui et edificare facere libere et liciti possitis et valeatis auctoritate apostolica qua fungimur in hac parte tenore presentium spetialis de no gratis litentia concedimus et facultatem Non obstantibus constitutionibus apostolicis etceterisque contrariis qubuscinque.
Datum Valentie Anno Incarnationis Dominice Millesimo quingentesimo vigesimo sexto decimo octauo kalendas Semptebris Pontificatus Sanctissimi in Xpo. Patris et domini nostri Clementis divina provicencia Pape Septimi Anno Tertio.
Nicholaus Bertinellus Secretarius
(al dors) Valdambrinus.
(Pergamí. Numeració antiga: 214. Numeració actual: 21)
(transcripció)
EN NOM DE NOSTRE SENYOR deu Jhu. xpt. e de la gloriosa Verge Maria mare Sua advocada mia y de tota Crestiandad amen.
Com totes les coses mundanalls sien transitories y allenegables e no sia persona alguna encarn posada que a la mort Corporall escapar puixa lo punvct e hora de les qual no es Cert quan sera per la qual raho se pertanga de tota persona savia pux sab que deu morir pensar en la mort esdevenidora juhi e poder de Nostre Senyor Deu Jhu. xpt. disponent de si e de sos bens a descarrech de la sua anima de manera que quant a Nostre Senyor Deu Jhu. xpt. sera placit apellar aquella al seu sanct e beneyt regne la trobe apparellada a retre e donar bon Comptee raho de la sua anima la qual carament li ha a Comanda Conexeran tots Com yo mossen Thomas Ballester prevere habitador de Valencia estant malalt en lo lit de greu malaltia de la qual tem morir estant empero en mon bo perfet y acostumat seny y enteniment paraula integra clara e manifesta lo quella de la qual cosa Nostre Senyor Deu Ihu. Xpt. ne siga loat y beneyt segons que als notaris e testimonis dejus escrits clarament y consta.
Revocant cassant y anullant tots e qualsevol testament o testaments Codocili o Codicills y altres qualsevol darreres voluntats per mi fets e fetes ordenats y ordenades de tots los temps passats fins ala present jornada en poder e ma de qualsevol notari o notariis e senyaladament hun testament que yo he fet y ordenat en poder e ma del honorable e discret en Pere Johan casset notari sots Cert calendari e sots expressio de qualsevol paraules enquara que sien derogatories deles quals a present nom recorde ans aquelles vull aci sien prisses hauer aixi Com si de mot a mot y fossen escrites ara de nou:
Convocats los notaris e testimonis dejus escrits fas y orden lo present meu ultim e darrer testament ultima e darrera disposicio e volunta mia en e per la forma seguent:
E Primerament ans de totes coses fas y elegesch marmessors meus y de aquest meu ultim e darrer testament execudors los clavari e majoralls della Loable COnfraria de Santa Lucia dela present Ciutat de Valencia que huy son y per temps esdevenidor seran als quals done licencia facultat ple e bastant poder que puixen pendre y vers si occupar tants de mos bens y aquells vendre y allienar los preus rebre a COnfesar hauer rebut e distribuir que basten a fer e Complir lo present meu ultim e darrer testament segons que en aquell atrobaran escrit y ordenat y aco facen e fer puixen los dits meus marmessors per lur propia auctoritat sens licencia de jutge algu axi ecclesiastich com secular e sens dan algu que aquells ni ha sos bens vinga ni venir puixa de les dita marmessoria e dela administracio que faran non sien tenguts de donar Compte ni raho a persona alguna ans vull aque lls sien Creguts per llur sola e simple paraula lexant ho a Carrech de lur bona Consciencia dels quals yo molt Confie.
En apres vull e man que tots mos torts deutes e injuries siguen pagats e satisffets aquells empero que verament apparran per mi esser deguts ab Cartes publiques albarans o testimonis y altres legittimes proves for de anima benignament observat.
Ecomanant la mia anima en les mans del meu Senyor Deu Jhu. Xpt. qui la ha Creada e per salvar aquella pres mort per passio en lo arbre dela Sanctissima Vera Creu.
Elexesch sepoltura al meu cors fahedora enla dita Confraria de Santa Lucia enlo vas dels Confrares de dita Confraria La qual diata mia sepoltura vull e man me sia de feta be y honradament segons ma Condicio ab son aniversari Cap dany com es acostumat a Coneguda dels dits meus marmessors, vull empero e man que enla sepoltura del meu cors ysia Convocada la Loable Confraria dela Gloriosa Verge Maria dela Seu dela present Ciutat de Valencia de la qual yo so Confrare pera que entrevinga enla sepoltura del meu cors e que sia paga la Caritat acostumada de hon pregue a tots los Confrares de aquella que ab les sues devotes oracions vullen pregar a Nostre Senyor Deu Jhu. Xpt. haia pietat e misericordia dela mia anima.
