El passat diumenge dia 17 de novembre alguns membres dels campaners de la Catedral de València ens desplaçàvem fins la població d’Aldaia (a l’Horta de València) per realitzar els tocs i vols festius pertinents de l’última jornada de la visita a la població de la imatge peregrina de la Mare de Déu dels Desemparats.
Des de fa mesos el campanar es troba engalanat esperant la data, amb dos grans cobertors del Crist dels Necessitats i de la Mare de Déu dels Desemparats als costats Est i Nord del campanar respectivament.
Un poc més tard de les 10 del matí i després d’un costós desmuntatge de les corretges que encara tenen tres de les cinc campanes litúrgiques (especialment degut a l’altura de dos de les campanes i els seus respectius motors) vam realitzar el primer vol a l’arribada del Rosari de l’Aurora, introduït per una “passà” de menor a major a la vista de la imatge des del campanar i seguit d’un vol general, que cal dir a mode d’anècdota, fou més llarg del que tots esperàvem degut a la inesperada parada de la Mare de Déu enfront de l’església perquè el poble poguera fer-se fotografies amb ella. Una vegada dins el Rosari de l’Aurora vam poder gaudir junt a la gran quantitat de gent que havia acompanyat aquell matí a la Mare de Déu de la “xocolatà” que hi havia preparada al carrer de l’església.
El toc de l’Àngelus previst per a les dotze del migdia, va haver de ser retrasat a la una degut a un soterrar. Mentrestant, vam anar a veure l'ermita de Sant Miquel de la qual havíem sentit el so de la seua campaneta eixe mateix matí al pas de la Mare de Déu per allí, i una vegada al campanar vam muntar l’encollat i vam poder disfrutar de l’ampla torre durant una bona estona.
Vam seguir a la mida del possible tant a l’Àngelus que ara tractem com a la resta del dia els tocs, vols i les normes de toc habituals de l’Horta de València. Per això, i com que no oblidem, s’ha de notar que al campanar hi ha campaners per la diferència marcada als tocs realitzats, després de les tres mitges voltes de la “grossa” senyalant l’Àngelus (que per l’altura on es trobava vam optar per no deixar-la caure fins l’últim vol del dia) vam realitzar el repic de festa de major característic als pobles de l’Horta, és a dir, el repic ràpid de la campana menor i la contestació de menor a major de les distintes campanes. I per suposat seguint a aquest repic vam fer un vol general de tres parades amb les cinc campanes, ja que el “tiplet” es tracta d’una campana de senyals i per tant, a pesar d’haver-se inclòs erròniament al joc en la restauració del campanar dels anys 1990 (en la que es va destruïda l’espadanya de la terrassa del campanar on es trobava instal•lada) aquest no forma part d’un conjunt litúrgic, històric però molt heterogeni.
Després de dinar i amb nous reforços, vam pujar per última vegada al campanar després de d’acomiadar la Mare de Déu. Vam aprofitar el temps restant abans dels tocs ajustant la campana de l’Encarnació (el “tiple”) que al repic de migdia es movia literalment cap als costats. Seguidament vam fer els tres tocs repicats a la processó a l’estil de l’Horta, i a l’eixida de les imatges de la Mare de Déu i del Santíssim Crist dels Necessitats (patró d’Aldaia que va eixir de forma extraordinària per acompanyar la Mare de Déu durant les últimes hores de la seua visita) vam fer un vol general a “tranc” (entrant amb totes les campanes a la vegada) seguit, a imitació del vol del trasllat de la Mare de Déu a la Catedral, del vol dels dos “tiplets” i la desfeta en solitari de cadascuna de les tres campanes grans. Acabat aquest “villancico” tornarem a voltejar totes les campanes a l’arribada de les imatges a l’altar de la plaça major on seguidament se celebraria una missa de campanya. Durant aquesta vam fer el toc de l’Alçar a Déu (vol de la campana senyalera i batallades de la gran a les elevacions).
Acabada la missa vam voltejar a l’himne de la Mare de Déu dels Desemparats, durant l’eixida de la plaça de les imatges amb un vol llarg amb distintes variacions, al veure el castell de comiat a la rotonda de la font de la carxofa i finalment a l’entrada del Crist novament a la parròquia, després del qual vam deixar caure les campanes frenant-les perquè no sonaren “a mort i a festa”, com es deia als pobles de l'Horta, ja que a aquesta comarca (entre altres) el mig vol era un toc de difunts.
No podem acabar aquesta notícia sense agrair d’una manera especial al nostre amic i rector de la parròquia de l’Anunciació Mn. Joan Carles Alemany pel seu gran interès en què poguérem prendre part de la millor manera que sabem i com més ens agrada, d’un dia tant especial per a Aldaia.
 |
||
© Campaners de la Catedral de València (2013) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||