El campanar de Santa Maria d'Elx és una torre de planta quadrada i gran altura, alçada junt a la façana principal i, com tot el temple, construïda en pedra. Presenta tres cossos, i quatre sales interiors, l’última de les quals alberga les campanes.
El campanar de l'església renaixentista va ser demolit en 1673 i va deixar pas a l’actual, acabat l'any 1719, en que fonen campanes per al mateix. Durant el segle XVIII un xapitell, molt similar al de les esglésies de Villena, va rematar el campanar, fins que la nit de Nadal de 1792 es va cremar a causa de un foc que el campaner havia encès per calfar-se. El remat no va ser reconstruït, i es va afegir la balustrada de la terrassa.
La sala de campanes té quatre bronzes, tres d’ells de gran importància patrimonial, per tractar-se de campanes dels segles XVII i XVIII. Les dues campanes majors són molt interessants, fabricades pel mateix autor, encara desconegut, en 1719. De menor a major, són:
- La menor, “Ave Maria” fou feta en 1654 per Lluís Artés i porta la inscripció “AVE MARIA # LVIS # ARTES # ME FECI # SIENDO # FABRIQVERO # / DON YUAN # CARO # AÑO # 1654” (El Fabriquer era el responsable de la comptabilitat de l'església). També senyala “PEZA 19”, és a dir que pesa 19 arroves.
- La campana “Bàrbara” fou refosa en 1984 i desconeguem quina seria la campana anterior, probablement antiga també; la inscripció és “ MARIA BARBARA - REFUNDIDA EN 1.984 - SEGUNDO CENTENARIO DE LA / CONSAGRACION DE LA BASILICA - FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS INDUSTRIA, 27 VALENCIA”
- La campana mitjana, anomenada “Dejuni”, indica “IEIVNAS? # NOLI # FIERI # HYPOCRITA # ANNO # MDCCXVIIII”, és a dir “Si dejunes no ho faces de manera que els demés ho vegen - Any 1719”.
- La major, “Maria”, porta inscrit “ASSVMPTA # EST # MARIA # IN # CŒLVM # GAVDIENT # ANGELI # ANNO 1719”, que vol dir que Maria és Assumpta al cel i que els àngels gaudeixen. Any 1719.
El fet d’haver-se conservat les campanes de 1719 suposa que, que conformen el més antic instrument musical de la Basílica encara viu i, per tant, també la més antiga música que acompanya els actes de La Vespra i La Festa amb els instruments musicals originals del segle XVII i XVIII.
L’any 2003 les campanes van ser restaurades per l'empresa RELOJERÍA VALVERDE de Murcia, recuperant les “truges” o contrapesos originals de fusta, que recuperen la sonoritat original dels instruments i permeten el toc manual. També han sigut dotades de motors d'impulsos, que reprodueixen els tocs tradicionals, sense impedir la possibilitat de tocar manualment les campanes. La restauració de les campanes va ser inaugurada amb un concert de tocs manuals de campanes el 10 d’agost de 2003 a càrrec del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, els integrants del qual fan part actualment dels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.
Es tracta d’un dels pocs campanars de la Comunitat Valenciana que està obert regularment per a la seua visita (no només la terrassa sinó també les seues sales interiors), i constitueix el millor mirador de la ciutat d’Elx i el seu Palmerar.
 |
 |
|
 |
 |
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
 |
||