Com ami axi placia e sia aquesta la mia voluntat Eprench de mos bens per anima mia y de tots fells deffuncts deu lliures moneda reals de Valencia de les quals vull e man sien pagades e cumplides les coses pies per mi dejus ordenades e sepoltura del meu cors misses y aniversari Capdany a coneguda dels dits meus marmessors.
E fetes e Complides totes les dites Coses vull e man que tot lo que restara deles dites deu lliures per anima mia preses per los dits meus marmessors sia tot distribuit en misses de requiem per anima mia y de tots fells deffuncts.
E si res hi faltara vull e man que dels altres bens meus ysia fet Compliment a Coneguda dels dits meus marmessors.
Item do e leix al Senyor Arquebisbe de Valencia mon Senyor Cinch solidos moneda reialls de Valencia per tota e qualsevol part que aquell en mos bens li pertanga e pertanyer puixa.
Item do e leix a na Johana Torrosella vidua muller que fonch de micer Pere Torrosella quondam tapiner Cinch lliures moneda de realls de Valencia per los bons serveys que aquella me ha fet e de cascun dia me fa en mes necessitats e malaltia les quals vull e man li sien donades e paguades ultra la soldada que yo li deure fins al dia dela mia mort a fer ses voluntats.
Item do e leix ala dita Loable Confraria de Santa lucia, eo, als Clavari e majoralls de dita Confraria per obs de aquella hun libre que yo tinch en forma de mig full de emprempta liarernat en post nomenat lo ordinari per obs de dita Confraria.
E mes do e leix ala dita Confraria huna cresolica guarnida de or la qual vull e man sia ligada al coll dela Imatge de dita Senta Lucia a fer ases voluntats. De tots los altres veraments bens meus mobles e inmobles sehents e semovents deutes drets y accions ami pertanyents e pertanyer podents luny o prop ara o en temps esdevenidors per qualsevol titoll. Causa manera o raho de eleix ala mia anima molt Cara e molt amaday a aquella en tots los dits bens meus e drets meus hereua mia propria e universall ami fas e instituheix per dret de institucio.
Enaxi que vull e man que apres obit meu per los dits clavari e majoralls dela dita Loable Confraria de Senta Lucia que de present son y per temps esdevenidors seran marmessor meus dessus dits tots los dits bens e drets meus sien benuts y allienats e los preus de aquells per los dits clavari e majoralls de dita Confraria de Senta Lucia marmessors meus dessus dits sien convertits e distribuhits en misses de requiem per anima mia y de tots fells deffuncts tantes quantes los dits bens meus bastaran a Coneguda dels dits clavari e majoralls marmessors meus qui dessus. Les quals dites misses de requiem vull e man me sien dites e celebrades enla dita Confraria de Senta Lucia per aquells prevere o preveres axi frares Com capellans que als dits clavari e majoralls de dita Confraria de Senta Lucia marmessors meus dessus dits qui de present son o per temps esdevenidor seran, plaura, volran y elegiran a voluntat e Coneguda de aquells.
Com ami axi placia esia aquesta la mia ultima voluntat.
Aquest es lo meu ultim e darrer testament ultima e darrera voluntat e disposicio mia Lo qual e la qual vull e man que valga per dret de darrer testament ultima e darrera voluntat e disposicio mia e si per dret de darrer testament valer no podia vull e man que valga per dret de Codicill o de testament nunncupatiu eo, per aquells furs drets leys e raho naturall escrita que mills valer puixa.
Lo qual fonch fet enla Ciutat de Valencia a vint y tres dies del mes de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jhu. Xpt. Mil Cinchcents e vint y set.
Sig-nal de mi mossen Thomas Balster prevere testador qui dessus. Qui lo present meu ultim e darrer testament atorch lohe y afferme y aquell prech per los dits clavari e majoralls de la dita Confraria de Senta Lucia marmessors meus dessus dits qui de present son y per temp esdevenidor seran esser dedudhit e portat a deguda fi e Compliment.
Testimonis foren present ala Confeccio de dit testament apellats e pregats los honorables en Melchor Genover perayre en Pasqual Bosch e Miquel Albert lauradors habitadors de Valencia los quals interrogats per lo notari dejus scrit si conexien lo dit testador e dixen tots e respongueren que si e lo dit testador conegue als dits testimonis e lo notari dejus scrit conegue als dits testimonis e testador.En apres dilluns que comptaven vin y dos del mes de joliol del present any Mil Cinchcents e vint y set que fonch lo huytem dia apres mort del dit testador instants e requirents los honorables en Francesch Aranda laurador clavari en Joahn Perez perayre en Domingo Sancho mercader y en Johan Roda laurador major als en lo present any dela dita Loable Confraria de Santa Lucia y en dit nom marmessors en dit testament estans en la casa e habitacia hon lo dit deffunct mentres vevia habitava e fenj sos darrers dies la qual es situada eu posada en la present Ciutat de Valencia enla parrochia de Senta Lucia enlo carrer vullgarment dit del forn dela Fusina en presencia y audiencia de aquells e dels testimonis dejus scrits lo dit testament per Miquel Lopiz notari rebedor de aquell fonch lest e publicat alta e intelligible veu dela primera llinea fins ala darrera inclusive.
E lest e publicat lo dit testament encontinent los dits en Francesch Aranda clavari en Johan Perez perayre en Domingo Sancho mercader y en Johan Roda laurador en dit nom deixeren que per honor y reverencia de Nostre Senyor Deu Jhu.Xpt.e per lo amor que tenien al dit deffunct acceptavent com deffet acceptaren lo Carrech dela dita marmessoria ab benefici empero de inventari enla Confeccio del qual protestaren que temps algu nols precorregues ans tot son temps y dret los restes salvo e illes in omnibus et per omnia. Presents foren per testimonis ala publicacio de dit testament los honorables en Miquel albert laurador e Guillem Riera obrer habitadors de Valencia.
Sig-num mei Michaellis Periz auctoritate regia not.publici Civitatis Valencia Qui predictis interfui eaque manu mea propia escriptsi clausique loco die et anno prefixis.
Consta de raso et corecto in xxvj llinea ubi legitur clavari e majorals.Com segons fur de Valencia a cascun sia licit e permes ans y apres de son testament fer y ordenar los Codicills que volra per Crexer millorar ajustar e corregir en son testament lo que volra En e peramor de aco Conexeran tots Como yo mossen Thomas Balester prevere habitador de Valencia estan malalt en lo llit de greu malaltia dels qual tem moriri estant empero en mon bo y aoctumat seny perfet enteniment paraula integra clara e manifesta loquella dels qual cosa Nostre Senyor Deu JhuXpt. nesia loat e beneyt Segons que als notari e testimonis dejus escrits clarament consta recordantme yo haver fet y ordenat lo meu ultim e darrer testament en poder e ma del notari dejus scrit a vint y tres del mes de juny del present any Mil Cinchcents e vint y set.
Ara volent en aquell ajustar e millorar algunes coses Convocats y appellats los notari e testimonis dejus scrits fas y orden los presents meus ultims y darrers Codicills ultima e darrera disposicio e voluntat mia en e per la forma seguent:
E `primerament recordant me que la honorable na Johana Torrosella vidua aprechs meus se muda en ma casa en la qual yo de present estich malalt per aservirme en mes necessitats e malaltia La qual dita na Torrosel porta molta roba de aquella en la dita ma casa axi de lli com de llana hostilles de casa y altra roba la qual huy es en dita ma casa per la qual bonament apres obte meu nos pora dir quina ni quanta es la mia roba ni la de aquella per co Confiant de les virtut e bondat de aquella e reconexent en veritat e per levar plet e questio entre aquella e los dits meus marmessors vull e man que apres obte meu la roba que la dita ana Johana Torrosella dira esser mia e de dita mia herencia aquella sia presa per los dits meus marmessors e la roba que aquella dira esser de aquella vull e man no li sia fet empach ni contradiccio alguna ans vull que aquella diga sia creguda de sa sola e simple paraula Com yo de aquella molt confie y ami axi placia.
Tores les altres coses en lo dit meu testament dispostes y ordenades e les quals ab los presents meus Codicills no son estades revocades corregides ni millorades vulldisponch e man resten en sa forca e valor.
Aquest es lo meu ultim e darrer Codicill ultima e darrera voluntat e disposicio mia lo qual e la qual vull e man que valga per dret de testament nuncupatiu eo, per aquells furs drets leys e raho naturall escrita per lo quals mills valer puixa e dega lo qual fonch fet en la Ciutat de Valencia lo vintiseten dia del mes de juny del any Mil Cinchcents e vint y set Sig+nal de mi mossen Thomas Balester prevere Codicillant dessus dit Qui lo present ultim e darrer Codicill lohe atorch e ferme.
Testimonis foren presents a la confeccio de dit Codicill apellas los honorables en Miquel castello Joan belloch e Ferrando estheve velluters habitadors de Valencia los quals interrogats per lo notari dejus escrit si coneixien al dit Codicillant e tots dixeren que si, e lo dit Codicillant dix conexer aquells e lo notari dejus escrit conegue als dits testimonis e testador.
En apres diluns que Contaven vint y dos del mes de joliol any dessus dit Mil Cinchcents e vint y set que fonch lo huyten dia apres mort del dit Codicillant a instancia e requesta dels dits en Francesch Aranda laurador Clavari y den Johan Perez perayre e den Domingo sancho mercader y den Johan Roda laurador majorals en lo present any de la Loable Confraria de Senta Lucia de la present Ciutat de valencia y en dit nom marmessors en lo dit ultim testament del dit Codicillant escrits e de la dita na Johana Torrosella vidua y en presencia de aquells e dels testimonis dejus escrits en la casa e habitacio hon lo dit Codicillant mentres vevia estava e habitava e feni sos darrers dies lo dessus dit Codicilli fonch lest e publicat per mi Miquel periz notari e rebedor de aquell ab veu altra e intelligible de la primera llinia fins a la darrera inclusive.
