Notes extretes del manuscrit de "Fiestas y costumbres..." relacionades amb les campanes

En el interessant llibre, “Fiestas y costumbres de la ciudad de Valencia. Estudio, transcripción y facsimil del manuscrito de 1819, Ocios entretenidos de Rafael Solaz Albert”, s'extrauen algunes cites que ens donen més informació sobre el món campaner de la ciutat de València. Sembla que qui el va escriure, era un clergue, per la informació que dona referent a la litúrgia, encara que sembla que al no ser valencià, hi havia moltes festes que no entenia i així ho cita al seu manuscrit. També es curiós que quan parla tres o quatre linees de cada temple, en alguns d'ells es refereix a les campanes. Diu de Santa Caterina, “la campana mayor es de buena voz...” ( es refereix a la famosa Charra), dels Sants Joans, “las campanas igualmente son de bastante mérito por su buen sonido...”, de l'església del Temple, “las campanas son buenas, y la mayor es de las mejores de la ciudad, hermana de la del Carmen” (era la campana Maria fosa per Josep Lleonart en 1770), del convent del Carme, “las campanas son buenas y, principalmente, la mayor...” (anomenada Elias) i per últim, una referència a les del convent de Sant Francesc, “la campana mayor es de buen sonido.

A la pàgina 51 es diu que: “Fray Mariano Magraner, religioso del convento de San Francisco, se distinguía por sus excentricidades”. I a la nota de pàgina diu que Constantí Llombart en la seua obra, "Los fills de la Morta-Viva" 1879, p. 180, cita que: “Magraner fue el autor, entre otras, de una maliciosa poesía con motivo de la venida a Valencia del rey Fernando VII,

Els frares de Sant Francés
obsequien al soberano
pegant-li voltes al nano
per l'andret i lo revés
El nano era una de las campanas del convento que habían cubierto con las vestiduras de un volantinero al que hacían dar vueltas a uno y otro lado.

I a la pàgina 96: “Los entierros son en esta forma. El toque de campanas nunca es a vueltas, y sirve de regla, cuando dieren tres golpes cada uno con distintas de las campanas es de ser varón el difunto y si dos el de mujer, va el clero a buscar el cadáver a la casa...
El Congregar, que así se llama al salir el Viático para los enfermos, tocan las campanas a media vuelta, como a rogativa, un acólito toca una campanita en la puerta de la iglesia y da vuelta tocándola por donde ha de pasar Nuestro Señor.
"

CALASANZ BIÑEQUE, José (1819)

 

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 69 Visitants: 69 Usuaris: 0