L'orde de fer callar les campanes arriba també a Escolapios i Santos Juanes - Autor: LEVANTE-EMV
El rector de Sant Nicolau assegura que darrere de la prohibició de tañir no hi ha una denúncia veïnal, sinó una «cuestion ideològica» - «Les campanes no són soroll, sinó identitat i tradició»
«Esta torre té una campana, el Vicent, que està ací des de 1745. Només s'ha silenciat en la Guerra Civil i ara. Nosaltres acatem la decisió. Per descomptat, la recorrerem, però crec que estem clarament davant una situació injusta i que va molt més allà d'una qüestió de contaminació acusítica. És una qüestió ideològica». Així resumia les seues sensacions el cura rector de la Iglesia de Sant Nicolau, Antonio Corbí, després que els tècnics de l'Ajuntament de València hagen instat l'església a suprimir el tañido de campanes per superar els límits de decibels.
En la «Capilla Sixtina Valenciana» consideren que no és una qüestió d'una queixa d'un veí perquè, segons va desvetlar el pare Corbí, «ha sigut alguna cosa sobtat amb totes les campanes d'esta zona. Ens ha passat a nosaltres, als Santos Juanes i a l'església d'Escolapios del carrer Carniceros. Així que, veient açò, pareix clar que estem parlant d'una altra cosa». Santos Juanes, prohibició aparte, està ara mateix emmudida per causes tècniques.
Més encara, Antonio Corbí assegurava sobre este tema que considerar «soroll» el tañido de campanes «és un concepte retòrcer».» Una campana fa soroll si cau. Igual que una orquestra fa soroll si es trenca un instrument. Un toc de campanes és una altra cosa. És música i és, sobretot, tradició i identitat d'este poble i de tots els pobles», remarcava.
Es dóna la circumstància, a més, que els tocs de Sant Nicolau són a les nou i mitja del matí, al migdia i a les huit de la vesprada. «Si estigueren sonant a les tres o a les quatre del matí, ho entendria perfectament. Però no és el cas. I de la mateixa manera, aleshores, hauríem de prohibir els camions de repartiment, els de la brossa i punts i tants sorolls».
La prohibició ha arribat «a col·lectius com els vicentins o els fallers que, lògicament, estan sorpresos i ens pregunten si aleshores ara no podran comptar amb el so de les campanes per als seus actes», explicava el rector Antonio Corbí, alhora que assegurava que «des de la parròquia, la nostra filosofia és la de tindre ponts i crear concòrdia, no posar-nos enfronte. Però també entenem que la comunitat cristiana té dret a un respecte». Fins i tot va posar com a exemple «una obra de Chesterton (és La esfera i la creu), en la qual un home s'obsessiona tant en contra de les creus, que acaba veient-les a tot arreu i perd la raó volent destruir tot el que té a la seua al voltant perquè li pareixen creus. ¿No estarem arribant ara a una obsessió?»
L'ona de suspensions va a requerir d'un diàleg, en barrejar-se conceptes contraposats. Segons ha pogut saber Levante-EMV, els Campaners de la Catedral „el Gremi de Campaners„ estaria preparat per a mediar en la polèmica i oferir l'el punt de vista dels experts. L'Ordenanza municipal contra la contaminació acústica data de l'any 2008 i té com excepció, per exemple, els tocs manuals de la Catedral, que a més es tracta d'un Bien de Interés Cultural. El màxim de decibels permesos són 60 durant el dia i 35 a la nit. El responsable dels campaners, l'expert Francesc Llop, advertia que «no existixen formes tècniques d'atenuar el so de les campanes».
Fernando Giner preguntava ahir a Ribo què pensa fer i com pensa mediar per a solucionar el conflicte de les campanes de San Nicolas. Per al portaveu de C's s'ha de respectar la tradició i consensuar amb el descans dels veïns i tot ha de ser possible. «L'alcalde està per a consensuar», apuntava.
 |
||
© Levante - El Mercantil Valenciano (2017) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||