Catedral de Barcelona

Campanars

2 gòtics, vuitavats, de 53 m, als extrems del creuer; 2 neogòtics, quadrats i acabats en agulla, a banda i banda de la façana principal (antics: final s. XIII; moderns: 1906-1913)

Els campanars fan 53 metres d'alçada; el cimbori, 80 a l'exterior i 41 a l'interior, del terra a la clau de volta.

De finals del segle XIII són les dues torres-campanars, d'inicis de la construcció gòtica, la situació de la qual correspon als extrems del creuer. Ambdues són vuitavades i de 53 metres d'altura.

Una de les torres dita de les hores o rellotge, se sustenta sobre l'entrada de Sant Iu.[27] Dalt d'aquesta torre estigueren en servei els rellotges de referència a tota la ciutat, deguts a la iniciativa del Consell Municipal, com el construït per Bernat Desplà el 1401, el de Bernat Vidal de 1464-1466, els de Jaume Ferrer de 1490 i 1494 i sobretot l'anomenat rellotge dels flamencs (en servei entre 1577 i 1864, ara al Museu d'Història de Barcelona) i el construït per rellotger suís Albert Billeter el 1864, encara en funcionament. A l'entrada de la cambra del rellotge una inscripció recorda que va ser feta el 1577 i una altra làpida esmenta els noms dels consellers d'aquell any. Així mateix, es troben en aquesta torre la campana Eulàlia, que és la més gran, de 3 tones de pes, i és la que toca les hores, i la que duu el nom d'Honorata i dóna els quarts. L'estructura superior és de ferro magníficament ornamentada i va ser construïda a la fi del segle XIX seguint l'estil modernista. L'Antiga versió de l'Honorata havia sigut destruïda per les autoritats borbòniques el 1714, juntament amb la Piràmide del Born, dins d'un procés de destrucció de símbols nacionals. La campana havia servit de toc a sometent per mobilitzar la població durant els 14 mesos setge previ. Va ser destruïda i amb el metall fos es van construir canons per a la Ciutadella.[28]

L'altra torre és l'encarregada de les hores eclesiàstiques. En aquesta hi ha deu campanes, totes amb noms femenins.

Llegendes i tradicions de la Catedral

Segons creença popular, els divendres donava malastrugança fer topar dues o més claus, quan s'havia de tancar la catedral, s'anunciava precisament amb el soroll que ocasionava el xoc de claus, menys el divendres que es feia sonar una campaneta i els escolanets duien cada un dues claus una en cada mà.[69]

Es diu que la mort dels canonges l'anunciava sant Benet tres dies abans, amb tres cops de maça damunt la volta perquè ressonés per tot el temple i, si es tractava del bisbe, feia sonar la campana Tomasa, també tres vegades.

VIQUIPÈDIA

ca.wikipedia.org (23-08-2018)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • BILLETER, ALBERT (BARCELONA): Inventari de rellotges
  • NICOLAU, SIMÓ; OSEN, CLIMENT (UTRECHT) : Inventari de rellotges
  • Campanars: Bibliografia
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © ca.wikipedia.org (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 18-11-2018
    Convertir a PDF