La Traca i el repicament de campanes

A la una del migdia, a la plaça de la Vila: toc de gralles, disparada de morterets, traca i repicament de campanes que indicarà el començament de la festa major. - Programa oficial, sant Pau 1998
González: Pué señó / que broma esta mañana / y que ruio.

Pau: Això no, / és la veu de la campana / que dispierta el durmidu / en aquesta hora no és estrany /que fem un xic de ruidu / una vegada l´any! - L´aplec de Sant Pau, 1866

Anem a pams. A la una del migdia comença la festa. La una del migdia (hora oficial) a l´hivern són les dotze (hora solar). És, doncs, l´hora de l´àngelus i, també, l´hora del repic del "demà es festa" propi de la vigília de totes les diades importants (Nadal, Santa Maria, la Puríssima).

Tot i els mecanismes instal.lats al campanar de l´església de Ribes permeten un repic automatitzat, el repic de festa major encara és en mans de campaners, alguns dels quals formen part de la Confraria de Campaners de Catalunya, com en Sisco Font o en Josep Albà de can Sèbio.

Actualment hi ha quatre campanes: la més vella es diu "Sant Joan" i va ser comprada en un magatzem de Barcelona després de la guerra ja que les quatre que hi havia abans (una de les quals datava del segle XVII) van ser destruïdes a l´estiu del 36. Les altres, adquirides per subscripció popular l´any 1993, són la Maria de la Pau, la Montserrat i la més gran de totes, la Nativitat. Quan només hi havia la "Sant Joan", el repic de festa major era un toc frenètic que el campaner feia agafant el batall a poca distància.

Actualment, consisteix en el tradicional ventat simultani de les quatre campanes que, en correspondre a una seqüència de notes, té una gran qualitat musical.

El nÚvol blanc dels morterets dibuixat en la blavor del cel és una imatge característica de la festa. El pÚblic que es congrega a la plaça de la Vila en el que sens subte és l´acte més multitudinari, desitja que comenci la traca, que és escoltada com si d´una melodia es tractés. A continuació, és valorada en relació amb el record que se´n té dels anys anteriors. En els darrers anys, la traca sol acabar amb un esclat de traques vermelles (anomenades xineses) que fan una remor sostinguda durant un interval força llarg de temps, circumstància molt celebrada.

El toc de gralles és una innovació que data del 1995 i, de fet, dóna especial animació a un moment que, en altres èpoques s´havia amenitzat amb l´enlairament de globus aerostàtics i, si cau en diumenge, se sol acompanyar d´altres al.licients. En les darreres ocasions, la colla de grallers que ha animat l´acte ha estat la de la Malvasia, de Sitges.

"Els Xulius - Sant Pere de Ribes" (1998)
  • SANT PERE DE RIBES: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Els Xulius - Sant Pere de Ribes (1998)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 22-10-2017
    Convertir a PDF