Una aproximació històrica a les campanes de Mislata

50 anys de l'ofici d'un campaner

Record i homenatge

Per a tots els Mislaters que en tot temps han voltejat les campanes de l’Església de la Mare de Déu dels Àngels de Mislata i també els que ho van fer des de 1953, quan encara es tocava a mà i corda, fins que es varen electrificar el 1970, el meu agraïment.


També agrair a Francesc Lòpez i Porcal i al meu nebot Joan Miquel Sòria i Garcia pels seus estudis i treball en la redacció d’aquesta història i obra i com no al temps empleat.

A la regidora Encarna Porta, a l’alcalde Manuel Corredera i a l'Ajuntament de Mislata per l’interès en imprimir esta història de l’església, repics i voltejos de les campanes del nostre poble.

Cordial i agraït de tot cor

Vicent Sòria i Barberà (El Moreno)



Les campanes del meu poble

La Providència ha fet que quince anys després de la meua ordenació sacerdotal en la Seu de València, i de celebrar la meua primera missa solemne en aquesta parròquia on vaig ser batejat, l’Església va enviar-me a la Mare de Déu dels Ángels com vicari parroquial. D'açò ja fa un any, i encara no acaba la meua admiració i l’agraïment a l’Església.

Amb això, Déu va regalar-me tornar a escoltar assiduament les mateixes campanes que tantes voltes han ressonat en les meues orelles des de la meua infantesa. Eixes campanes que em cridaven a missa, a festa o a la processó.

Algunes voltes, una vegada electrificades, jo mateix les he fet sonar, en ocasions on no hi havia campaner i – he de dir – amb molta menys habilitat que ells.

Acabe esta breu nota animant a tots els lectors a promoure el servici – abans ofici - de campaner, perquè, al mateix que totes les persones importants, es nota més la seua necessitat quan ja no estan...

¡FELICITATS ALS NOSTRES CAMPANERS!

Ramon DEVESA, vicari parroquial.


La celebració d'un aniversari

Ara fa 50 anys des que Vicent Sòria “El Moreno” va començar de campaner de l’Església de la Mare de Déu dels Àngels de Mislata essent Rector En Francesc Sastre i Vallès. Amb aquest motiu, i reproduint en part l’article que va escriure Francesc López per al llibre de les Festes Patronals de 1985, aclarirem alguns punts al voltant de les campanes i del campanar d’aquesta Església.

El Xepeta i El Moreno en 1952, processó del Corpus en la Plaça de la Morería
El Xepeta i El Moreno en 1952, processó del Corpus en la Plaça de la Morería

Les campanes es varen electrificar entre el més d’octubre i novembre de 1970, i es van inaugurar per a la missa de Santa Cecília del mateix any. Era rector del poble En Timoteu Cerver i alcalde En Vicent Porcar. El campaner en aquesta època, abans de l’electrificació, era En Vicent Sòria i Barberà (El Moreno), ajudat normalment per altres joves del poble, perquè calien quatre o cinc persones per a voltejar a mà. El Moreno va iniciar l'activitat de campaner l’any 1953, als 14 anys, època on els escolanets començaven a tocar les campanes en repics i tocs de missa. Quan eren més fadrins ja pujaven al campanar a voltejar. Quasi tots els joves del poble han pujat alguna vegada a voltejar, i faríem una llista llarga amb tots els noms dels que alguna vegada han voltejat, la majoria membres de l’antiga Acció Catòlica o de l’Adoració Nocturna.


Les campanes, un mitjà de comunicació

Parlar hui de campanes sembla retornar una mica a unes altres èpoques. La veu de les campanes potser dels pocs residus sonors que ens queda de la societat medieval, doncs ja han desaparegut del nostre paisatge els carros, els cavalls i els ases o els sorolls que produïen les peces i ferramentes dels treballs artesans. L'origen el podríem trobar del llatí campana, de Campania, a Itàlia, on es va utilitzar per primera vegada. Les campanes han estat un mitjà de comunicació social durant molts segles. En un temps on no hi havia periòdics ni tan sols la ràdio o la televisió, les campanes acomplien la seua funció en un àmbit de tipus local de la mateixa manera que ho feien els edictes o els bans. La informació que transmetien podia referir-se a molts fets ocorreguts: la mort d'una persona, indicant el sexe, edat o classe social, també ens pot remetre a un succés que ocorre al mateix moment com l'inici d'una processó, un incendi o l'arribada d'una personalitat, així com l'anunci d'una festa, una tronada o qualsevol fet imminent.

Francesc Llop i Bayo antropòleg social i gran estudiós d'aquest tema, opina que aquest tipus de comunicació començà la seua decadència a l'inici del segle XX encara que va ésser durant la segona meitat cap als anys seixanta quan es produeix un fet que va a accelerar encara més el procés de la seua desaparició: l'electrificació. El brutal canvi de model de societat fa desaparéixer lentament els grups de campaners i les parròquies no tenen més remei que enfrontar-se a la situació i electrificar les campanes com l'alternativa més apropiada en aquest moment.

L’Església en l’any 1957
L'Església en l'any 1957

La nostra parròquia no fou una excepció i a l'octubre de l'any 1970 començaren els treballs per a acoblar el corrent elèctric als moviments dels vells bronzes. Des d'aquell moment, les nostres campanes deixaren de tocar-se a mà. Quina causa va provocar aquesta iniciativa?. Molt fàcil. El senyor rector d'aquell període En Timoteu Cerver (1969-1973) es trobà amb l'absència de campaners per a efectuar els tocs i els voltejos generals a les festes patronals de 1970. Davant aquesta situació, En Timoteu va consultar a l'alcalde En Vicent Porcar per trobar una solució i tots dos convingueren donar pas a la nova tecnologia. Tot seguit s'encarregaren els treballs que culminaren pocs mesos després amb la pujada de les campanes al campanar amb el nou suport o contrapés de ferro i la instal·lació de les rodes que, mitjançant les politges aplicades a un motor donen a la campana el seu moviment de volteig.

Les campanes electrificades no sonen igual, doncs sempre repeteixen el mateix toc i a la mateixa velocitat, mentre que una colla de campaners, en tocar a mà poden fer tota mena de tocs i combinacions possibles. En aquest cas, Llop considera que la campana electrificada en haver suprimit el contrapés de fusta, l'eix de volteig se situa més baix que l'eix del batall, amb la qual cosa, el so que s'aconsegueix és trèmul.

Pel que fa a l'ofici de campaner, després de l'electrificació s'ha reduït a la mínima expressió, més bé capgirat a l'àmbit de l'antropologia cultural que no a una qüestió pràctica. No obstant això, caldria arribar a una reflexió sobre el valor de comunicació i el protagonisme religiós que poden aportar les campanes a la vida local, doncs no oblidem que la missió principal d'aquests bronzes ha estat durant segles la crida als fidels per a l'oració, com a l'Islam la veu del muetzí a dalt del minaret. Tornant a les nostres terres, recuperant els tocs o el volteig de les campanes hauríem restaurat tota una cultura que ha envoltat des de fa segles les tradicions cristianes més genuïnes en la història de l'Antic Regne de València.


El campanar i l'església de la Mare de Déu dels Àngels: una breu síntesi d'història

El fort creixement que ha patit la nostra ciutat principalment a la segona meitat del segle XX ha fet desaparéixer alguns edificis i conjunts arquitectònics més notables, amb la qual cosa i davant la pobresa del panorama urbà heretat, cal destacar el temple parroquial de la Mare de Déu dels Àngels com un be històric-artístic digne d'ésser conegut i conservat.

El Temple parroquial

La construcció de l'actual església es troba centrada en el segle XVIII, doncs començà a partir de l'any 1704 i es va beneir en 1755, així ho manifesta l’historiador Sanchis Sivera. La destrucció de l'arxiu de la parròquia no ens ha permés conéixer una història completa d'aquest temple.


L’Altar major en la festa de maig de 1956

La seua fàbrica adopta la forma de planta de creu llatina, amb nau única i creuer així com capelles laterals entre els contraforts. La nau és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons, on s'obren en cada tram finestres rectangulars, essent el presbiteri de capçalera recta. El creuer s'il·lumina amb dues finestres situades als testers. La cúpula amb tambor reduït es troba falcada sobre petxines. El cor es localitza al tram dels peus de la nau amb accés comú per a aquest i el campanar. En quant a l'ornamentació interior, el més important és la decoració en guix típica del barroc valencià que cobreix el mur i les cornises representant formes geomètriques i vegetals, alternant-se les tonalitats daurades, blanques i blavenques. Resulta evident la vinculació del color blau amb la idea del cel, doncs no oblidem que la parròquia està dedicada a la Mare de Déu com a reina dels àngels. Aquesta majestat es reflecteix també a la decoració de les petxines per la qual cosa trobem a cadascuna una corona amb l'escut marià. La superfície mural es modula per apilastrats d'ordre compost, és a dir, combinant en el capitell les volutes del jònic i les fulles d'acant del corinti. Destaca com element original els caps de querubins situats a la base de l'anell de la cúpula, la qual s'adorna d'una vigorosa decoració de guix culminada amb un floró.


Cúpula


Petxina de la cúpula


Arc amb angelet en la clau


Pintura mural de Sant Pasqual Bailón


Altar de la Mare de Déu del Rosari


Altar de la Puríssima

El temple pateix arran de la guerra civil del 1936 greus desperfectes en el contingut moble, doncs és destruïda tota la imatgeria així com enderrocats tots els retaules, inclòs el major situat al presbiteri. A partir del 1939 comença la tasca de reconstrucció dels danys produïts i es varen refer els altars amb un estil barroquitzant. A les acaballes dels anys 80 i essent rector En Manuel Martín i Puerto, es va repintar l'església amb els colors abans esmentats més fidels a les tonalitats originals. En el mateix període d'obres es van instal·lar els sòcols de marbre roig, finalitzant aquesta restauració amb la construcció del retaule de l'altar major en 1994, essent rector En Vicente Serrano i Valbuena i la col·locació en 1997 del nou paviment de marbre, amb colors semblants als de l'altar major i el sòcol.

Al mateix temps s'aprofità per fer nous els bancs amb fusta de pi de Valsaín. El retaule actual, semblant a l'original qui hi havia abans del 1936 (encara que aquell era de fusta) és obra de l'arquitecte local Vicente Querol i Solaz i presenta dos cossos enriquits amb quatre estàtues. Al primer cos el grup escultòric de la patrona, la Mare de Déu dels Àngels, entre les imatges de Sant Josep a l'esquerra i Sant Vicent Ferrer a la dreta. Al segon cos, més reduït, la imatge del patró el Santíssim Crist de la Fe. En la construcció del nou retaule es varen aprofitar les columnes i els marbres del baldaquí instal·lat en el presbiteri als anys 50, ubicant-los en la part baixa del retaule, en l'ambó, en la pica baptismal i els quatre evangelistes en els remats del retaule. Actualment i després de conclosa tota la restauració, l'interior de l'església ofereix un conjunt divuitesc bastant unitari i harmoniós.


Nau central des de l’altar major

El campanar

Pel que fa a l'exterior de l'església, podem dir que a l'any 1978 començaren les obres de restauració del campanar impulsades pel senyor rector En Manuel Martín. Destaquem que el campanar presenta cos prismàtic de quatre costats, essent l'aspecte més destacable el cos de les campanes, amb un arc de mig punt per costat, emmarcat per apilastrats. El cim està format per un simple terrat amb un ampit coronat per boles. La façana original estava enlluïda amb morter i només la part de dalt, on es troben les campanes era de rajoles. Doncs bé, amb aquestes obres es va fer tota la torre de rajoles de Quart des de baix i es va afegir a tota la façana de l'església un sòcol de pedra de Llíria, llevant la llinda de la porta de l'església de rajola, substituint-lo de pedra actual. Amb la restauració del cos de les campanes, el color fosc de vellesa al qual estàvem acostumats, va adquirir una tonalitat clara i groguenca desconeguda fins aquell moment.

Visita al campanar

Sense més preàmbuls, us convidem a pujar al campanar per a veure de prop el que durant segles va ésser el mitjà de comunicació local més efectiu.


L’accés a la torre s’efectua des del cor del temple, per una estreta i fosca escala de caragol, que té 46 escalons fins al recinte de les campanes. Des d’aquest punt ix una altra de les mateixes característiques amb 23 escalons que condueix fins al terrat del campanar. Abans d’arribar a la sala de les campanes, per sota d’ella, es troba l'estança on és troba instal·lada la maquinària del rellotge, de propietat municipal, instal·lat en 1905 per l'Ajuntament sota la presidència de l’alcalde N’Agustí Cerveró, segons consta en una placa rememorativa col·locada en la mateixa maquinària del rellotge. La conservació del mateix està a càrrec de l’Ajuntament. El rellotger actual i també campaner en festes és En Pedro Moreno i Saixo, que va substituir a En Tomàs Gimeno i Roca anterior encarregat (persona que va continuar aquesta tasca de son pare, primer mantenidor del rellotge). Entre els treballs del rellotger està la de mantenir la maquinària en el punt de funcionament i donar-li corda. Aquesta tasca es fa setmanalment per al mecanisme de marxa de les saetes, mentre que es feia diàriament per al mecanisme de toc de les hores (en l'actualitat parat per l’enorme responsabilitat que suposa estar pendent diàriament del mecanisme). Els altres campaners actuals són Vicent Sòria, Joan Miquel Sòria i Francesc López.

Tomàs Gimeno i Roca, rellotger des de 1950 a 1991
Tomàs Gimeno i Roca, rellotger des de 1950 a 1991

Quan arribem a la sala de les campanes, la sensació d'esglai és gran en comprovar les considerables proporcions dels bronzes, tan xicotets quan es contemplen des del carrer. Quan guaitem per les finestres de les campanes tenim unes vistes del paisatge urbà de Mislata, molt diferents a les de les darreries del segle XVIII quan van començar a sonar aquests metalls. Com a curiositat apuntem que segons consta en uns “Autos del Abogado Fiscal sobre la General Visita de Amortización" referits a l’Església de Mislata i conservats en l’Arxiu del Regne de València, en 5 de novembre de 1787 se cita com a rector de la Vila i Baronia de Mislata al Dr. En Mariano Abella i a Mosén José Garzés com a Presbíter, únic beneficiat de la nostra parròquia.

