Campanar de Vilanova

El campanar de Vilanova és l’element arquitectònic més representatiu de Vilanova i la Geltrú per a molta gent.

Malgrat els 35 anys que durà la seva construcció, és una obra modèlica per les seves proporcions i la seva execució. Una de les seves característiques més singulars és que va ser construït totalment exempt de la nau de l’església.

El dia 8 d’octubre de 1670 es va posar la primera pedra. Després de les naturals incidències pròpies d’aquesta mena d’obres es va enllestir del tot l’any 1705 (altres apunts diuen l’any 1706).

És una obra de pedra picada, de forma octogonal, deguda als plànols d’un carmelita descalç, Fra Josep de la Concepció, conegut per els seus coetanis amb el renom del Tracista, per la seva habilitat de projectar.

El campanar és de tendència classista del període barroc català. Està compost per una base de planta quadrada, que es converteix en octogonal en un segon cos amb finestrals, i coronat per una barana de balustres i esferes, a la qual s’accedeix per una escala de caragol, amb graons de pedra i amb l’eix incorporat. Per damunt d’aquest cos s’aixeca un tercer cos, també octogonal amb finestrals, de dimensions més reduïdes, acabat amb una cúpula perforada per ulls de bou.

L’alçada del campanar, amb Àngel i tot, és de 54 metres ( unes altres dates diuen que té 253 palmes, és a dir 49,15 metres). En el seu interior té una escala de caragol de 167 graons i a dalt del campanar està el famós Àngel. L’Àngel del campanar era de coure, embetumat de negre, (també li deien l’àngel negre) tenia una alçada de 2metres i 70cm, essent construït segons model de l’escultor en Miquel Llavina, de Barcelona. Giravoltava sobre el seu peu i assenyalava la direcció dels vents. L’any 1883 l’àngel es va restaurar, ja que estava malmès per les tempestes i pels nombrosos trets dels milicians de les bullangues vuitcentistes que provaven punteria.

Al 1892 es va posar la campana que pesava 1760 quilos i es va batejar amb el nom de Josepa, però el poble en deia La Lluca per haver estat donada per el Sr. Josep Lluc i Torrens.

El costat del campanar i enllaçant amb l’església hi havia la casa dels gegants amb una porta molt alta coneguda com La Porta dels Gegants, ja que era l’entrada a l’estatge d’aquets enlairats personatges. Els de Vilanova eren uns gegants de gran prestigi. N’hi havia dues parelles i dataven del segle XVII.

Els anys 1936 es va enderrocar l’àngel del campanar i les campanes per fondre-les per fer material de guerra.

Recentment el 1996, s’ha col·locat de nou l’Àngel al capdamunt del campanar, obra de l’escultor Fidel Claramunt que substitueix el que hi va ser col·locat el 1705.

L’agost de l’any 2006 es va inaugurar la restauració del campanar.

També diuen les dites populars que el Campanar està lleugerament inclinat i el que el va construir es va llençar des de dalt del campanar, però no he trobat res escrit que ho afirmés.

Tota la informació extreta dels següents llibres:

EL GEGANT DE LA PORRA

El Gegant de la Porra (01-04-2007)

  • Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova - VILANOVA I LA GELTRÚ: Campanes, campaners i tocs
  • VILANOVA I LA GELTRÚ: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © El Gegant de la Porra (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 68 Visitants: 68 Usuaris: 0