El campanar de Vinaròs ha vist tocar nombroses campanes, moltes de les quals han anat desapareixent al llarg del temps, ja que a l’ésser de metall noble es van ser espoliant per fondre’s en les conteses militars com a material de guerra. De les conservades, l’única que ha sobreviscut és la coneguda com la “Campana Grossa”. Aquesta campana, coneguda com del Sagrament, es va salvar de l’espoli de la guerra civil que va arrasar l’interior del temple.
La “Campana Grossa” pesa 1.110 quilos, té una altura de 98 cms. un diàmetre de 125 cms. i un batall que pesa més de 40 kgs. Va ser refosa l’any 1861 a costa de l’arquebisbe José Domingo Costa i Borrás pels fonedors Josep i Ramón Pomerol, pare i fill, en el taller que tenien a Reus i del com van sortir nombroses campanes de Tarragona.
José D. Costa i Borrás (Vinaròs, 1805-Tarragona, 1864) va ser bisbe de Lleida i de Barcelona, sent nomenat Arquebisbe de Tarragona l’any 1857.
El 16 de juliol de 1861 la campana va ser transportada per mar des de Tarragona pel llaüt de Francisco Forner Portalés i desembarcada a la platja de Vinaròs. A la seva arribada a la platja del Barranc, la gran campana va ser carregada sobre dos grans carros units i que, empesos per nombrosos vinarossencs, va ser portada en processó per diversos carrers de la ciutat passant pel carrer Sant Sebastià, Sant Cristòfol, Major, plaça Sant Antoni, Socors, Sant Francesc i Jovellar fins a arribar a la plaça de l’Església. Al carrer del Pilar es va detenir davant de la casa de Josep Meseguer i Costa, cunyat de l’Arquebisbe, amb la presència de Domingo Bover Costa.
El divendres dia 19, a la tarda, la campana va ser beneïda a la plaça Arciprestal per mosén Vicente Pinyó i posteriorment va ser hissada a la torre. Per a això es va utilitzar tot un sistema de corrioles i entenimentades, gràcies a la col·laboració dels mariners de la ciutat que coneixien bé aquests mètodes. Hem d’imaginar-nos el costós que va haver de resultar la seva col·locació, ja que en aquells anys no es disposava de grues mecàniques. Únicament l’enginy de la física i els coneixements del sistema de corrioles van permetre portar la campana a la oquedad del campanar. La campana va ser hissada valentament amb els germans Agustín i Pedro Muñoz damunt, que van ser controlant la pujada fins a la seva col·locació en el mur pels obrers.
La campana porta una inscripció i diversos gravats. En la mateixa podem llegir textualment: “L’ajuntament, el clergat i la vila de Vinaròs, seguint les piadoses petjades dels seus majors, ofereixen, dediquen i consagren a S.M.D. en l’August Sagrament de l’Altar, aquesta campana que ha estat refosa a la ciutat de Reus l’any 1861 per disposició de l’Exmo. i Ylmo. Sor. Arquebisbe de Tarragona, natural d’aquesta aquesta vila”. A més d’altres dos que diuen: “Aquest treball ha estat a càrrec de José Pomerol i Ramon Pomerol fill, en la fàbrica del qual s’ha purificat i millorat l’antic metall. Pesava abans 33 quintals, 1 arrova 134 lliures catalanes, i ara 35 quintals”. I “JPH Domenic Costa et Esborres DEI G.S.S.G. Archiepisc Tarraconensis Singloten Cosines”. Aquestes inscripcions estan envoltades per una orla florejada amb caps d’angelets. Entre els anagrames, podem veure els gravats d’una Custòdia, San Josep, Sant Pere, la Verge, i els escuts del bisbat de Tarragona i l’escut de la ciutat.
Per últim, destacar que en una ocasió el batall de la campana va caure al carrer justament quan a la plaça s’estava celebrant una desfilada militar sense causar, per fortuna, cap desgràcia. En diverses ocasions es va reforçar, sent l’última l’any 1979. Nostra més antiga campana conservada va tornar a lluir de nou restaurada en el campanar de Vinaròs gràcies a la labor dels organitzadors de l’IV centenari de la relíquia de Sant Sebastià l’any 2010.
 |
||
© Crònica de Vinaròs (2016) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 24-04-2024 |
||