Plànol de Mislata en gener de 1812
Plànol de Mislata en gener de 1812

Aquests bronzes poden donar testimoni de bona part dels esdeveniments de la nostra població des de les acaballes del segle XVIII fins els nostres dies. Quan començaren a sonar dalt del campanar Mislata era un poble menut molt diferent del que coneguem hui. Segons el cens de Floridablanca, la nostra vila tenia en 1787 una població de 169 veïns i Cavanilles en 1794 comptabilitza 225 habitants. El senyoriu de Mislata era propietat del comte d'Aranda, però en 1748 el vengué a En Mateu Cebrià, el qual fundà un vincle heretat per En Joaquim Jeroni Vicent i Cebrià, a qui va succeït la seua filla Lluïsa Ferrer, passant aquesta propietat ja en el segle XIX al baró de Campolivar. (Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana, 1992 : 531).

Visió d'un viatger des del campanar

Els nostres avantpassats vivien dels treballs de l'horta, de cuidar els camps regats per canalitzacions i séquies. Aquesta podria ésser la vista panoràmica de tonalitats principalment verdes que es podia observar des d'aquesta talaia del campanar. En un hipotètic retorn al passat un viatger guaita per la finestra orientada al riu i comprova que els cultius son radicalment distints als actuals, doncs hi ha camps on creix el blat, l'alfals que a poqueta nit és transportat en carro fins l'estable per al ramat, el cànem i fins i tot lli. El viatger se n'adona també del costum de delimitar les parcel·les de terra amb algun tipus d'arbrat, com les oliveres, les figueres, els ametllers o les garroferes i sobretot moreres, les quals es troben també vora les séquies, contribuint així a l'esplendor de la indústria sedera que viu un gran moment. (Historia del Pueblo Valenciano, 1988 : 527-528).

Vistes des del campanar cap al nord i cap al sud, molt diferents a les del segle XVIII
Vistes des del campanar cap al nord i cap al sud, molt diferents a les del segle XVIII
Vistes des del campanar cap al nord i cap al sud, molt diferents a les del segle XVIII

Es tracta d'una època -ens diu el viatger- en la qual Europa viu copejada per un fet històric de gran transcendència: la Revolució Francesa de 1789. Les conseqüències d'aquest terrabastall polític es noten a l'àmbit del Regne de València amb una reacció antiestrangera que sintonitza amb les mesures contrarevolucionàries de la monarquia espanyola del rei Carles IV de Borbó i que es vincula d'alguna manera amb l'antipatia popular cap al poble francés.

En l'aspecte cultural ens recorda el viatger que la Il·lustració es desenvolupa a les nostres terres destacant la figura de Gregori Maians. No cal oblidar que València és un dels llocs on el moviment il.lustrat assol gran importància no sols per la seua precocitat, sinó també per la seua originalitat i nombroses connexions amb els corrents culturals europees. (Historia del Pueblo Valenciano, 1988 : 554).

Quasi cent anys després, en 1873 les nostres campanes varen ésser testimoni de la insurrecció cantonal. Molt prop de l'església, el general Martínez Campos es va allotjar a la Casa Gran -palau fortificat del Baró de Mislata, el qual no es conserva hui- per a assetjar la ciutat de València. Amb aquests apunts podem acostar-nos breument a la realitat històrica en la qual vivien els mislaters de fa dos-cents anys.

La Casa Gran abans d'enderrocar-la
La Casa Gran abans d'enderrocar-la


Corpus. Estudi de les nostres campanes

Abans de comentar les característiques del corpus que hem triat, caldria parlar de la funció i de la valoració de l'escriptura en les campanes. Referint-nos sols a la funció religiosa o litúrgica, hem de comentar que en parlar de l'Edat Mitjana o el Renaixement, es pot considerar que a més la campana tenia una missió protectora. Per això quan es volteja una campana llança el bronze el seu missatge d'emparament al Nostre Senyor, a la Mare de Déu, a Sant Miquel o a una altra invocació.

Els textos que trobem a les campanes adopten una nomenclatura, segons el tipus de lletra.. Així, les inscripcions de les campanes anomenades “Quart” i “València” tenen una nomenclatura anomenada Capital Humanística en opinió de Salvador A. Mollà, doncs la seua utilització és motivada per l'arribada del Renaixement: “De gran elegancia, tiende al cuadrado como la capital cuadrada de la que procede.” (Mollà, 2001 : 63). Aquest tipus de lletra que substitueix a l'anomenada Gòtica textual sobreviu amb xicotetes variacions fins la segona meitat del segle XIX, segons refereix el mateix autor.

L'estudi de les campanes ha de realitzar-se d'acord el model proposat per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. En aquesta orientació estudiem les campanes existents a l'església de la Mare de Déu dels Àngels, de les quals cinc es troben al campanar, una en la sagristia i un conjunt de campanetes que forma l'anomenat “Rotgle” darrere de l'altar major.

1. SIMBOLET
Nom popular de la campana més xicoteta ubicada en el campanar. No està electrificada. No es coneix la data de fabricació; però s’assegura que és anterior a 1936. Les seues mesures son les següents: el diàmetre és de 18 cm, la grossària és de 3 cm en la boca i una alçaria de 27 cm. incloent les anelles. El suport de la campana és de fusta. Es fa sonar voltejant-la amb una corda subjecta a una biela lateral dreta. El batall és metàl·lic, i està subjectat a la campana per una anella metàl·lica. La campana manca d'inscripcions i és troba situada actualment en l’angle nord-est. Com que encara es veuen uns suports semblants a la campana en el sostre de l'interior del campanar, es pensa que possiblement estigués ancorada en aquesta posició. Porta una sanefa ornamental en el terç Es feia sonar durant la consagració i en la descoberta del Santíssim durant l’Adoració Nocturna. A hores d'ara no s'utilitza.

2. RIU
Nom popular de la campana següent en grandària. Es coneix amb aquesta denominació per estar ancorada a la finestra Nord en direcció al llit vell del riu Túria, ara Parc de la Canaleta. També és coneguda com "la de les monges", per estar orientada cap al pati del convent veí al temple parroquial. Refosa en 1970 en els tallers de Germán Roses Martí d’Atzeneta d’Albaida, a partir de l’original de 1942 en lloc desconegut. Té un diàmetre de boca de 59 cm, una alçària amb anelles de 61 cm i un gruix de 6 cm. El pes estimat és de 118 Kg. El suport de la campana és metàl·lic, de ferro soldat i pintat en color blau, i va ser construït en 1970. La campana es fa sonar voltejant-la amb un motor eléctric continu des de la politja del reductor del motor fins a una politja de dues canals situada en la part esquerra del suport. El batall està subjecte amb corda de pita protegida amb unes corretges de cuir. El funcionament és correcte. Té les inscripcions i decoracions següents:

  • En el muscle: " REINA DE LOS ANGELES "
  • En el terç: sanefa ornamental
  • En el mig: un escut marià i placa de fàbrica
  • En el peu: " FUNDIDA 1942 REFUNDIDA AÑO 1970 MISLATA"

    Esta campana va ser fosa de nova en 1942, però es va badar al poc temps d'utilitzar-la, i en ser electrificat el campanar es tornà a fondre als tallers de Germán Roses Martí d’Atzeneta d’Albaida..
  • 3. QUART
    Nom popular de la campana ancorada en la finestra Oest del campanar orientada cap a la població de Quart de Poblet. Abans de 1936 era coneguda amb el nom de "mitjana". Fosa en 1798. El seu diàmetre és de 79 cm, l’alçària amb les anelles és de 82 cm i el gruix de 8 cm. El pes estimat és de 285 Kg. El suport construït en 1970 és metàl·lic, semblant a les anteriors, construït en 1970, amb una politja soldada de tres canals a l'esquerra del suport per al volteig impulsat pel motor. Disposa d’un electromall exterior per als repics ubicat en la part dreta, vora la boca de la campana. El batall està subjectat per una corda de pita protegida amb corretges de cuir, i separant l'anella interior de la campana de l'ancora del batall per una peça de fusta tallada amb dues canaletes per a l’anella i l’ancora. El funcionament és correcte. Porta les següents inscripcions i decoració:

  • En el terç: " AVE MARIA GRATIA PLENA ANNO 1798 " en lletra amb filigranes, adoptant el model d’inscripció capital humanística com deiem abans.
  • En el mig: sanefa ornamental
  • En el mig peu: Una creu potenzada de filigrana per la banda de fora i una imatge de la Mare de Déu de Gràcia per la banda de dins del campanar.
  • En el peu: sanefa ornamental

  • Durant els successos de 1936 va ser despenjada i llançada a la plaça. Atés que no es va trencar, fou guardada en la Casa Gran (antic palau del Baró de Mislata, terrenys ocupat ara per l'Ajuntament) i repenjada en la finestra Oest en 1942. Per causa de la seua antiguitat i qualitat sonora hauria de figurar en l’Inventari General de béns d'interés cultural del Patrimoni Històric Nacional.
    4. VALÈNCIA
    Nom popular de la campana ancorada en la finestra Est del campanar orientada cap a València. Abans de 1936 es coneixia com "grossa", doncs va ésser la més gran. Es desconeix la data de fundició per no tenir inscripcions d’aquest tipus. La semblança en ornamentació i inscripcions amb la campana de QUART i la tradició popular ens fa pensar que són de la mateixa època, encara que a la base de dades de campanes de la Generalitat Valenciana figura com a data aproximada 1690. Les seues dimensions són: un diàmetre de 85 cm, una alçària amb anelles de 84 cm i un gruix de 8 cm., essent el pes estimat de 355 Kg. El suport és metàl·lic, de ferro pintat de blau, amb una politja de tres canaletes en la part esquerra per al volteig amb un motor continu. Disposa d’un electromall exterior per als repics ubicat en la part dreta al costat de la boca de la campana. El batall està subjectat per una corda de cànem protegida amb corretges de cuir, i separant l’anella interior de la campana de l’ancora del batall per una peça de fusta tallada amb dues canaletes per a l’anella i l’ancora. El funcionament és correcte. Porta les següents inscripcions i decoració:
  • En el terç: " AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINVS TECVM" en lletra gòtica amb filigranes, seguint també el model capital humanística.
  • En el mig: sanefa ornamental
  • En el mig peu: Un calvari per l’esquerra, una imatge de Sant Miquel per la dreta i altra imatge de la Mare de Déu per la banda de fora, de la qual penja una inscripció en diagonal que diu “AVE MARIA “.
  • En el peu: sanefa ornamental.

  • Arran dels esdeveniments de 1936 va ésser despenjada i llançada a la plaça. Com que no es va trencar, fou també guardada com la campana “Quart” en la Casa Gran i repenjada en la finestra Est en 1942. Considerant la seua antiguitat i qualitat sonora hauria de figurar en l’Inventari General de béns d'interés cultural del Patrimoni Històric Nacional.
    5. PLAÇA
    Nom popular de la campana situada en la finestra Sud, orientada cap a la plaça de la Constitució. Fosa en 1942. Les seues dimensions són: 113 cm de diàmetre, 114 cm d’alçària amb les anelles i un gruix de 10 cm en la boca. El pes estimat és de 835 Kg. El suport és de ferro pintat en blau, amb una politja de quatre canaletes en la part dreta per al volteig amb un motor continu. Disposa d’un electromall exterior per als repics, ubicat en la part esquerra vora la boca de la campana. El batall està subjectat per una corda de pita protegida també com les altres amb corretges de cuir a més d'una cadena metàl·lica com a seguretat addicional. Separant l'anella interior de la campana de l’ancora del batall es troba la peça de fusta tallada per a l’anella i l’ancora. El funcionament és correcte. Porta les següents inscripcions i decoració:

  • En el terç: sanefa ornamental amb fulles i penjolls de flors
  • En el mig: " SANTISIMO SACRAMENTO / MISLATA 1942 "
  • En el mig peu: Per l’esquerra la marca de fàbrica, a la banda de dins una custòdia, per la dreta un relleu amb les lletres “JHS” i per la banda de fora una creu potenzada.
  • En el peu: sanefa ornamental i cinc línies

    Aquesta campana es va fondre en 1942 per Manuel Roses Vidal a València i es va col·locar en aquesta finestra, essent des d’aleshores la major del campanar. Es considera la seua grandària excessiva per a la finestra on es troba.
  • 6. SAGRISTIA
    Nom popular de la campana situada darrere de l'altar major, al costat de la porta de la Sagristia. Presenta unes dimensions de 18 cm de diàmetre i 15 cm d’alçària. El gruix en la boca és de 14 mm. S’utilitza per a indicar el començament de la missa, abans d'eixir el rector. La data de fabricació és desconeguda. El seu accionament és manual, per una corda en el batall.

    7. ROTGLE
    Conjunt de dotze campanetes de grandària variable, entre 8 i 10 cm col·locades a l’exterior d’una roda metàl·lica amb radis forjats, d'un diàmetre de 90 cm. Es troba instal·lat des de 1988 darrere de l'altar major, a la dreta. Abans estava a l‘esquerra. La data de fabricació és desconeguda. El seu accionament és manual, amb una corda posada excèntrica en un radi. S’utilitza per a indicar el començament de la missa abans de l'eixida del rector en les misses de festa i misses majors. El repic té una durada d'uns 5 a 10 segons. També es fa sonar en alçar a Déu, al mateix temps que es voltegen les campanes de Riu i Plaça. En les misses del Gall i de Resurrecció també es fa sonar quan es canta el Glòria, alhora que es voltegen totes les campanes.

    Es parla també de dues campanes anteriors a 1936. La primera coneguda popularment com "Burlana" (d'una grandària mitjana entre la de Quart i València). Estava ancorada en la finestra Sud del campanari, cap a la plaça; però quan va ésser despenjada es va trencar i va ésser fosa. De l’altra no es coneix certament res. Les altres dues existents, les actuals de "Quart" i "València", es volien fondre també, però varen ésser arreplegades i amagades durant la Guerra Civil al pati o corral de la Casa Gran, on es conservaren fins a la seua repenjada en 1942.
    Salvador Mollà ens recorda l'existència de dipòsits de campanes arran de la revolta de 1936: “En guerra se creó un depósito de campanas en San Juan del Hospital y existía al menos otro en Barcelona de donde pudo ser recuperada la campana grande de la iglesia de los Santos Juanes. Esta campana fue reescrita en 1940, fecha en que se entregaría a la actual parroquia.” (Mollà, 2001: 100).

    TOCS DE CAMPANES DE MISLATA. RECULL DELS CONEGUTS PEL CAMPANER ABANS DE L'ELECTRIFICACIÓ DE 1970.

    Les campanes s’utilitzaven molt en les festes i processons (moltes d’elles desaparegudes ara), en les misses diàries així com en els soterrars i les misses de difunts (uns dies després del soterrar) i en els aniversaris dels difunts al cap d’un any de la data de la mort. Les processons desaparegudes són la de la Puríssima de maig i de desembre, la del Cor de Jesús, la Mare de Déu d’Agost i la del Rosari. Després de la mort del Sagristà José Royo Quiles “Xepeta” (any 1967) van desaparéixer quasi tots els repics i amb l’electrificació només va quedar el toc de difunts fins a l’any 1973.

    Des d’aleshores, només es fan repics i voltejos en les festes litúrgiques assenyalades (els Reis, Quaranta Hores, Setmana Santa, Primeres Comunions, Corpus Christi, Festes Patronals, Sant Miquel i Nadal). En les altres festes dedicades a qualsevol Sant o Mare de Déu, són els clavaris i clavariesses els qui busquen un campaner que faça els tocs i voltejos.

    Fent una mica d'història direm que segons els estudis de Salvador A. Mollà, el toc de campanes en la Consagració és d'abans del 1194. El Cardenal Guido estableix el costum en Germania. En 1216 les constitucions sinodals de Segovia indiquen: “... y que invite a que, cuando el Cuerpo de Cristo sea alzado durante la Misa, todos se arrodillen, y para que todos lo sepan tóquese una campana pequeña desde la sacristía.”. Així, també coneguem que el Papa Joan XXII en 1316 estableix el toc de l'Àngelus al migdia. (Mollà, 2001 : 18)

    Són cinc els tocs més usuals en les campanes, a banda del volteig. Per a comprendre les representacions següents s’ha considerat que:

    a) Per a fer una representació aproximada del so de les campanes, hem situat per semblança amb el seu so la campana de Quart en la 4ª línia (nota re), la campana València en la 3ª línia (nota si) i la campana Grossa en la 1ª línia (nota mi).
    b) Indiquem també la velocitat del repic en bits per minut (bpm) del metrònom musical.
    c) Representem el tercer toc, que acaba amb tres repics simultanis (anomenats pels campaners drang) de les tres campanes. El segon toc acabaria amb dos drangs i el primer toc amb un drang.

    Toc del Rosari

    A les vesprades, abans de celebrar-se les misses tenia lloc el rés del rosari, o els oficis corresponents a la data de cada mes de l’any. El toc de rosari era diferent al de missa. Velocitat estimada del repic 80 bpm.

    Toc de missa diària

    Toc de missa resada o diària. Velocitat estimada del repic 80 bpm.

    Toc de difunts o soterrar

    Comença amb dos drangs si la difunta era una dona, o tres drangs si era un home. Velocitat estimada del repic 54 bpm.


    Després del tercer toc es feia un volteig de mig volt amb Quart i València si era un soterrar de segon, i amb les tres campanes grans quan era de primera. La distinció la feia la família del difunt quan encarregava el soterrar.

    Quan el difunt era un xiquet o xiqueta menor de set anys es tocava el toc d’albaet, voltejant només la campana de Riu acompanyada d'uns drangs de Quart i València de tant en tant. La durada d’un toc de difunts era de quatre a cinc minuts.

    Toc de missa de festa i processó

    El més complex dels tocs. Format per repics i drangs en combinació. Velocitat del repic 80 bpm. velocitat del drang 54 bpm.

    Toc de rampell (en castellà diríem arrebato)

    Hi existia el toc de foc o de rampell que es feia a corre-cuita amb la campana grossa.

    Altres tocs

    Es feia un toc a trenc d’Alba, al migdia l’Avemaria, i per la vesprada en pondre's el sol el toc d’Ànimes, el qual constava de tres campanades amb la grossa donant temps per a resar l'Avemaria.

    Les hores

    Les campanes també poden donar les hores i els quarts. La seqüència normal és donar el senyal dels quarts cada quart d’hora amb la campana de Quart i la de les hores amb la Grossa. Al minut de l’hora es torna a donar el senyal horari.

    Aquest sistema està ara en desús, encara que funciona.

    Abans de l’electrificació els quarts es tocaven amb la campana de Quart i les hores amb la de València.

    Els voltejos actuals de les campanes en festes i processons

    Senyal de festa

    La vespra de la festa, al migdia i a poqueta nit es voltegen totes les campanes mentre dura la disparà de trons com anunci de la festa que es va a celebrar a l'endemà.

    Despertada

    En despuntar el dia es voltegen totes les campanes al llarg de tota la disparà de trons. Si la despertà és passejada pels carrers es volteja al començament i en acabar la cercavila.

    Les misses

    Les misses de festa major conserven els tocs de missa de festa indicats abans, així com el volteig després del repic.

  • Després del repic del primer toc es voltegen Riu i Quart.
  • Després del repic del segon toc es voltegen Riu, Quart i València.
  • Després del repic del tercer toc el volteig és general.
  • Abans d'eixir el rector a l’altar es fa sonar el rotgle uns segons indicant l'inici de la missa. En les misses de Nadal i Pasqua es fa sonar el rotgle al mateix temps que es canta el Glòria. Uns instants abans de l'inici de la Consagració tornem a escoltar, però ara breument, el Rotgle i fins a la fi d'aquest acte es voltegen les campanes de Riu i Plaça. En acabar la missa s'efectua un volteig general amb una durada de cinc minuts.

