Aquest juliol, la millor música de carilló sonarà des de la Generalitat


Autor: GENERALITAT DE CATALUNYA

El carilló de la Generalitat, amb les seves 49 campanes, marca el ritme del Palau, però també del Barri Gòtic. Funcionaris, veïns i turistes regulen el pas del temps mitjançant el carilló situat al darrera de la cúpula del Palau, i que per això és gairebé invisible als ulls dels vianants. Però aquest carilló no es limita a marcar les hores: es també un instrument musical de primer ordre, i això es farà visible els dies 14, 15, 21 i 22 de juliol, en el 25è Festival de Carilló de Barcelona. La Generalitat obrirà el Pati dels Tarongers i la Galeria Gòtica, amb entrada lliure, perquè els visitants puguin gaudir del concert. A més a més, instal·larà pantalles perquè els visitants puguin veure els intèrprets. L'aforament és limitat, però sens dubte també es podrà gaudir del concert des de la Plaça Sant Jaume i des dels carrers del voltant del Palau. Tots els concerts es faran a les 21h.


Autor: GENERALITAT DE CATALUNYA

De Vivaldi a Billy Joel

El dissabte 14, a la primera sessió del Festival, hi haurà un concert a quatre mans, amb Koen Van Assche, carillonista de la catedral d'Anvers, a Bèlgica, i Anna Maria Reverté, la carilonista del Palau. Interpretaran peces clàssiques de Vivaldi, Bach, Beethoven i Schubert, però acabaran amb una peça del 1965, de G. D'Hollander: el Coppéliá-Fantasy. El diumenge 15 serà el torn de Rosermarie Seuntiëns, carillonista d'Asten (Holanda). Oferirà Roaming Bells, un repertori pensat per a la popularització del carilló, amb temes de Khatxaturian, Bach, Saint-Preux i fins i tot Billy Joel.


Autor: GENERALITAT DE CATALUNYA

D'Escandinàvia a Catalunya

El dissabte 21 serà el torn de Vegar Sandholt, carilonista de l'Ajuntament de Baerum, a Noruega, que oferirà un concert amb resonnàncies nòrdiques. Inclourà, al costat de Mozart, peces de Grieg i melodies populars escandinaves. Acabarà amb una adaptació de populars temes per a cinema d'Henry Mancini. El festival es tancarà amb un concert en què Anna Maria Reverté farà un duet amb Sergi Marquillas i Solsona, a la trompeta, i un altre amb Alfons Reverté i Tomàs, al clarinet. Inclourà temes catalans de J. Serra, Lamote de Grignon i, sobretot, Frederic Mompou (ja que el seu avi era propietari d'una foneria de campanes al Poble Sec i sempre va composar pensant en la sonoritat d'aquest instrument). El concert, i el festival, acabarà amb un fragment de la Rhapsody in Blue de George Gershwin.


Melodia_2 del Carilló de la Generalitat
Anna Maria Reverté tocant el carilló de la Generalitat

El secret del Palau

La presentació a la premsa d'aquest festival s'ha fet a un lloc atípic: al terrat del Palau de la Generalitat, al costat del carilló, i ha continuat, lògicament, a la petita estança, just a sota de les campanes, on la carillonista interpreta les seves peces. La cambra ha d'estar just a sota del carilló, doncs els martellets que fan sonar les campanes es mouen manualment, mitjançant un teclat que cal usar amb mans i peus. Per moure els martellets que empenyen les campanes més pesades cal usar una certa força (la campana més gran, la Catalunya, pesa 905 kg, i entre totes les campanes hi ha gairebé 5.000 kg de bronze).

Cent anys de carilló

El carilló de la Generalitat es va inaugurar el 1927. Però el "petit carilló" va ser substituït per un carilló de concerts, de fabricació holandesa, el 1976 (i va ser posteriorment restaurat el 1991 i el 2015). Compta amb 49 campanes, el que suposa 4 octaves, és a dir, allò que habitualment té un carilló estàndard de concerts. Anna Maria Reverté ha assegurat que gràcies a aquest festival i a les activitats del carilló del Palau, Barcelona ha passat a ser considerada un referent de la música de carilló al Sud d'Europa. La consellera Borràs ha volgut acabar la roda de premsa felicitant a aquest festival que demostra la "combinació entre tradició i modernitat".

NERIN, Gustau

El Nacional (10-07-2018)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • REVERTÉ, ANNA MARIA (BARCELONA): Tocs i altres activitats
  • Carillons: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Nacional (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 20-09-2018
    Convertir a PDF