Un Corpus que podia haver resultat luctuós

La festivitat de Corpus de l´any 1946 podia haver estat un dia de dol per la ciutat de Girona. Una campana de la Catedral va caure en el moment de sortir la solemne processó. El lamentable esdeveniment causà uns moments de pànic i d´estupor, per la incertesa del que podia haver passat. Però providencialment no va causar danys personals.

En recordar aquell fet insòlit, fem un repàs de l´historial de les campanes de la Catedral en el darrer segle. L´any 1936 el campanar de la nostra seu tenia vint-i-set campanes, la major part de les quals, aquell fatídic mes de juliol, foren baixades del campanar i destruïdes. Només hi quedaren les que donaven veu al rellotge. La de les hores i la dels quarts. Per tal de que el rellotge continués marcant el ritme de la vida ciutadana, aquelles dues campanes foren deixades en el seu lloc, i anaren fent el seu comès sense interrupció. La campana de les hores era la més voluminosa i la que donava el so més greu. En el cas que haguessin volgut retirar-la del seu lloc hauria estat necessari destruir-la prèviament, ja que el seu diàmetre és uns centímetres més llarg que l´amplada dels finestrals.

L´any 1939, en el procés difícil i costós de recuperació del que havia estat destruït en el passat daltabaix, es construïren noves campanes per substituir, en part, les que havien estat destruïdes. El dia 16 de maig de l´any 1940, solemnitat de l´Ascensió, es beneí la primera de les noves campanes. La cerimònia se celebrà en el rerecor de la Catedral, acabada la Missa conventual. La nova campana portava el nom d´Assumpta, i tenia un pes de 1.600 quilos. Va ser fossa en els tallers Barberí d´Olot. Es disposà d´una aportació de bronze per part dels serveis oficials de recuperació. Seguidament fou col·locada en el finestral encarat a ponent. Un any més tard, i també el mes de maig foren beneïdes i col·locades en el campanar altres tres campanes. També sortides dels tallers Barberí d´Olot. En tots els casos foren beneïdes pel bisbe Josep Cartañà. Les tres noves campanes porten el nom de Capitular, o Narcisa, Dominical i Quotidiana. Cadascuna d´elles té el seu propi comès, com el seu mateix nom indica. La prioritat del seu ús és el de convocar el clergat i els fidels als cultes catedralicis. Però també anuncien les festivitats i els esdeveniments joiosos o de dol de la comunitat cristiana de Girona. En altre temps també havien servit per anunciar moments de perill, a causa d´incendis o de situacions bèl·liques, que al llarg de la història afectaren tan vivament la ciutat. En segles anteriors la campana anomenada peixatera, una de les destruïdes l´any 1936, anunciava els dies d´abstinència, i també l´arribada de peix al mercat. Tots aquests anuncis, avisos i alarmes ara es fan per altres mitjans més moderns, que han fet innecessària aquesta labor de suplència que les campanes havien exercit.

Aquestes quatre noves campanes de postguerra, més la més antiga que és la Beneta o vulgarment el bombo, són les que ara fan el seu servei. La dels quarts només fa aquest comès, però, per la manera d´estar col·locada, ni es pot vogar, ni resulta fàcil usar-la per altres fins, que no sigui el de donar veu al rellotge.

La campana Assumpta, des que es va estrenar, el mes de maig de l´any 1940, va presentar certes anomalies. Fins i tot va ser canviada d´emplaçament, del finestral situat sobre l´escalinata fou traslladada al que està orientat cap a migdia. I s´hi feren algunes correccions en el seu jou. Els capitulars se´n preocuparen però els tècnics de la casa constructora confiaven en la seva seguretat. La vigília de la festivitat de la Puríssima, de l´any 1945, a l´hora del toc d´Oració i de l´anunci de la festivitat, vaig anar a passejar pel volts de la Catedral, per sentir de prop el solemne tritlleig. Quan la campana Assumpta vogava se sentia un grinyolar que resultava una mica preocupant. De tal manera que me´n vaig anar sense esperar que acabessin el repicar.

El dijous, dia 20 de juny de l´any 1946 s´esqueia la festivitat de Corpus. Eren temps en què la processó tenia encara totes les característiques que s´havien anat conservant des de la institució de la solemnitat, en el llunyà segle XIV. Amb l´afegitó del nacionalcatolicisme, aleshores vigent. Prèviament a l´hora de la sortida de la processó, la tropa cobria la carrera, en tot l´itinerari que el sacre seguici havia de fer. A l´escalinata de la Catedral dues fileres de soldats hi eren disposats per rendir honors al pas del Santíssim. Darrere el cordó castrense, i en els replans s´hi reunia una munió de fidels que volien presenciar el pas de la processó. A la plaça dels apòstols s´hi aplegaven un bon nombre d´homes que esperaven l´hora d´entrar al temple per participar en la processó. I també hi havia les tropes que havien de cobrir el cordó en el seu darrer tram.

En el moment de sortir la processó les campanes brandaven insistentment, com era de ritual. I quan la Custòdia començava a baixar l´escalinata es produí com una brutal explosió. Tothom s´alarmà. La gentada que omplia la plaça i l´escalinata no sabien què havia pogut passar. Els soldats s´esveraren i es trencà la formació. El general, que formava part de la presidència de la processó, indignat reclamava que els seus subordinats tornessin al seu lloc. Aquells nois feia poc que s´havien incorporat i encara no havien jurat bandera, detall que evità que els caigués allò que en la «mili» en diuen un paquet. Quan la gent s´assabentà que havia caigut una campana en un lloc en què, en aquell moment, no es trobava ningú, tothom se sentí alleugerit. I la processó continuà el seu curs amb tota normalitat. La campana Assumpta caigué sobre el paviment de la plaça dels Apòstols, prop del pou. En aquella plaça que poc abans era plena de gent, aleshores només hi havia els soldats del cordó, que estaven situats en la zona més propera a la porta de la seu, i que per tant no els afectà la caiguda de la campana. En una fotografia es pot veure la campana trossejada, i l´esvoranc que es produí en el paviment. I com a testimonis de l´accident, hi apareixen els gastadors del tercer batalló del regiment d´Infanteria Alcàntara, 33.

Immediatament, el Capítol catedralici emprengué les accions necessàries per recompondre la campana que havia quedat esbardellada, i evitar que es pogués repetir un fet com aquest que podia haver causat danys irreparables.

Aprofitant el mateix metall de la campana accidentada, la casa Barberí d´Olot la refongué. La nova cloca resultà una mica inferior a la primera, i el seu pes es reduí a 1.500 quilos, en lloc dels 1.600 inicials. El dia 28 d´octubre, del mateix any 1946, vigília de la solemnitat de Sant Narcís, el bisbe Cartañà beneí la campana restablerta. I així en la festivitat del patró de la ciutat i bisbat tots les campanes pogueren repicar. Uns dies després de l´accident de Corpus, a la Catedral es cantà un solemne Te Deum per donar gràcies per no haver-se produït cap dany personal. Per evitar que es pogués repetir altre caiguda de campana, el Capítol encarregà un projecte a l´enginyer Carles Batlle Ensesa, el qual disposà la col·locació de les campanes en l´interior del campanar, en lloc de situar-les en els finestrals.

MIRAMBELL i BELLOC, Enric

Diari de Girona (27-05-2018)

  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • BARBERÍ (OLOT): Inventari de campanes
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diari de Girona (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 18-09-2018
    Convertir a PDF