 |
||
© Relats en català (2017) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024 |
||
Cigonya I
Una figura al campanar!
És blanca i del cel vinguda.
Diuen els infants:
Tan prima i alada,
,
diu una nena de cabells de mel
i veu apassionada.
,
li explica la mestra
.
Que del cel ens encoratja
pels viaranys de la terra aspra
cap la demanada platja,
on ha de finir el viatge
Cigonya II
Ulls que són verdes prunes .
La nena apassionada
Veu la cigonya aclofada
al campanar de Vedrunes
És un senyal del cel,
Però no un ocell rebel.
La cigonya del campanar.
L’ocell alça el vol
La mestra alça la mà
La nena mira el sol.
Veu la cigonya enllà
Veu l’ocell a la carena.
En direcció al mar.
Imagina la nena:
Cigonya III
Damunt onatges negres
L’ocell surava
a través de les tenebres
i l’esperança acorava
De trobar les aigües de la concòrdia
De la platja demanada
Plena d’harmonia
I de la il·lusió de l’arribada.
Sota els núvols negres
Va tornar l’ocell
a la terra de les blederes
dels mujiks i del cisell
Damunt les selves
La cigonya va tornar
A l’humil campanar
De la vila de Vedrunes
|
||
© Relats en català (2017) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024 |
||