Les campanes

Campanetes del meu poble,
cóm recorde vostra veu!.
Cóm vos duc dins la meua ànima...!
Cóm vos duc dins del cor meu...!

Cóm, en recordar-vos ara
se m’aborrona la pell,
pensant en els anys que hi foren...
ara que ha passat el temps!.

Campanes: quan repicàveu
cara al sol, al cel y al vent,
cóm s’alegraven les coses
sentint-vos per tot arreu...!

Quin goig i quina alegria
plena d’estima i d’amor,
sentir-vos, cada diumenge
cridant a Missa Major...!

I aquell goig amb què anunciàveu
el bateig d’algun xiquet?
Semblàveu llavors, campanes
tocades pels angelets!.

Vostre cant semblava bronze
esperançat, dols i greu,
quan déieu a tot el poble
la nova d’un casament;

en canvi, cóm esclatàveu
un plor al cant sanglotat,
despedint per sempre, al pobre
que ens havia abandonat...!.

Campanetes del meu poble
de dolsa i animada veu:
cóm veniu dins la meua ànima...!
Cóm vos duc dins del cor meu...!.

Tríptic enamorat (1970)

Eduard Soler i Estruch (1912 - 1999)

SOLER i ESTRUCH, Eduard

Ajuntament de Villanueva de Castellón (1970)

  • VILLANUEVA DE CASTELLÓN: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Ajuntament de Villanueva de Castellón (1970)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-11-2018
    Convertir a PDF