E lest e publicat lo dit Codicilli encontinent la dita na Johana torrosella dix e respos que acceptava com deffet accepta la dita Confessio per lo dit Codicillant ab lo dit Codicilli adaquella dita roba rete. Presents forn per testimonis a la publicacio de dit Codicilli los honorables en Miquel Albert laurador e Guillem Riera obrer habitadors de valencia.
Sig+num mei MIchaellis Periz auctoritate regia not. publici Civitatis Valentie Qui predictis interfui eaque manu propia escripsi clausique loco die et anno prefixis.Com segons fur de Valencia a cascu sia licit e permes ans y apres de son testament fer y ordenar los Codicillis que volra per crexer millorar e ajustar e corregir en son testament lo que volra En e per amor de aco conexeran tots Yo mossen Thomas Balester prevere habitador de Valencia estan malalt en lo llit de greu malaltia de la qual tem morir estant empero en mon bo y acostumat seny perfet enteniment paraula integra clara e manifesta loquella de la qual cosa Nostre Senyor Jhu.Xpt. ne sia loat y beneyt segons que als notari e testimonis dejus escrits clarament consta. recordantme yo hauer fet y ordenat lo meu ultim e darrer testament en poder e ma del notari dejus escrit a vint y tres del mes de juny del present any Mil Cinchcents e vint y set en lo qual entre les altres clausules elexes per mi en aquell ordenades e dispostes ho recordant manava e volia que en la dita mia sepultura hi fos convocada la Loable Confraria de la Verge Maria de la seu de la present ciutat de valencia per a que entrevngues en dita mia sepoltura.
E mes recondant yo hauer pres de mos bens per anima mia y de tots fells deffuncts deu lliures moneda realls de valencia de les quals volia e manava fossen pagades les coses pies per mi ordenadores la seppoltura del meu cors y aniversari Capdany a coneguda dels dits meus marmessors per co millorant y adaptant lo dit meu ultim e darrer testament. Ara ab los presents meus ultims e darrers Codicills revoque y he per revocada aci la dita Convocacio de la dita Loable Confraria de la Gloriosa verge Maria de la Seu en la dita mia sepoltura.
Com enquara aquelles deu lliures que yo he pres per la mia anima e de tots fells deffuncts Ara ab aquests meus Codicills vull e man que la dita Loable Confraria de la Verge maria de la seu no entrevinga ni sia Convocada en la dita mia Sepoltora e axi mateix vull e man que les dites deu lliures per anima mia preses no sien preses ni destribuides per anima mia ans vullque la dita mia sepoltura sia feta a voluntat e coneguda dels dits meus marmessors ab aquelles misses y per aquell prevere y preveres que als dits meus marmessors plaura volra y elegiran a coneguda de aquells Com a mi axi placia.
Item do eleix a na Johana Torrosella vidua muller que fonch de mestre Pere Torrosella quondam tapiner Cinch lliures moneda realls de Valencia les qualls li dexe per los bons serveys que aquella me ha fet e de cascun dia aquella me fa en mes necessitats e malaltia afer a ses voluntats.
Item vull e man que tota hora e quant yo, o los dits meus marmessors apres obte meu hauran obtes sentencia en favor en cosa jutgada possada en la causa que yo porte Contra na Barbera Colomer sobre una vinya mia en tal cas vull e man que del preu que de dita vinya procehira, o dels altres bens meus sien donats al reverent frare Vicent Torres del Orde de Sent Francesch dos ducats de or affer ases voluntats.
Item do eleix a na Caterina Avarqua vidua muller que fonch den Thomas Auarqua quondam matalafer dos ducats de or per los bons serveysts que aquella en mes necessitats e malaltia me ha fet afer ases voluntats.
Totes les altres coses en lo dit meu ultim y darrer testament dispostes y ordenades e les quals ab los presents meus Codicills no son estades revocades corregides ni millorades mull e man resten en sa forca e valor.
Aquest es lo meu ultim e darrer Codicill ultima e darrera voluntat e disposciio mia Lo qual vull e man que valga per dret de darrer Codicill e si per dret de darrer Codicill no valia vull e man per dret de testament nuncupatiu. eo, per aquells furs drets leys e raho naturall escrita per les quals mills valer puixca e dega.
Lo qual fonch fet en la Ciutat de Valencia lo seten dia del mes de juliol del any Mil Cinchcents vint y set.
Sig+nal de mi mossen Thomas Balester prevere Codicillant dessus dit Qui lo present meu ultim e darrer Codicill lohe atorch e ferme.
