Les campanes de Sant Bertomeu

Vista del campanar des de la terrassa dels ´montons´ - Foto BUIGUES METOLA, Marcos

Xàbia no és precisament una vila que mostre un especial afecte cap a les seues campanes, potser pel desconeixement generalitzat que existeix sobre aquests instruments musicals propis de cada població. Per poder conèixer un poc més les nostres campanes, anem a resenyar algunes curiositats que poden ser interessants i posar en importància aquest aspecte del patrimoni tan oblidat.

En primer lloc, dir que el campanar de Sant Bertomeu (de 30 metres d'alçària, acabat en 1659 i construït, com la resta del temple, en pedra tosca) presenta al seu interior una escala de caragol que permet accedir a cinc estances diferents al llarg de la pujada: per ordre, el trifori o galeria defensiva del temple, l' accés a la terrassa dels “montons”, la sala del rellotge, la sala de les campanes i la terrassa superior, amb unes vistes extraordinàries (estem a uns 86 metres sobre el nivell de la mar).

Pel que fa a les campanes, en l'actualitat n'hi ha quatre, tot i ser ben segur que van haver-hi fins a sis en algun moment, ja que en els dos portals que resten buits en l'actualitat, encara veiem les marques fetes a l'hora d'instal·lar la campana en el seu lloc. Les nostres campanes que, com quasi totes, tenen nom, es diuen, de menor a major, Victòria, Sebastiana, Mariana i Bertomeua o Pax.

Malauradament, aquestes campanes no són les mateixes que les que es van fondre i instal·lar en el moment de la construcció del campanar; dels diversos jocs de campanes que hi van haver només sabem els noms d'algunes d'elles (Tófola, Bartolomeue-María-Antonia…) i l'últim conjunt de campanes que hi va haver va ser destruït en la Guerra Civil, quan era molt comú aprofitar el bronze de les campanes per a la fabricació d'armes i munició. En qualsevol cas, sembla que es van salvar les dues campanes menors d'aquest expoli i que es van refondre per fer-ne les noves, dites Victòria i Sebastiana, les actuals.

Vista de les campanes Bertomeua i Victòria - Foto BUIGUES METOLA, Marcos

Victòria, la campana menor, va ser fosa en 1941 pels germans Roses de Silla, fonedors de gran importància que van fer una gran quantitat de campanes per a pobles valencians després de la guerra. Pesa uns 151 kg. i presenta una senzilla epigrafia: “VICTORIA // JAVEA AÑO 1941”. Victòria tindria com a germana bessona a Sebastiana, ja que es va fondre alhora i pel mateix fonedor, tot i que aquesta és un poc més gran (190 kg). És la campana que senyala els quarts d'hora i la seua epigrafia és “SEBASTIANA // JAVEA AÑO 1941”. Aquestes dues campanes constitueixen les veus més agudes del conjunt.

La campana mitjana, Mariana, data de 1963, pesa 480 kg. i la va fondre Salvador Manclús, conegut fonedor de campanes de baixa qualitat, que va treballar per terres valencianes i que es va encarregar de la -fatídica- mecanització de moltes d'elles, com després vorem. Aquesta campana presenta una epigrafia de tipus industrial que diu “MARIANA // SIENDO CURA PARROCO / D. JUAN ESTEVE DOMINGO // JAVEA - SEPTIEMBRE 1963” i el seu so és metàl·lic, apagat i poc vibrant, especialment en els volteigs, quan es fa quasi imperceptible. Fa els tocs de missa diària a soles, i els dels diumenges i festius juntament amb Sebastiana.

Pel que fa a la campana grossa, la Bertomeua, aquesta té gravada la següent epigrafia: “PAX // OBSEQUIO DE LOS FELIGRESES DE LA IGLESIA PARROQUIAL DE JAVEA AÑO 1942”. Sembla ser, doncs, que el nom que li van donar quan va ser fosa pels germans Roses (i beneïda en maig de 1942) va ser Pax, però des de sempre ha sigut més coneguda com Bertomeua, segurament per dir-se San Bartolomé Apóstol l'anterior campana major, beneïda en 1843 i que va durar fins a la guerra. Criden l'atenció de la Bertomeua (actual) el seu gran tamany, pes (1332 kg., una de les 50 majors de la Comunitat) i la seua greu nota, que posava el punt de festa i solemnitat als vols generals. Aquesta campana toca també les hores, l' Àngelus diari i marca el número dels tocs de missa.

Benedicció de la campana ´Bertomeua´ en maig de 1942 - Arxiu del Mvsev ´Soler Blasco´

Per desgràcia, les nostres campanes, com moltes altres de la nostra comunitat, van patir la mecanització massiva que es va iniciar en els anys seixanta i setanta, seguint la idea de progrés d'aquella època, que veia el toc manual de les campanes com un costum arcaic i l'ofici del campaner com un gast innecesari i molest. L'any 1963, quan s'afegix Mariana al conjunt, Salvador Manclús va mecanitzar les quatre campanes, instal·lant motors de volteig continu i antiestètics contrapesos de ferro que substituïen les truges de fusta. Tot i ser la millor tecnologia de l'època, portaven igualment inconvenients com el distorsionament del so original del bronze, manteniment costós, imposibilitat d'executar els tocs tradicionals i deteriorament generalitzat del propi campanar, que hui presenta nombroses esquerdes a causa de les fortes vibracions.

El cas més recent i conegut d'aquest deteriorament és el problema que actualment afecta la nostra campana major, la Bertomeua, que va patir en maig de 2004 un lleu desviament de l'eix, per la qual cosa no és recomanable el seu volteig per perill de caiguda (no sols de la campana, sinó inclús del propi campanar, que no seria la primera vegada!). Açò fa que als volteigs que sentim en les festes des d'aleshores els falte el toc de solemnitat que imposava la Bertomeua, la greu veu del nostre campanar.

En l'actualitat, afortunadament, està en projecte la restauració de les cobertes i el campanar de Sant Bertomeu, per la qual cosa potser seria interessant proposar també la recuperació de les nostres campanes com a part de la restauració, tenint en compte que el campanar, les seues campanes i els seus tocs són una unitat i un patrimoni cultural propi del poble. Actualment vivim una tendència cap a la recuperació de les truges de fusta i la instal·lació de motors d'impulsos, que no impedeixen el toc manual, alhora que reprodueixen els tocs tradicionals. Moltes poblacions (Massanassa, Segorbe, Ontinyent, Albaida) inclús han aconseguit l'interés dels propis habitants, formant-se així grups o colles de campaners que en les festes més importants i per pura afició fan vibrar, parlar, sonar, aquest, el més alt instrument sonor.

Més informació en http://campaners.com/php/campanar.php?numer=537.

Marcos BUIGUES METOLA
"Xàbia al Día" - nº16 (Novembre 2005)
  • Parròquia de Sant Bertomeu - XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • BUIGUES METOLA, MARCOS (VALÈNCIA) : Investigador, escriptor, compositor
  • BUIGUES METOLA, MARCOS (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) : Intervencions
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) : Inventari de rellotges
  • ROSES, HERMANOS (SILLA) (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • ROSES, HERMANOS (SILLA) (VALÈNCIA) : Intervencions
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Xàbia al Día (2005)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 45 Visitants: 45 Usuaris: 0