Les primeres mecanitzacions de campanes

La primera notícia de mecanització de campanes és de Roma, cap a 1880, en la qual s'admiren que les campanes toquen amb l'ajuda de motors elèctrics. Aquelles primeres mecanitzacions són sobre campanes que oscil·len, i per tant el motor roda cap a un costat o cap a l'altre, a impulsos, segons li manen una sèrie de contactors que té units. En aquells primers casos, que es repetiran per tota l'Europa on les campanes oscil·len, es manté l'estructura de fusta original, o siga la truja o jou, amb l'únic canvi d'una gran roda metàl·lica afegida.

Per aquells moments, en España hi ha un canvi radical en el món de la fabricació de campanes, ja que els antics fonedors ambulants s'estabilitzen i s'ubiquen en fàbriques permanents, generalment pròximes a estacions de ferrocarril. També canvia la concepció del seu treball: quan eren ambulants, els fonedors es limitaven a fer les campanes i (no sempre) a pujar-les al campanar; la tasca d'ubicar-les i de penjar-les d'una truja de fusta era cosa dels fusters locals.

Amb l'aparició del concepte industrial, els fabricants ja lliuren productes "acabats": campanes amb les seues truges, instal·lades i tocant. I prompte apareixen els primers jous metàl·lics, fruit d'aquella concepció racional del treball, jous de tres o quatre grandàries, i que tenen diverses maneres d'adaptar-se als campanars. La Valera de la Seo de Zaragoza, fosa en 1901 per Benito F. BALLESTEROS y Avelino BLANCO de Meruelo ja és dotada amb jou metàl·lic fos, fabricat per MURUA de Vitoria. Altres fabricants com Constantino LINARES de Carabanchel Alto, també fabriquen jous metàl·lics, però fets per parts de ferro reblonades, és a dir una tècnica també plenament industrial. Però hi ha una gran diferència: els jous de Madrid estan dotats, fins i tot en les campanes majors, amb cigonyal, per voltejar-les manualment, mentre que aviat MURUA desenvolupa un motor continu per voltejar els seus jous.

Així com a Europa els motors s'adapten als jous, ja que només cal ventar les campanes, a terres nostres, on es voltegen, en compte d'utilitzar els motors d'impulsos (que arribaran huitanta anys més tard), gasten motors continus, per la qual cosa cal modificar el contrapés, i posar les campanes molt equilibrades, per què l'arrancada del motor (sempre violenta) permeta l'inici del vol continu. Això tindrà altres conseqüències, com el trencament de batalls, que MURUA resol dotant-los de canya buida de metall, i que altres fan amb canya de fusta.

Les primeres mecanitzacions

Les primeres mecanitzacions de les quals tenim informació apareixen com una alternativa davant la dificultat, ja en els anys 20, de trobar campaners. Però sobre tot les primeres mecanitzacions apareixen com a mostra de modernitat inqüestionable. Potser la primera siga la mecanització de les campanes dels Jesuïtes de la ciutat de València, sempre capdavanters en la investigació científica - al menys en el segle XX - i que dotaren les campanes d'uns mecanismes desconeguts, ja que tant campanes com motors foren llançats a terre durant les reboliques dels mesos de juliol i agost del 1936.


Antics mecanismes a les parets de la sala de campanes Autor de la foto: GABARDA PORRAS, Vicent (14-06-2007)

La primera mecanització de la qual tenim certesa fou la de les huit campanes de volteig de la Seu de Xàtiva, de les quals encara queda un mecanisme quasi complet amb la seua campana. En aquell campanar les campanes menudes, cinc, foren també espoliades en el 1936, però deixaren tant les campanes grans, segurament pel seu pes, com el carilló i la campana de les hores, ja que anaven associades al rellotge públic, tot i canviant la melodia religiosa primer per l'Himne de Riego i després per la Internacional.


La campana"Jesús" (GUITARTE - 1752) mecanitzada per MURUA en 1923. Foto LLOP i BAYO, Francesc (07-08-2008)

Tornant a allò què ens interessa, les campanes foren motoritzades per MURUA, amb el seu jou de fosa característic i motor continu. La mecanització tenia una peculiaritat molt singular, ja que hi havia un campaner en la Seu, que tocava cada dia els diversos repics per als tocs de cor de matí i de vesprada, així com altres tocs, i quan calia repicar posava les cordes corresponents, mentre que per voltejar les campanes polsava l'interruptor corresponent, que estava ubicat en la mateixa sala. En aquest cas es conjugava, de certa manera, modernitat i tradició, estalviant per altra part els sous dels ajudants necessaris per voltejar tantes campanes.

Una mecanització molt diferent fou feta per la mateixa empresa (segurament l'única existent en aquells moments) en la Catedral de Barcelona, amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. Però aquella motorització, que tingué molt més ressò, aprofitant l'Exposició, marcà el que serien en el futur les mecanitzacions. És sabut que els tocs tradicionals catalans, sobre tot en les catedrals, es basen en oscil·lar o "ventar" les campanes fins deixar-les invertides, cap a dalt, entre toc i toc. Aquelles grans campanes, tradicionalment, mai voltejaven, i encara hui n'és bona mostra - pràcticament l'única - el toc manual de les campanes de Cervera, a La Segarra.


Les campanes de la Seu de Barcelona, acabades de mecanitzar - Foto: ABC

Els motors de MURUA ni sabien ni volien fer altra cosa, i van imposar un doble canvi: acústic (els jous nous eren metàl·lics, i per tant produïen un so molt més agut de les campanes) i sobre tot cultural: a partir d'aquell moment les campanes ja no eren ventades sinó voltades, és a dir tocades com diuen enllà "a la valenciana".

La mecanització de MURUA tingué al menys un fet positiu: utilitzaren les mateixes campanes, ubicades en el lloc on estaven. La segona mecanització, de la qual parlarem un altre dia, suposà triar les campanes "afinades" i ubicar-les al mig de la sala per tocar a la manera alemanya, sembla que molt més civilitzada que la nostra. D'això ja en parlarem.

Un cas molt significatiu, i relacionat molt directament amb aquesta idea de modernitat, fou la mecanització de les campanes de Borriana, justament l'any 1934, amb el govern del Front Popular, d'esquerres. Els campaners demanaven més sou, i van fer alguna vaga (vagues que ja s'havien produït a València en 1923, pels mateixos motius) i la solució fou no sols mecanitzar les campanes sinó justificar-ho en la Hoja Parroquial. Els textos són magnífics, mantenint els erros tipogràfics originals:

Próxima a su fin la instalación del volteo eléctrico de las campanas en nuestra torre parroquial, nos place en gran manera comunicar a nuestros lectores algunos detalles, que sin duda, contribuirán a que se pue apreciar en su justo valor, mejora tan importante.
En muchas parroquias del extranjero y en porción considerable en las del norte de España principalmente, es ya de uso corriente el volteo eléctrico. Con ello se gana en regularidad y en precisión, en sonoridad y en armonía, al mismo tiempo que se evitan algunos inconvenientes y peligros anejos al volteo antiguo.
El volteo eléctrico es deconocido hasta ahora en nuestra diócesis; no nos consta que esté instalado en ninguna de las parroquias de Valencia, aunque sí en alguna de sus diócesis, como Játiva, y por cierto con excelente resultado.
Por eso hemos querido que Burriana que en tantas cosas se ha adelantado a otras poblaciones, sea en esto también la primera, a donde, sin duda, vendrán las demás a admirar nuestra moderna instalación.
...
La Casa constructora ha sido la de la Sra. Viuda de Murua de Vitoria, al frente de la cual se halla el competente ingeniero industrial don José Ignacio Murua quien ha enviado para su montaje y perfecto acoplamiento a los expertos montadores don Pedro Ruiz de Austri y don Eduardo Ruiz de Arcaute.
Oportunamente avisaremos el dia de la prueba-inauguración del volteo eléctrico, y decimos inauguración-prueba, porque entonces se podrán hacer presentes, para corregirlas, las deficiencias que se observen.
... El miércole 24 de Octubre, previa invitación, reuniéronse en el Salón Parroquial las Autoridades, Reverendo Clero y representaciones piadosas y de las entidades y personas salientes de la Ciudad. Ante ellos, el Rdo. Sr. Cura Ecónomo expuso los motivos que le indujeron a llevar a cabo la instalación eléctrica de las campanas de nuestra torre parroquial. La Iglesia - dijo -, ha sido desposeida de lo poco que le pertenecía, ha de vivir de limosna; hay que evitar en consecuencia gastos y procurar ingresos para el culto. Tras breve operación numérica vi que el volteo en ciertas solemnidades ocasiona a la Parroquia cuantiosos gastos, llegando en algunos años a cerca de mil pesetas, cantidad que sumada a las correspondientes de los volteos que durante el año hacen las Cofradías, etc. etc., daban la seguridad a la Iglesia de pagar en un tiempo determinado toda la instalación, quedándose propietaria de la misma; aparte de las muchas ventajas que tiene el volteo fijo y regular sobre el sujeto a inseguridades y mudanzas.
Del Salón Parroquial bajaron a la sacristía, donde el Rdo. Sr. Cura D. Joaquín Balaguer, revestido de sobrepelliz, estola y pluvial procedió a la bendición del cuadro de las instalaciones; terminada la ceremonia, conecto por medio del interruptor con la campana grande, llamada del Nostre Siñor, el Señor Alcalde, la Mare de Deu, el teniente de la Guardia Civil, la Blaya, el Rdo. P. Prior de los Carmelitas, la Rondana, y el Teniente de Carabineros, la Tiple.
Fué tan grande el entusiasmo de los asistentes que salieron a sumarse a los demás fieles que se encontraban en la plaza para contemplar con sus propios ojos el volteo de las campanas. En todos los semblantes se dibujaba la satisfacción y entusiasmo por la mejora importante introducida en nuestro templo parroquial. No faltaron quienes deseando examinar la instalación de los motores, subiéronse a lo más alto de nuestra torre.
HOJA PARROQUIAL felicita a la católica ciudad de Burriana y comparte con sus hijos la alegría de verla admirada por todos los pueblos de la Diócesis.

Les primeres mecanitzacions apareixen, doncs, com un signe de modernitat, de confort, d'enveja de forasters. Elements tots que seran apropiats per les posteriors empreses de mecanització, després de la guerra, tema del qual caldrà reflexionar en el seu moment. Però no podem oblidar la magnífica propaganda de Salvador MANCLÚS, feta cap a 1960, que incideix en tots aquests temes, en forma d'auca publicitària:


Gentes de tierras lejanas
observan muy despectivas
el volteo de Campanas.

Visitan la población
y a este otro Campanario
miran con expectación.

¡Oh, progreso de la Ciencia!
Volteo y Repique eléctricos
de una casa de solvencia.

Manclús, con caja de mandos,
ahorra hombres y dinero,
los turistas admirados
dirán por el mundo entero.

LLOP i BAYO, Francesc

(17-07-2015)

  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-11-2017
    Convertir a PDF