El rellotge de sol romà d'Ador


El model de rellotge de sol més usual en l’Hispania romana té forma de sector esfèric i s’anomena hemiciclum (scaphe en l’antiga Grècia). Aquest model no té cap semblança amb el nostre rellotge de sol tradicional. En primer lloc lloc marca les hores antigues o temporàries. En segon lloc és exempt (no annex a cap tipus de superfície), i es pot traslladar i col·locar en qualsevol ubicació amb només orientar-lo en la direcció adient.

Els romans dividen el dia actual, de 24 hores, en dues parts diferenciades: dia i nit, cadascuna de les quals tenia el seu propi sistema de mesura. El dia, referit a part diürna del dia, el dividien en 12 parts iguals, des de l’eixida del sol (orto solar) fina a la posta (ocàs). D’aquesta divisió en sortien hores desiguals segons l’estació de l’any. En la nostra latitud, una hora romana tindria una durada d’uns 75 minuts actuals en el solstici d’estiu, i d’uns 45 minuts en el d’hivern. En els equinoccis de primavera i tardor, la durada seria de 60 minuts, com les nostres hores, que en gnomònica es coneixen com hores iguals o equinoccials.

L’hemiciclum romà consta d’una superfície corba (que pot ser esfèrica, cònica, cilíndrica, etc.) sobre la qual es dibuixen onze línies horàries que divideixen el pla del rellotge en 12 sectors corresponents a les 12 hores romanes: PRIMA, SECONDA, TERTIA, etc. Alguns models hi inclouen unes corbes més o menys circulars que indiquen els canvis estacionals, és a dir, són rellotges-calendari.

En les tres províncies de l’antiga Hispania Romana es conserven 30 exemplars de rellotges de sol romà, alguns d’ells petits fragments.


Dels 30 exemplars conservats en la Hispania romana, n’hi ha 18 a la Tarraconensis, 4 a la Bètica i 8 la Lusitania. A Catalunya n’hi ha 8.

Recentment s'ha descobert un exemplar d’hemiciclum al poble d'Ador, molt probablement del s. III d.C. Es trobava dipositat en el museu local, provinent d'una vil·la romana situada en aquest terme municipal. Durant uns quants anys no se li ha donat importància ja que es desconeixia la seua utilitat. En el mes de juny, el col·leccionista etnogràfic Federico Artés em va descobrir la seua existència. A primer cop de vista ja vaig veure que es tractava d'una peça extraordinària: l’únic rellotge solar romà que es conserva al País Valencià. De rellotges antics, que en tinguem constància, només es conserva un fragment de rellotge solar andalusí al museu de Sagunt, probablement del s. XI. En qualsevol cas, el d'Ador seria uns 800 anys anterior a aquest. Ens trobem, doncs, davant el rellotge valencià més antic amb gran diferència.




És un model clàssic amb buidatge cònic que no presenta les corbes estacionals. Conserva el forat on s’hi encastava el gnòmon (busca metàl·lica, desapareguda, que produïa l’ombra). Es bastant complet i, tot i l’erossió, es troba en un accepable estat de conservació que permet observar la posició de les 11 línies horàries. Considerem que es tracta d’una peça arqueològica de gran importància, que a partir d'ara es podrà visitar en l'ajuntament d'Ador.

OLIVARES, Joan

Otos Blogspot (08-10-2015)

  • ADOR: Campanes, campaners i tocs
  • Quadrants solars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Otos Blogspot (2015)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF