VEVS DE BRONZE

El paper de les campanes als pobles

En el passat, les campanes marcaven el ritme i vida de la comunitat, des de les primeres llums del dia, els artístics i vius repics del campaner despertaven als vilavellers convocant-los a la primera oració diària i als seus treballs, sempre fidel al seu ofici i a l'hora precisa, el campaner marcava eixos tocs i altres molts, com ara els tocs de difunts, bé si era un home, una dona, un albat (xiquet), els tocs de missa diària, major, els combregars, el toc de focs, les rogatives, el rosari de l'aurora i ajudat per 3 campaners més feien "el revol" i també el conegut "vol vallero", a més de molts altres tocs, com bé recorda Doloretes Vicent, la filla de l'últim campaner, Vicent "Cento el Tandero".

A les festes de la vila de 2015, el Noble Gremi de Campaners va ser convidat per l'Ajuntament de la Vilavella per tal de tornar al poble la seva cançó més antiga i tradicional, el toc manual de les campanes, una entranyable experiència que va apropar el poble a les seves magnífiques campanes.

Restaurades les campanes del campanar per la parròquia, sols quedava una campana al poble per restaurar, més vella inclús que la pròpia ermita de Sant Sebastià, la Maria , dels anys 20, suposadament refosa d'una altra més antiga, si bé pensem que l'ermita va ser construïda a l'any 1740 i ja contava amb una campaneta anterior a l'actual, el pas de la història, com ara les successives guerres carlines, la seva demolició per donar pas a l'actual ermita reconstruïda al 1935 ens deixen pensar que altra campaneta molt més antiga ja sonava a l'ermita. De vegades les campanes eren requisades o simplement, pel seu desgast, es badaven i era necessari refondre-les, és el que precisament va passar als anys 20, Vicente Domingo Roses d'Adzaneta d'Albaida, mestre fonedor, va refondre la dita campaneta d'uns 30 kg de pes, posant-li de nom Maria. La refosa va donar lloc a què un dels motlles tipogràfics surtira defectuós, per tal motiu, a la campaneta posa "MARIA · AÑO· 192" sense que pugam esbrinar actualment la data completa, però podem suposar que va ser batejada i de ben segur tindria el seu padrí o padrina, curiosament, hem trobat a la campaneta dos tirs de bala com a testimoni de la guerra civil.

La sensibilitat de l'Ajuntament cap al patrimoni campaner ha fet possible que aquest any, les festes de Sant Sebastià recuperen una gran part de la seva tradició, la restauració de la Maria que ha consistit en la neteja del bronze, una nova truja de fusta, rèplica de la truja més antiga que queda al poble, i un sistema per tocar-la manualment, ens deixarà escoltar-la de la mateixa manera que l'escoltàvem fa més de 30 anys, així, les nostres jóvens i futures generacions podran gaudir de la música més alta i festiva dels vilavellers, tal i com ho feien els nostres avantpassats .

Conferència - Casa de Cultura de La Vilavella

GAVARA PADILLA, Juanma

[pdf]

(15-01-2016)

  • LA VILAVELLA: Campanes, campaners i tocs
  • MOLT NOBLE GREMI DE CAMPANERS DE NULES (NULES) : Tocs i altres activitats
  • Congressos, reunions científiques: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF