“Vivos voco, mortuos plango, festa decoro, fulgura frango”

No cal ser molt savi per descobrir l’endevinalla que hi ha darrera aquesta frase llatina: “Crido els vius, planyo els morts, decoro les festes i trenco els llamps” ràpidament tothom pensaria en les campanes, però a les campanes del campanar dels nostres pobles i ciutats, que són les que ens han acompanyat des de sempre precisament en això: la vida, la mort, l’alegria de la festa i la por davant els estralls del llamp i les tempestes. A pagès, si el poble és prou petit i no te presses, encara avui trobem que la dona posa l’olla al foc en sentir la campana que toca l’oració, o davant d’un so lent i trist pregunten qui del veïnat és mort, i el dia de la Festa Major no es comparteix prou bé l’alegria si aquesta no puja al campanar per encomanar-la a tothom de bon matí. Sovint encara quan preguntem l’hora se’ns contesta en bon català: ja han “tocat” les dotze.

Diu la llegenda que Sant Paulí de Nola, prevere ordenat a Barcelona l’any 393, fou l’inventor de les campanes o potser el primer que les va utilitzar per convocar la gent a l’entorn de l’altar. Des de llavors les campanes han estat elements imprescindibles de les nostres esglésies i els campanars que les aixopluguen els elements arquitectònics més característics dels nostres pobles i ciutats. De funció religiosa però també civil i vocació eminentment social, les campanes han fet el servei d’avis a la població, marcant el pas del temps i els esdeveniments importants. L’any 1396 el Consell de Cent encarregà un mecanisme que dotava d’autonomia al toc de les hores que feien l’Eulàlia i la Honorata des de la torre nord de catedral de Barcelona i que fins aquell moment havia estat tocat manualment. L’any 1714, totes les campanes de Barcelona van tocar a sometent per encoratjar els defensors de la Ciutat assetjada per les tropes de Felip V. Encara avui, cada 11 de setembre, les històriques campanes de Santa Maria del Pi recorden amb el seu toc l’efemèride. Casualment, en aquesta ocasió foren els mateixos veïns del barri del Pi els que les rescataren després del segrest al que les van sotmetre les tropes borbòniques.

Fins ben bé al segle XX, les campanes van tenir un paper inqüestionable en la societat i mai ningú no n’hauria dit res en contra. Avui, però, s’alcen veus que, potser per desconeixement o per excés de zel davant dels destorbs propis de l’actualitat, les vol emmudides. Les presses de la modernitat sembla que les ha relegat a la contingència, com a mer objecte decoratiu o tradicional sense la funció social que havien desempallegat durant tants segles. No obstant això, des de fa un temps, hi ha gent que les reivindica com a un senyal molt propi de la nostra cultura. A poc a poc van apareixent grups de joves que volen recuperar els tocs tradicionals, just ara quant van desapareixent els darrers campaners o els que en recordaven l’ofici, i s’organitzen per no deixar perdre aquesta activitat mirant de tornar la veu als campanars, tant per les festes com en concerts de difusió. A Cervera, degans d’aquesta recuperació, a Mataró, a Tarragona i darrerament a Sant Feliu de Llobregat o a Santa Maria del Pi, un dels campanars més emblemàtics, s’ha recuperat el toc tradicional català, diferent del de la resta de la península i que pràcticament s’havia perdut. No val a oblidar la feina que la Confraria de Campaners de Catalunya ha fet en aquest sentit ni la trobada que cada any organitza a Os de Balaguer des de fa més de 20. I no és només a Catalunya si no que altres llocs per tota Europa hi ha gent que fa esment del valor patrimonial de les campanes com a objectes materials i antropològics, adonant-se de la importància del seu so, de les diferències entre contrades i de les diverses maneres de tocar. Us encoratjo a cercar per internet, o anar a veure algun toc a Cervera, probablement gaudireu en veure que hi ha quelcom de la terra en el seu so i en el moviment de la campana “portada a seure” el dia de la festa.

SACASAS SEGURA, Jordi

Arxiver i conservador del museu i tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi

Calendari dels Pagesos (2017)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • MATARÓ: Campanes, campaners i tocs
  • OS DE BALAGUER: Campanes, campaners i tocs
  • SANT FELIU DE LLOBREGAT: Campanes, campaners i tocs
  • TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE CERVERA (CERVERA): Tocs i altres activitats
  • CAMPANERS DE LA SEU DE SANT LLORENÇ (SANT FELIU DE LLOBREGAT): Tocs i altres activitats
  • CAMPANERS DEL PI (BARCELONA) : Tocs i altres activitats
  • CONFRARIA DE CAMPANERS I CARILLONISTES DE CATALUNYA (OS DE BALAGUER) : Tocs i altres activitats
  • GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA (TARRAGONA) : Tocs i altres activitats
  • GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (MATARÓ) : Tocs i altres activitats
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Calendari dels Pagesos (2017)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 24-09-2018
    Convertir a PDF