    Les processons

    Aquests actes com les misses també s’anuncien amb tres tocs de festa major i després el volteig corresponent. Quan la marxa de la processó arriba al carrer dels Pins es realitza un senyal amb el volteig de Riu i Quart. Sabem que passa per davant de l’església en escoltar el volteig de totes les campanes, les quals deixen de sonar quan la imatge se situa davant la porta del temple. Al cap de poca estona sonen Riu i València i açò ens fa saber que la desfilada abandona el carrer del Bon Pastor, de la qual cosa s'assabenta el campaner en escoltar les campanes del Convent de les Monges Servites. Quan la creu de la processó entra en l’església Quart i València ja sonen, però tot seguit el volteig es detura uns minuts mentre esclaten els focs d'artifici preparats a la plaça. Només s'esvaneixen al cel les cendres de les darreres carcasses, torna el volteig general durant uns minuts fins que es tanquen les portes de l’església.

    El Moreno en el quadre de govern de les campanes
    El Moreno en el quadre de govern de les campanes

    Les passejades

    A l’eixida i l’entrada de la passejà es voltegen totes les campanes. Quan el campaner calcula que l'acte ha arribat a la seua meitat, fa un senyal amb el volteig de Quart i València.


    L'OFICI DE CAMPANER

    L'art de tocar les campanes, la seua tècnica ha estat transmesa oralment de generació en generació. És per això que els grups i colles de campaners han estat ensenyats per altres que ja ho feien durant molt de temps. Aquest treball ha demanat i segueix demanant una bona dedicació, ja que els campaners dediquen moltes hores, sempre en relació amb la durada dels actes litúrgics. La simplificació en la tasca del toc i el volteig per l'ús de l'electricitat no ens ha portat tanmateix cap al·licient que ens faça creure en un nou ressorgiment d'aquest mitjà de comunicació. Ben al contrari, els campaners pràcticament han desaparegut en l'actualitat per jubilacions que no han portat la seua rellevada generacional. Podem dir que hi existeix fins i tot una mena d'indiferència general cap a tot el que es refereix a aquest ofici i a les campanes, com si aquestes estiguessin desposseïdes de tot el seu valor cultural i religiós.

    Pensem que, amb el present treball de recopilació, aquest patrimoni siga conegut i apreciat pel nostre poble, i especialment pels nostres joves, doncs entre tots podrem evitar la desaparició d'aquesta cultura tan valuosa.


    BIBLIOGRAFIA

  • Alcañiz. 1984. El mejor juego de campanas de Valencia corre el riesgo de ser electrificado. Diario Las Provincias. 22-abril-1984.
  • Mollà, Salvador A. 2001. Campanas góticas valencianas. Colección Gorgona. Ediciones Tilde. Valencia. 159 pp.
  • Sanchis Sivera, José. Nomenclator Geográfico-Eclesiastico de Valencia
  • Varios autores. 1992. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana. Ediciones del Diario Levante-EMV. Valencia.
  • Varios autores. 1988. Historia del pueblo valenciano. Ediciones del Diario Levante-EMV. Valencia.


    Detalls de les campanes

    Detall de la campana Riu ´Reina de Los Angeles´
    Detall de la campana Riu "Reina de Los Angeles"
    Detall de la campana Quart ´Ave Maria Gratia Plena´
    Detall de la campana Quart "Ave Maria Gratia Plena"
    Detall de la campana València ´Ave Maria Gratia Plena Dominus Tecum´. Assenyalar la inscripció ´Ave Maria´ que penja quasi vertical des de la imatge de la Mare de Déu
    Detall de la campana València ´Ave Maria Gratia Plena Dominus Tecum´. Assenyalar la inscripció "Ave Maria" que penja quasi vertical des de la imatge de la Mare de Déu
    Detall de la campana Plaça ´Santísimo Sacramento´
    Detall de la campana Plaça "Santísimo Sacramento"

    ELS AUTORS

    Joan Miquel Sòria i Garcia, nascut en Mislata el 1959, és Doctor en Ciències Biològiques i professor de la Universitat de València. Va començar de campaner en 1978 sota la tutela de son tio El Moreno.

    Francesc López i Porcal, nascut en Mislata el 1957, és Llicenciat en Filologia Hispànica i treballa en una entitat bancària. Va començar de campaner en 1976, també sota la tutela de El Moreno.

    Vicent Sòria i Barberà, nascut en Mislata el 1938, és Mestre Forner jubilat. És el mestre campaner de l’Església de la Mare de Déu dels Ángels, i va començar de campaner en 1953.

    "Página web de Sorianet.net"
  • MISLATA: Campanes, campaners i tocs
  • SÒRIA I BARBERÀ, VICENT "EL MORENO" (MISLATA) : Tocs i altres activitats
  • Campanars: Bibliografia
  • Campaners: Bibliografia
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Sorianet.net (2005)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF