Les campanes i la plaça de la Palla

L’any 2011 al call jueu de Tàrrega es va gravar un programa del Sota terra a rel de les excavacions del cementiri medieval jueu de les Roquetes i de l’excavació del carrer de la Font 7-9.

El rodatge de l’episodi targarí es va centrar l’excavació de tres punts dins el que fou call durant l’edat mitjana, un d’ells la plaça de la Palla, lloc molt proper a la segona sinagoga de la vila, a partir de la consulta dels Llibres d’estimes de principis del segle XVI.

L’excavació va permetre documentar tres estructures de caràcter metal·lúrgic, datades en època moderna al voltant dels segles XVII i XVIII i emprades en la fabricació de campanes, podent-se excavar la solera i la part inferior de les parets dels motlles de les campanes que es van fabricar a la plaça de la Palla. Les mides dels motlles inferiors apunten a campanes de mides grans: 74 cm, 110 i 152 cm.

L’any 1672 la caiguda del campanar de l’església parroquial de Tàrrega damunt del temple va originar la construcció d’una nova parròquia a càrrec de l’arquitecte Fra Josep de la Concepció. En el decurs de la construcció de la nova església trobem en el Llibre de Consell de 1684-1689 la referència de que l’any 1689 s’encomana al campaner Miguel de los Corrales la fabricació a Tàrrega mateix de les 4 campanes que havien quedat malmeses per la caiguda del campanar. Miguel de los Corrales va dur a terme la feina entre l’abril de 1689 i el 14 d’agost del mateix any.

La presència d’aquest tipus d’estructures a una certa distància de l’església parroquial, quan l’habitual és trobar-les a la vora, com en els casos descrits d’Agramunt i sant Joan de Boí entre d’altres, és que en aquests moments les obres de construcció de la nova església encara es troben en curs i possiblement la plaça Major es troba colapsada per les obres que comporten el desmuntatge de l’església vella i l’aprofitament de la pedra per fer la nova, de majors dimensions. Per això pensem que s’hauria optat per fer la fabricació de les campanes en un indret relativament proper, però a la zona baixa i de Tàrrega i en una zona oberta i en aquesta època poc transitada, per no tenir sortida cap al riu al quedar tancada per la muralla, situada a uns 50 metres de l’indret.

Aquest text és part d’un article que està en premsa sobre les excavacions arqueològiques fetes en diferents indrets del call de Tàrrega.

MUSEU

Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega (26-05-2016)

  • TÀRREGA: Campanes, campaners i tocs
  • LOS CORRALES, MIGUEL: Inventari de campanes
  • Arqueologia i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega (2016)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF