Parròquia de Sant Bertomeu de Benicarló - Concert de tocs manuals de les campanes

30 de desembre de 2012 - 12:00 h.

El 30 de desembre els Campaners de la Catedral de València vam participar en un concert de campanes acompanyant les festes de Nadal a la població de Benicarló. Abans de pujar al campanar per preparar les cordes del concert, el bisbe de Tortosa, d'origen valencià, va voler saludar personalment els campaners.

En acabar la missa del dia de la Sagrada Família, va començar el concert de campanes, que va ser retransmés en directe a través de pantalles a la plaça, perquè els assistents tingueren la possibilitat de vore l'execució dels tocs a la sala de les campanes.

El campanar, de planta octogonal, és especialment ample i còmode, tot i que les campanes grans queden prou baixes per ser tocades a corda, i algunes d'elles van donar dificultats per al seu toc per faltar-li pes a les truges.

Les campanes signe de comunitat

Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.

Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.

El campanar de Benicarló i les seues campanes

La parròquia de Sant Bertomeu compta amb dos conjunts de campanes, de singular interès. Per una part, les dues campanes del rellotge, fixes, ubicades en la part alta del campanar, I dedicades exclusivament als tocs del pas del temps.

Per altra part les cinc campanes litúrgiques, dedicades als tocs ordinaris, festius I de difunts, que marquen el ritme real I viu de la comunitat.

Les campanes del rellotge

La campana dels quarts fou refosa en 1950 per ROSES HERMANOS de Silla, segons indica la inscripció, parcialment documentada, degut a l’altura: “MARIA DEL MAR BENICARLO AÑO 1950 ... / III CENTENARIO VENIDA SMO CRISTO DEL MAR”. Té 57 cm de diàmetre I pesarà uns 107 quilos.

La campana de les hores és més interessant; diu “FUNDIDA EN REUS POR RAMON POMEROL EN 1884 POR ACUERDO DEL MAGNIFICO AYUNTAMIENTO DE BENICARLO SIENDO ALCALDE PRESIDENTE D. JOAQUIN FERRER SORIANO”. Té 82 cm de diàmetre I pesarà uns 319 quilos.

Habitualment les campanes del rellotge depenen de l’ajuntament ja que aquest té l’obligació de marcar I comunicar l’hora local, tant de dia com de nit.

Les campanes de la sala de campanes

Cinc campanes hi ha en la sala. La tiple o Sant Antoni és la més antiga i interessant. En la part superior posa " + LA FUNDIO JOAQUIN DE HERRERA EN SEVILLA AÑO DE 1797" En el mig posa "SN ANTONIO DE PADUA" i en la part baixa diu "+ SE HIZO SIENDO GUARDIA DE ESTE CONVENTO EL M. R. P. F. NICOLAS GUTIERREZ PREDICADOR GENERAL". La campana prové d’un convent desconegut, i segurament fou recol·locada en Benicarló després de guerra. Té 68 cm de diàmetre i pesa 182 quilos.

La tiple gran és també antiga. Posa "IHS MARIA I JOEFS ANO DE MDCCCXLI. / SE FUNDIO SIENDO CURA EL DR DN JOSE MANZANO I MAIORDOMO DN PEDRO RAMOS" que pot interpretar-se com JESÚS,MARIA Y JOSÉ. AÑO 1841. SE FUNDIÓ SIENDO CURA EL DOCTOR DON JOSÉ MANZANO Y MAYORDOMO DON PEDRO RAMOS”. Desconeguem si aquesta campana prové també de les recuperades després de la guerra o si estava ja abans ací. Té 75 cm de diàmetre i pesa uns 244 quilos. La campana no té pròpiament nom ja que la invocació a la Sagrada Família és habitual a partir de finals del segle XVII, figurant a banda el nom del sant al que estaria dedicada. No figura el nom del fonedor, com és relativament habitual en el segle XIX. Probablement seria un fonedor de Cantabria ambulant.

La campana tercera està dedicada al Crist de la Mar: “... SANTISIMO CRISTO DEL MAR BENICARLO AÑO 1950 / ..III CENTENARIO VENIDA SMO CRISTO DEL MAR” Fou construïda per HERMANOS ROSES de Silla, mesura 88 de diàmetre i pesa uns 395 quilos.

La campana mitjana és fruit d’una refosa, però indicant el seu autor anterior: “FUNDIDA EN REUS POR RAMON POMEROL AÑO 1884 / POR ACUERDO DEL MAGNIFICO AYUNTAMIENTO DE BENICARLO / SIENDO ALCALDE PRESIDENTE D JOAQUIN FERRER SORIANO / ESTA CAMPANA FUE REFUNDIDA EN XIII - III- MCMLXXIII / SIENDO ALCALDE D CRISTOBAL COLON DE CARVAJAL Y PEREZ SANMILLAN”. No és improbable que, en guerra, deixaren les campanes del rellotge i aquesta campana en la sala, per a les alarmes. En qualsevol cas fou refosa per SALVADOR MANCLÚS de València el 13-03-1973. Habitualment els POMEROL ja tenien la fàbrica fixa a Reus, i transportaven les campanes per la mar. Mesura 99 cm de diàmetre i pesa 562 quilos.

La campana Grossa o Centenària és del mateix fonedor MANCLÚS i diu “CENTENARIA / BENICARLO AÑO 1950 / MA TERESA FIBLA FOIX / SIENDO ALCALDE D JOSE FOIX VILLARROYA Y CURA D SALVADOR DUART GUAITA”. Mesura 120 cm de diàmetre i pesa uns 1.000 quilos.

Després de la restauració patrocinada per la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Benicarló en el 2000, les cinc campanes tenen el seu corresponent jou de fusta, i un parell de mecanismes (motor d'impulsos, electromall) que reprodueixen els tocs tradicionals i no impedeixen els tocs manuals. El conjunt està regularment conservat.

El concert

El primer de la jornada...
  • Toc d'oració - Per a marcar les parts de la jornada
  • I dos tocs antics de festa...
  • El repic – Toc de les festes menors
  • A matines – Toc que anunciava el càntic de matines cap a mitjanit
  • Un toc de mort (que no ho pareix)...
  • Entrada i aniversari – Toc de papa, rei o arquebisbe
  • Un toc de significats múltiples…
  • Alce: Les campanes es deixen invertides. A Castella, a Catalunya és toc de festa; a Aragó o a València és toc de morts i en la ciutat de València indica la fi de la festa.
  • El toc de festa...
  • Voltejos de campanes - Diverses maneres de voltejar-les…
  • I el toc final
  • Toc de tancar les muralles i d'ànimes - Per a marcar l'inici de la nit
  • Els Campaners de la Catedral de València

    Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...

    Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, formen part d’una trentena d’associacions i toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.

    A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

    No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.

    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (30-12-2012)

  • BENICARLÓ: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2012)
    campaners@hotmail.com
    : 24-06-2018
    Convertir a PDF