Testimonis foren present a la Confeccio de dit Codicill appellats e pregats los honorables en Miquel Albert laurador, en ferrando esteve e jaume Rovira velluters habitadors de Valencia Los quals interrogats per lo notari dejus escrit si coneixien lo dit Codicillant dix conexer aquell e lo notari dejus escrit conegue als dits testimonis e testador.E apres diluns que contaven vint y dos del mes de joliol del present any Mil Cincents e vint y set que fonch lo huyten dia apres mort del dit Codicillant instants e requirents los dits honorables en Francesch Aranda laurador, clavari, en Johan Perez majorals en lo present any de la loable Confraria de senta Lucia de la present ciutat de Valencia y en dit nom marmessors en lo dit ultim testament del dit Codicillant escrits e de les deites na Johana torrosella vidua e de na Catherina Auarqua vidua legataries damunt dites en presencia y audiencia de aquelles e dels testimonis dejus escrits en la casa e habitacio hon lo dit Codicillant mentres vevia estava e habitava e feni sos darrers dies lo dessus dit Codicill fonch lest e publicat per mi Miquel Periz notari rebedor de aquell ab veu alta e intellegible de la primera llinea fins a la darrera inclusive.
E lest e publicat lo dit Codicill encontinent los dits marmessors dixeren e respongueren que donaven per resposta lo que hauien dit e respost a la publicacio del testament per lo dit Codicillant fet e rebut per lo notari dejus escrit y en lo dia de huy publicat.
E les dites na Johana Torrosella e na Catherina Auarqua dixeren e respongueren cascuna de aquelles que acceptauen com deffet acceptaren los dits legats adaquelles e cascuna de aquelles fet ab lo dit Codicill.
Presents foren per testimonis a la publicacio del dit Codicill los honorables en Miquell Albert laurador e Guillem Riera obrer habitadors de valencia.
Sig+num mei Michaellis Periz auctoritate regia not. publicii Civitatis Valentie Qui predictis interfui eaque propria manu scripssi loco die et anno prefixis.
Fiat difinitio de triginta et novem libris quinque solidis et tribus denariis / G. Desprat vicecancellarium generalis et auditor /
Fuit facta difinitio huiusmodi testamenti per me Raymundum Guerau not. et scribam Curie Officialatur Valentie die xvj decembris M. D. XXVII prout in libro defunctionum dicte Curie continetur.
/Solvit decem novem solidos et sex denarios.
(Pergamí. Numeració antiga: 215. Numeració actual: 22)
(transcripció parcial)
Cum obdoli maculam...(Segueix l'inventari, el compromís dels marmessors e les fórmules habituals)
Nos (...) maiorales in anno presenti Laudabilis Confratrie Sancte Lucie Ciuitats Valentie et eo nomine tanquam Manumissores et executores ultimi testamenti ultimique voluntatis venerabilis Tomasii Ballester (...)
facimus dicto nomine inventarium memorjale (...)
en lo carrer appellat del Forn de la Fusina foren atrobats pertanyer a la dita marmessoria los bens mobles inmediats seguents:
Primo en la entrada de la dita casa hun caxo de dos caxons vell en lo hu dels quals fonch atrobat lo seguent, com lo altre fos buyt=:
Primo hun missal de forma maior quernat en posts. Item un libre nomenat lo quart del cartoxa= Item un altre libre quernat en pergami nomenat supplementum coronicarum= Item unes ulleres ab son stoig= Item tres Libres demprenta chichs= (...) Item en la dita entrada hun retaule de tela ab la figura del beneyt sent Christofol= Item altre retaule de tela ab la figura de Nostre Senor Deu jesuchrist cricificat= (...) Item en la cambra de dita casa hon lo dit deffunt staua malat e fini sos darres dies fonch atrobat Lo seguent:
Primo hun llit de posts ab Cinch posts e sos peus= (...)
En nom de nostre Señor deu e de la sua gloriossisima mare e de la verge martir senta lucia Inventari de les Joyes e vestiments robes misals de la confraria e esglesia:
Po. tres calses deargent ab ses patenes
Item una creu de coure y un ensenser y una naveta de coure
Item un lancol de cobrir los morts (i en grafisme posterior ratllat sobre "los morts" i afegit "la image")
Item una bancada ab setze ------------ pera quant van a plenar los confrares ab sa caixa.
Item una tella pintada ables animes per a l'entorn de la tomba per a tots Sants (deu referir-se al Retaule de les Ànimes)
Item mes dos canelobres delanto absis branques ---- que estan penjats en mig dela esglesia ab ses cordes y corrioles.
Item una corona de argent abnou pedres
Item una post de la verge masia que esta en lo alta major
Item una imatge de senta Lucia de bulto (la del contracte...)
Item una Imatge de senta Lucia de argent ab ses reliquies
Item mes una ---- de pintada de grana forrada de sella blana y de tella vermella per a les espalles de senta Lucia (s'ha de suposar per a la imatge, per tal de vestir-la)
Item una aguila de or ab s--- perles y una pedra -e---ada que porta la imatge de bulto de senta Lucia al coll penjant
Item un ull amb ses nenes de or pur per a cobrir la imatge de bulto de Senta Lucia
Item una ullera de or que se la imatge de Senta Lucia...
Dn. Juan de Rivera por la gracia de Dios y de la Sta. sede Apostolica, Patriarcha de Antiochia, Arzobispo de Valencia, del Consejo de S. Md. Ctta.
