L'Església de Montsió de la Rambla Catalunya estudia desplaçar el campanar cap a la façana

S'ha corregit la falta de contrapesos que l'esquerdava i torna a lluir pinacles

L'Església de la Mare de Déu de Montsió de Barcelona, l'única de la Rambla de Catalunya i a l'altura del carrer Rosselló, podria traslladar a llarg termini la seva espadanya --un campanar d'una sola paret-- fins al primer contrafort, gairebé a l'altura de la façana, ja que ara es troba poc visible, al costat de la part del darrere de la coberta.

És una idea dels arquitectes que estan rehabilitant el temple, Pere Jaume i Joan Juncà, i del pare de la parròquia Sant Ramon de Penyafort --instal·lada al temple des del 1947--, Joan Rovira, que condicionen la intervenció que en un futur sigui viable econòmicament.

Per portar-se a terme també caldria que l'Ajuntament ho veiés adequat a l'ordenança de protecció de Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la ciutat, ja que està catalogat en el nivell de protecció B, que només permet obres de restauració.

L'església va formar part del convent de Santa Maria de Montsió, que en origen s'anomenava Santa Eulàlia del Camp i es trobava entre el carrer Portal de l'Àngel i la que avui precisament s'anomena Montsió, al barri Gòtic de Ciutat Vella.

El 1882, l'arquitecte Joan Martorell va dirigir el trasllat del convent a la Rambla Catalunya, i el seu intent de cenyir el conjunt monàstic a les dimensions del solar va desvirtuar l'original, ja que l'estructura actual barreja les construcció gòtica amb elements posteriors com el tradicional arc català, pintat a semblança de la pedra.

Martorell ha afegit contraforts, el pòrtic i la mateixa espadanya que avui la parròquia estudia desplaçar --ara no té campana--; ha augmentat l'altura de l'arc, ha afegit quinze nous finestrals i va crear la façana neogòtica que conté una rosassa i una escultura de la Verge del Rosari obra de Maximí Sala.

Durant la Guerra Civil l'església va ser cremada i es va convertir en la caserna Pi i Margall; entre el 1945 i el 1949 es va suprimir la cripta, es va rebaixar el nivell del presbiteri i es van demolir el convent i la sala capitular.

Les monges dominicanes es van traslladar llavors a Esplugues de Llobregat (Barcelona), i es van emportar el claustre, recol·locat pedra a pedra a aquesta nova ubicació i encara avui en peu; l'espai, que va quedar buit al costat de l'església a l'Eixample barceloní, l'ocupen ara blocs d'oficines i habitatges del carrer Rosselló, separats del temple per un terrat baix inutilitzat.

Reforma

Quan Martorell va reconstruir l'església a la Rambla Catalunya, no va reforçar la façana amb contraforts, el que amb els anys ha provocat pressions que han anat esquerdant els laterals i el centre de la façana, afectant fins i tot la gran rosassa de sis metres de diàmetre.

Amb la reforma que s'acaba de portar a terme s'ha adossat una estructura metàl·lica a la part interior de la façana, a l'altura de les golfes, que surt a l'exterior per fixar-se a les peanyes --fins ara aquestes patien el desplaçament de la coberta--, s'ha netejat la pedra i s'estudia instal·lar un sistema de leds que il·lumini la rosassa des de l'interior.

El 2005 els pinacles de l'església van ser retirats pel seu desgast per substituir-los per uns de nous, fidels al disseny original, però donat l'estat de la façana, els de refet es van guardar i no ha estat fins ara, finalitzada la reforma, que han tornat a lluir en la coberta del temple.

EUROPA PRESS

VilaWeb.Cat (26-05-2013)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © VilaWeb.Cat (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF