Compondre música per a campanes

El tema de compondre per a campanes em sembla no solament apassionant, sinó que a més té moltíssimes possibilitats.

Bé és cert que en campanes tot està fet, però per compositors antics, dels quals en el 99,99 % dels casos ignorem el seu nom, i que van saber traure el màxim rendiment a unes campanes i les seues instal·lacions.

Perquè aquest és el primer principi: la campana no és l'instrument musical; no és més que la corda d'una gran guitarra, que és la torre. La forma de disposar les campanes, la seua ubicació (les més agudes a dalt, perquè el seu so s'estén linealment; les més greus a baix perquè el seu so s'estén en totes adreces) i sobretot els seus accessoris (bigues fixes, jous molt o poc compensats, de fusta o de metall) determinen les possibilitats de l'instrument.

En la nostra terra valenciana hi ha ara obsessió pel volteig de les campanes, i no sempre ha sigut així. Per contra hi ha desinterès o una extraordinària pobresa rítmica dels repics, és a dir del moviment del batall acompassat amb les campanes fixes. I no obstant açò veient els extraordinaris tocs arreplegats ací i allà i que estan en la nostra Web es com amb sol dues campanes, a certs ritmes, són capaços de crear nous harmònics, per l'amalgama de les freqüències.

El que no impedeix que es puguen combinar volteig d'una campana i repic de les altres, que sempre ha sigut entre nosaltres el toc de festa major, ara substituït pel monòton i obsessiu volteig: les campanes juntes, especialment amb la major, voltejaven dues o tres vegades a l'any, per a Pasqua, Nadal, les festes majors i el Corpus Christi. I ara si et descures voltegen totes diverses vegades cada diumenge...

Així doncs repics - però aprofitant la saviesa dels antics: un campaner no toca mai en un toc conjunt, una sola campana, doncs el cos és incapaç de fer variacions de volum o contratemps amb una sola. Un campaner toca almenys dos, una en cada mà, i en cada territori tenen una tradició. Per als valencians la més aguda en la dreta, que és la que fa el contrapunt; per als castellans la més greu, que és la que necessita major esforç http://www.campaners.com/php/v0.php?numer=7

Certament es podria repicar a dos, a tres.. però sempre mantenint aquesta norma d'utilitzar les dues mans... i els peus si cal. Un dels tocs més creatius, encara que siga de difunts, és el recollit en Cariñena, on l'antic sagristà fa variacions "per a no avorrir ni avorrir-se", encara que al mateix temps no pot anar-se massa de l'esquema rítmic per a comunicar el que vulgues. Curiosament els més majors campaners eren més creatius: veiem ací l'exemple dels tocs de difunt en Cariñena interpretats per l'oncle http://www.campaners.com/php/v0.php?numer=468 i el nebot http://www.campaners.com/php/v0.php?numer=165 El segon, més jove, interpreta una vegada i una altra, l'esquema rítmic mentre que el primer ho desenvolupa una vegada i una altra.

I un parell de temes més a tenir en compte. Com deia el nostre amic Pep GIMÉNEZ, ja mort, un dels Campaners de la Catedral de València, "els silencis formen part del toc": cal fer moments de so, moments de silenci, per a embolicar a l'oïdor, per a transmetre emocions.

I és que les campanes més que cridar, transmeten emocions, sentiments, sempre personals (del campaner) sempre comunitaris (per a la comunitat): el campaner no toca per a ell ni en nom d'uns pocs: toca en nom de tots i per a tots. Per açò en les nostres terres no hi ha tocs de naixement, de bateig, de comunió o fins i tot de noces: açò són temes familiars. Però si que hi ha - o hi havia - tocs de difunts, que afecten a tota la comunitat.

Encara parlaria de la comunicació, de la coordinació tradicional entre diverses torres, sense cronòmetres ni telèfons ni tan sols focs artificials: els antics ho feien a partir d'una escolta participant: una torre, la major, iniciava, i les altres escoltaven, s'adaptaven, compartien tocs i silencis...

Sí, és possible compondre per a campanes. Però sense partir de zero: coneixent i desenvolupant la saviesa sonora que els antics, de maneres diverses, van crear en cada lloc i per a cada campanar.

LLOP i BAYO, Francesc (08-08-2015)

  • CARIÑENA: Campanes, campaners i tocs
  • EL PEDROSO DE LA ARMUÑA: Campanes, campaners i tocs
  • PINTANEL LOSILLA, JOAQUÍN (CARIÑENA) : Tocs i altres activitats
  • PINTANEL, JOSÉ (CARIÑENA) : Tocs i altres activitats
  • SALGADO GONZÁLEZ, CÁNDIDO (EL PEDROSO DE LA ARMUÑA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-09-2017
    Convertir a PDF