Por quanto por parte de vos, los Coffrades de la Loable Coffa. de sta. Lucia, de esta Ciudad de Valencia (Interliniat: en vista de los Capitulos que en aprovacion de Nuestra jurisdiccion teneis) nos fue hecha relacion que en la ultima visita que por nuestro mandado hisso en la dicha Coffa. el doctor Coderos, nuestro Vicitador, entre ortras cosas mando que en la Comida que el dia de sta lucia de la dicha Coffa. a los oficiales de Ma y a los poblre, no se gastase de los bienes de dicha Coffa. mas de quatro libras, la quar cantidar era mui poca, respecto del mucho numero de oficiales, y concurso de Pobres, que el dicho dia acuden a comer a la dicha Coffa.
Suplicandonos os diesemos licencia para poder gastar en lo suso dicho, mas cantidad de dineros de los bienes de dicha Coffa. Por lo tanto teniendo atencion a lo por vos pedido y supplicado, os damos facultad para que de aqui adelante en la dicha Comida, que se da el dia de Sta Lucia en la dicha Coffa. atento que resulta en beneficio de Pobres, podais gastar de los bienes de dicha Coffa. Ocho libras y no mas, las qualses se reciban en quenta a los Mayorales y Clavario de la dicha Coffa.
Dati Valentia Die XXIII Mensis Novembris Anno Dni. MDLXX C/ Patria.
Por Mandado de su Sa. Illma.
Dn. Feliciano de figuero(a)
Secreo.
En nom de nostre Senyor Deu Jesu Christ, de la Verge Maria y de la gloriosa martir senta Lucia. Sapiem tots, com la Confraria de la verge y martir senta Lucia, y per aquella les persones deputades en lo present any, precehint lo degut examen que segon les ordenacions y bons costums de la dita Confraria se fan, y es dehuen fer calcun any, han delliberat dotar algunes donzelles en lo present any ---- y en elles han fet eleccio de vos ------------------------------------------ ------------------------------------------ y de donarvos y assignarvos, com al present vos donan, ê assignan, en nom de la dita Confraria vint lliures moneda reals de Valencia, en conteplacio de vostre matrimoni, y no de altra manera, ab les condicions apartanyens, y bons costums; ço es, que hajan de viure honestament y tambe ab pacte, y condicio, que si dins quatre anys contadors del dia de la present data en avant, no seren casada, tingau obligacio un dia al any de donar noticia de vos, ahon estau, ò estareu, al Clavari, y Majorals de dita Confraria, acudint pera aço a la casa de la dita Confraria en hu dels primers Diumenges de Ianer, Febrer, Març ó Abril, ans de mig jorn: ab pacte tambe, que del matrimoni per vos fahedor ne hajan de donar noticia al Clavari de dita Confraria: y finalment, ab que les cartes haja de rebre lo Sindich de la dita Confraria (lo qual el que al presentes, se ha oferta rebreles debades) ans que sian desposada en faz de la santa mare Esglesia: y contravenint, o no cumplint les damunt dites coses, y cada una de aquelles, perdan ab tot efecte la caritat de la dot, que al present seus promet, y assigna. En testimoni de les dites coses vos donam de la dita Lloable Confraria la present polica, sotafermada de la ma dels Clavari, Companeros, Sindich y Escrivà de la dita Confraria.
Hui a ---- del mes de -------- any ----.
390 darrere
Propocissio en lo dit insigne Concell Per quant per lo ques requeria que en los quinze dies del St. Jubileu quesas nos ha fet merce de condecir que per part de la present Ciutat se fer lo possible en quitar pecats y per a daco en dit temps los dits senors Jurats estiguesen recluses tancades en la Casa de la Confraria de St. Lucia com sesta en la semana santa y festivitats de nostra Senora e los gastos e despesa que dites dones san fet en dits quinze dies puja quaranta lliures per a pagar les quals... (segueix donant-se les provisions per a que es paguen)
414
Memoria del gasto que se a fet en recollir les dones de la casa publica en la Confraria de la gloriosa Sta. Lusia les dos semanes del Jubileu gastat per mi Juan Palau Vergues en assistencia de Juan Batiste Lleo siutada comensant qui dimarts a 28 de octubre 1608.
En el dia de dose del mes de Março del año del Nascimiento de Nuestro Señor Dios Jesuchristo de Mil Seysientos y dies. En el Capitulo de la Yglesia y Casa de la Cofradia de la Gloriosa Virgen y Martir Santa Lucia fue tenido y Selebrado Capitulo General por los Cofrades de aquella en el qual se allaron presentes (...) (segueix una llista), todos Cofrades de la dicha loable Cofradia ajuntados y COngregados en el Capitulo de la Casa de dicha Cofradia de todos los Cofrades Con Convocacion publica por Anthonio Saera el aul como se allase predix---- relasion hizo en el dia de ayer no solo de palabra con vos publica pero tambien selulillas dexadas en cada una de las Casas de todos los Cofrades de dicha Cofradia para la presente hora habiles y sufisientes para otorgar y firmar qualesquien autos y deliberasiones y por presentar toda la Cofradia ohidas y entendidas por todos los dichos Cofrades las proporsiosiones echas por el dicho Juan de la Fuente Clavario y explicadas y declaradas por el Infrescrito escrivano Sindico de dicha Cofradia presediendo diferentes confabulasiones insiguiendo, la mauor parte de los votos de dichos Cofrades fue tereminado que por Ser del Servisio de Nuestro Señor Dios Jesuchristo venian bien a las deprecasiones echas por el Sindico de la Ilustre Ciutat Magnificos Jurados de aquellaen que se les de lugar y permiso que en los dias de la Semana Santa del presente ---- Señor Justicia y jurados de la presente Ciudad puedan azer recojer y serrar en los aposientos altos de dicha Cofadria las mugeres mundanas para que en dias tan buenos y Santos como son los de la Semana Santa esten recojidas y Serradas y apartadas de ofender a Nuestro Señor Dios y para que con mas Comodidad se les pueda desir misa predicarles y persuadillas que dexen su mala vida y se conviertan a Nuestro Señor Dios. Porque a mucho de dichos Cofrades ha conbstado que en este corriente año no pueden ser recojidas y Serradas las dichas mugeres de la Casa publica en la casa de las arrepentidascomo es costumbre por estar ocupadas a ocasion y Causa de las obras que en aquella se azen para recoger y Serra las mugeres que se convierten a Nuestro Señor Dios. El qual consentimiento dan y prestan para recojer dichas mugeres en la Semana Santa deste año tan solamente y con expreso protesto que por dar lugar a lo referido no se les cause perjuizio alguno a dicha Cofadria ni se puede sacar ninguna consequensia pues el dar este permiso en este año para recojer dichas mugeres solamente lo azen por estar ocupada la Casa delas arrepentidas por razon de las obras que se azen en aquella y para que no se dexe de Servir a Nuestro Señor Dios en obra tan Santa procurando la conversion de las mugeres que van errades y viven en pecado por medios de la predicasion se conviertan y con protesto que dicho Anthonio Saera a de estar y habitar en la casa de la dicha Cofadria y no ha de salir della para tener quenta y tener a su cargo la Custodia y guardia de sus reliquias de dicha Cofadria y los ornamentos de seda y brocado de aquella los quales en virtut de Bulla apostolica del Papa Sixto quinto no pueden ser sacados de dicha Cofadria ni dexadas a persona alguna pues asiendo lo contrario incurren en la pena de descomunion. Y assi mesmo determinaron que las obras que se an de azer en azer en otra parte la puerta de los aposientos donde vive dicho Anthonio saera y entabicar la sala que esta antes de Subir al Capitulo las aga azer dicho Clavario pagandolas de dinero de dicha Cofadria para que no pueda dizir la ciudad que a echo azer dichas obras y allegue posesion y dieron poder a los ofisiales de dicha Cofadria para otorgar qualesquiera autos =
Con todas las Clusulas nesesarias. Lo demas que Contiene el auto de adonde se ha tradusido dicha Copia de lengua Valensiana en Castallana esta en poder del Regente las notas de Pedro Godes que fue en dicho Auto de Cosas muy distintas no se han tradusido. Con lo demas = que de Suso se expresa por ser Cabos de Como se han de executoriar otras cosas entre los Cofadres y quando importante dara traslado autenticado.
En trece dias del mes de Nobiembre mil Seiscientos Cinquenta y ocho el Señor licenciado Vicente calbes presbitero Canonigo de Valencia y por el muy Illustre Cabildo de la santa metropolitana Iglesia de Valencia Sede Vacante Visitador General visito la Iglesia donde esta fundada la loable Cofadria de la Gloriosa santa lucia Virgen y martir junto el Hospital general en el distrito de la Parrochia de san martin en la plasuela de los Innosentes y enfrente el Portal de Torrente funda en el año mil trescientos nobenta y nuebe quando se mudo de la Iglesia Metropolitana segun consta con privilegio consedido por el Serenisimo Rey Don Martin datis en caragoza en quinse de Abril del referido año uniendose con la Cofradia de los labradores de los Santos Abdon y Senen Martires.
Aquestes darreres referències han de lligar-se amb les frases escrites per Teixidor en el seu "Antigüedades de Valencia":
Entre los Cofrades que son al presente corren dos noticias, que dicen aver passado de unos a otros. La una es, que antiguament estava repartida la Cofradia y su govierno entre los vecinos de Valencia, i los Labradores, i que estos fabricaron el altar de san Abdon i Senen, llamado comunmente los Santos de la Piedra, que ai en dicha Iglesia, esto es muy verosimil, aunque no consta por escrituras; pues eran Labradores los dos mayorales que sacaron licencia del rei don Martin i compraron los sitios para edificar la Cofradia, como va dicho.
Després d'aquesta puntualització, proseguim amb la narració de la "Visita":
Altar mayor. Prosiguiendo el Senor Canonigo des de la puerta de la Iglesia su visita llego al Cansel de madera que esta delante la Capilla prinsipal de dicha Iglesia y entrando se arrodillo en una almoada (...) y reconociendo el altar lo hallo con manteles limpios y frontal que se muda (...) hallo el Ara fixa con hierro guarnecida de madera la qual Ara es de piedra negra, entera y bien pulida (...) Abriendo el Prior un casilicio que ay dorado en dicho retablo se hallo un reliquario de plata dorada (...). Miró todo el retablo que es de pintura antigua en cuyo medio en un ------------------ esta una figura dorada de masoneria de la virgen y martir santa lucia con corona palma y ojos de plata conforme se dira abaxo en los Inventarios.
Altar de santo Christo-
Item hallo (...) que en cuerpo de la iglesia y a la presente del evangelio ay un retablo y altar del Santo Christo con manteles y frontal el altar cerrado por los lados y fixa una Ara de piedra limpia.
Altar de San Ysidro Labrador
Item al lado del altar del santo Christo se hallo otro altar y retablo de san Isidro labrador natural de madrid cn ara manteles y frontal con mucha desencia y limpieza
Altar de san Abdon y Senen
Item hallo que al lado de el dicho altar de san Isidro ay otro altar y retablo dedicado a los santos Abdon y Senen martires abogados de los labradores con ara de piedra (...).
Altar de Nuestra Sa. de la Alegria
Item entre la Capilla mayor y la puerta de la sacristia que hase testera con la segunda navada de dicha Iglesia ay un altar y retablo dedicado a Nuestra Señora la Virgen maria con titulo de la Alegria (...) en medio del retablo ay un ---- ovado dentro del qual ay una Ymagen de pintura antigua de la Virgen Nuestra Señora con el niño Jesus en los brasos con las joyas que refeieren los Inventarios (...).
Item en la parte de la Epistola y al lado de la puerta de la sacristia esta el retablo y altar de las Almas (...). A los lados de dicho altar de las almas se hallaron en la pared colgados dos quadreos imagines de la Gloriosa Santa Lucia Virgen y Martir con unas frontaleras un cuadro de San Christoval y San Gil (...).
Primeramente tiene la imagen y figura de Santa Lucia del altar mayor una corona real de plata (...).
1860 Reedfs. Cuartel de San Vicente, exp. 4(Segueixen fórmules d'aprovació i signatures)
M. I. S.
El arquitecto que Suscribe á V. S. atentamente expone: Que por el Clavario de Cofraria de la hermita titulada de Sta Lucia de esta Ciudad, se le ha encargado dirigir el derribo, por amenazar ruina, del atria que habia al frontis de dicho santuario. Efectuada esta demolición se está en el caso de tener que levantar una pared que cierre el ambito que aquel ocupaba y el terreno que por razon de la nueva linea establecia en este punto para rectificación de la plaza donde se titua la referida hermita, con arreglo al diseño que al efecto se acompaña, en el que no tan solo se indica el ingreso que ha de tener la hermita, colocado frente al eje de su nave, sino tambien la puerta qe. ha de dar paso independiente á la habiton dek hermitaño, segun aparece por los pavellones detallados en el dibujo, Y a fin de llevar a efecto el mencionado derribo y obra consigte. Suplica á V. S. que previas las diligencias que sean necesarias, se sirva concecer el permiso correpondiente. Valª y Agosto 2 de 1860.
Reparaciones(Segueixen fórmules d'aprovació i signatures)
1865
Cuartel de San Vicente, exp. 257
M. I. S.
El maestro de obras que suscribe, á V. S. con el debido respeto expone que D. José Mustiéles se halla encargado de hacer la obra que falta. Color Carmin, y las de Tinta negra en la obra existente, y cuya obra se ha de hacer en la Ermita de Sta Lucia, y necesitando como es consiguiente la competente autorización de V. S. Suplica á V. S. se dicte conceder la oportuna licencia para poder ejecutar la expresada obra.
Valencia, 14 de Agosto de 1865
Luis Peseto
Fomento Policía Urbana 1925 60
Núm 1874/ del Registro General
Núm 13 del Historial
El Arquitecto Don Lorenzo Criado pide permiso para reformar la fachada de la Iglesia de Sta Lucia sita en la calle del Hospita de la Cofradia de Sta Lucia. José Vivó.
25 Ago. 1925
Exm. Sr.
El facultativo que suscrive a V. E. atentamente expone, que por D. Pascual Cruz domiciliado en la calle de Pi i Margall mumero treinta y ocho como Presidente de la Cofradia de Stª Lucia he recivido el encargo de proceder a la reforma de la fachada de la Yglesia de Stª Lucia situada en la calle del Hospital segun se representa en el adjunto plano por lo que
SUPLICA a V. E. que previos los tramites reglamentaris y pago de los arbitrios establecidos le sea concedida la oportuna licencia.
Valencia 19 de Agosto de 1925
L. Criado
José Vivó.
Señor Alcalde Presidente del Exm Ayutamiento de Valencia
