Ball de la Candela. Tritlleig de campanes i tronada

Valls, sons i músiques de festa


Els instruments musicals que havien acompanyat aquests balls eren del més variat gènere; orgue (a l'església), violí gralla, flabiol-tamborí, clarinet, manxa borrega, segons les possibilitats físiques i econòmiques del lloc. Així ho citen J.alarden a Costums típicas de la Ciutat de Valls (1895); J.Amades al Costumari Català - El Curs de l'any, Hivern, vol. I (Barcelona 1950); A. Insenser, Op. cit.; Milà i Fontanals, Orígenes del Teatro Catalán, Obras Completas, vol. VI i Vidal i Valenciano, Narració descríptiva de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, (Vilafranca del Penedès, 1912). Els efectes musicals eren reforçats per la presència de la veu humana en el cant, tal como ens informa J. Bargalló i Valls en Els Goigs i els Balls; dues mostres de literatura popular religiosa a la rodalia del Baix Gaià, "Estudios Altafullencs", n4(1980), pàgs., 7-39.

Fins a èpoques molt recents, la transmissió de les melodies dels balls parlats era feta a través dels mitjans i dels conductes que procura la tradició oral. (Vegeu D. Ventura i Solé. Ball de la Moixiganga a Valls; Cultura, 2ª època, 392 (1980), pàgs.25-32). Això explica la gran dificultat de trobar i refer els temes musicals propis de cada ball (J. Bargalló i Valls, Op. cit.).

Actualment, només es fan servir dos tipus de tocs de campanes característics; el de volteig i el de repic. Son tocs mecanitzats des de 1986, la qual cosa vol dir que no cal que hi hagi campaner. De fet, ja fa molts anys que no n'hi ha. Les campanes voltegen i repiquen, cada vigília del dia de Nadal, del dia de la Candela, del dia de Festa Major... També ho fan el diumenge al migdia per a anunciar la missa de dotze i cada dia al vespre, a les vuit, durant els nou dies que dura la Novena dedicada a la Mare de Déu de la Candela.

Son molt lluny, dons de la realitat que transcrivia Baltasar Segur i Homs en el seu llibre Les Campanes del temple arxiprestal, premi extraordinari al Jocs Florals de la Candela de l'any 1951 i publicat a Monografies Vallenques, 2, de l'Institut d'Estudis Vallencs. Fins l'any 1931, el vallenc Anton Secall féu de campaner. Les campanes de l'església arxiprestal de Valls eren catalogades en tres grans grups. Les grosses: campana de Santa Úrsula i campana de Sant Joan; les mitjanes: campana del Rosari i campana de Sant Pere o dels morts; i les petites: campana de Santa Magdalena o de la Pinc-penc i campana dels combregants.

Els tocs al servei del culte eren el toc senzill, el toc prim, el toc mitjà o de mitja hora doble i el toc d'hora doble. Els tocs de vigília de festa es repartien en repic general, toc solemne, el toc mitjà, el toc senzill i el toc de Missa.

La vigília de la diada de la Mare de Déu de la Candela, el toc solemne es feia a migdia i al vespre. A més dels tocs esmentats, se sentia el toc d'hora doble a les completes de la diada. El dia de la festa el toc d'hora doble ressonava abans de l'ofici. Acabat l'anunci de l'ofici, s'aixecaven les dues campanes grosses, i en sortir la processó de les candeles del temple i en retornar-hi, hi havia toc solemne com el de la vigília. A la tarda, de dos quarts de quatre fins a les quatre, es ventava la campana de Sant Joan bo i anunciant el besamans de la santa imatge.

A la vigília de la diada de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat, a migdia, hi havia un repic extraordinari. A la tarda, de dos quarts de quatre a les quatre, es ventava novament la campana de Sant Joan, que anunciava el jubileu del Sant. Toc solemne d'hora doble per les completes, i després, un repic extraordinari. El dia de la festivitat, a les cinc del matí, hi havia un repic extraordinari, i, per anunciar l'ofici, un toc d'hora doble. Abans d'iniciar-lo, la relíquia del Sant es traslladava a l'altar major, cerimònia que s'anunciava amb un repic general, repetit a l'hora de retornar la relíquia al seu lloc, després de la processó de la tarda. El cant de les vespres deixava sentir un toc d'hora doble i acabat aquest s'aixecaven les dues campanes grosses per fer el toc solemne, en sortir i entrar la processó del temple.

El segon dia de la festa major, se celebrava l'ofici dedicat a la Mare de Déu del Lledó al seu Santuari. Quan la clerecia sortia del temple arxiprestat per dirigir-se al Santuari de Lledó hi havia repic general.

MP3 del Ball de la Candela

Joves Xiquets de Valls

  • VALLS: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia
  • Tocs actuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Joves Xiquets de Valls (0000)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF