Una Mar de Sons. Concert de Campanes


“Una Mar de Sons” és una mostra de tocs tradicionals de campanes on es recullen diversos sons de diversos territoris on es parla català en totes les seves vessants dialectals. En aquest concert podrem comprovar com dins d’un mateix espai lingüístic les campanes parlen diferent per expressar el mateix. El llenguatge de les campanes és un llenguatge local, que s’entén només allà on arriba el so de cada campana, construint l’espai i el temps de cada comunitat.

Amb aquest concert de campanes es demostraran les possibilitats sonores d’un instrument musical que transmet els sentiments de la comunitat. Tots toquem a festa, a mort i a alarma, però cadascú toca d’una forma diferent, fent del llenguatge de les campanes un mitjà de comunicació infinit i riquíssim.

El so de les campanes ha estat present en el nostre espai cultural durant segles i és ara, després de malaurades mecanitzacions a la fi del segle XX, quan ens retrobem amb aquesta música comunitària per construir el nostre present i deixar en herència a les futures generacions.

Les campanes de la Catedral d’Eivissa 


Autor: PELUFO, Julia

A la Catedral de Santa Maria la Major d’Eivissa trobem el conjunt de campanes més nombrós de tota l’illa. Cinc campanes componen aquest grup històric de bronzes, foses entre 1565 i 1680. De menor a major contem: la campana Xica o dels Quarts (1680), Sant Sagrat (1565), Santa Creu (1583), Santa Bàrbara (1630) i la Campana Major o de Sanctus (1680).  Aquest joc de campanes ha sigut suficient per servir de mitjà de comunicació a la ciutat d’Eivissa, de transmetre els sentiments compartits, d’anunciar les festes i plorar als difunts, de cridar a les litúrgies i d’alarmar en cas de perill. No és poca la importància d’aquestes campanes, ja que suposen la música viva més antiga d’Eivissa, que sona igual des de fa centenars d’anys, sent testimoni del pas del temps.

El concert, una mostra de tocs


Autor: PELUFO, Julia

Toc d’oració. Ángelus

Els tocs d’oració divideixen les parts del dia, al sortir el sol, al migdia i al caure el sol. Són senyals senzilles que normalment es fan amb la campana més gran del conjunt.

Repiqueteo de la Seu de Palma (Balears)

Aquest repic es realitzava abans i després de fer ventar les campanes per festes i solemnitats. Fa servir totes les campanes seguint el compàs de les dues grans que s’alternen, mentre les més petites repiquen contínuament. Es fa tres pics, al darrer pic totes les campanes paren de repicar amb l’últim toc de la campana gran. Aquest alegre repic farà al voltant de 50 anys que no es realitza al campanar de la Seu de Palma.

Dominica Morada de la Catedral de València (València)

Un toc d’Advent. Es realitza els diumenges d’Advent per cridar a l’oració de Laudes. Es distingeix dels tocs de festa o solemnitat perquè s’utilitzen menys campanes i de forma diferent, creant combinacions que només es donen en aquest toc. S’utilitzen quatre campanes, dos en moviment i dos que repiquen al compàs d’aquelles.

Toc de Festa Major de Cervera (Catalunya)

El toc català de festa per excel·lència. Les campanes menudes no paren de ventar mentre les grans es “duen a seure” (queden parades boca dalt) i es fan brandar alternant-les. Són pocs els llocs on es conserva aquest toc, ja que les electrificacions han destruït les instal·lacions tradicionals necessàries per fer-ho.

Toc de Primera Classe de la Catedral d’Eivissa (Balears)

El toc de Primera Classe (grans festes i solemnitats) segueix aquesta estructura: repic-volteig-repic. Una estructura que també té lloc a terres d’Aragó. Les campanes voltejaran amb cordes, de forma tradicional, cap a un sentit i cap a l’altre. La part del repic es realitzarà amb totes les campanes. 

Toc de Queda de la Catedral d’Eivissa (Balears)

El toc de Queda o de “tancar murades” es realitza al caure la nit i serveix per a tancar el dia. En alguns llocs també es coneix com el toc de les Ànimes.


Autor: PELUFO, Julia

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seva difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.


Autor: PELUFO, Julia

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
(08-12-2016)
  • EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 22-06-2018
    Convertir a PDF