El gran campanar de la catedral es reobre al públic després de 12 anys

L’accés va ser tancat perquè la torre que alberga la ‘Tomasa’ es balancejava perillosament

El temple encara té pendent la restauració dels terrats, les vidrieres de l’absis i una porta


A la dreta, el campanar amb les pedres acabades de restaurar. Foto CASAS, Alfredo

El campanar de les hores eclesiàstiques de la catedral de Barcelona, al qual s’accedeix des del preciós claustre gòtic, torna a obrir la porta al públic després de 12 anys tancat per motius de seguretat. Les obres de restauració d’aquesta torre de finals del segle XIV van finalitzar fa menys d’un mes per evitar l’amenaçador balanceig de la seva estructura a causa de l’impacte de les vibracions de les cinc campanes gegants alçades al capdamunt de l’edifici, entre elles la famosa Tomasa .

A 53 metres d’altura i sense cap finestral, el vent de l’hivern és insuportable. Treballar a aquesta altura no és agradable i encara menys carregant material mentre es puja la costeruda escala de cargol, la clau d’accés de la qual custodien unes monges. La torre allotja 11 històriques campanes repartides en dos petits pisos, encara que no totes s’han traslladat, ja que estan a l’espera de ser restaurades. Tot i això, les visites es faran en petits grups, concertades amb temps i en comptades ocasions, ja que no és un lloc de fàcil accés.

Els arquitectes Mercè Zazurca i Josep Fuses són els responsables de la rehabilitació del campanar, que van emprendre fa un any un cop finalitzat el mur del carrer dels Comptes, la façana principal (2007) i el cimbori (2012). «El campanar, a diferència del cimbori, no patia patologies importants», explica Zazurca.

Pol·lució

Malgrat tot, hi havia perill que es desprenguessin pedres de la torre. La principal intervenció ha estat solucionar el problema d’estabilitat motivat per les vibracions. «També hem restaurat la junta, les pedres, i hem sanejat el deteriorament causat per la contaminació», explica l’arquitecta.

Josep Cots, encarregat de l’obra que coordina Urcotex (empresa que ha restaurat el Palau Güell i les façanes del temple del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo), ha col·locat sota les campanes siletnblocks , barres estabilitzadores per esmorteir les vibracions que provocaven que la torre es mogués. «Va arribar a obrir-se una barana a dalt de tot, per això es va tancar l’accés», explica Cots. També ha instal·lat un anell de titani al mur. Una altra mesura ha estat protegir el lloc dels coloms i gavines que s’havien apoderat de la torre. «És un drama. Els seus excrements són corrosius. Per això hem protegit el campanar amb un sistema elèctric que foragita aquests ocells», revela Cots.

Les obres de la restauració de la catedral avancen en funció del finançament. «Estan en la fase final, però encara s’han d’arreglar els terrats, les vidrieres de l’absis, la porta de Santa Eulàlia i netejar les històriques campanes», enumera.

Les intervencions per a la conservació de la basílica han estat nombroses des que es va renovar el cor el 1997 i es van rehabilitar les gàrgoles i es va construir la passarel·la el 1998, cosa que va anar seguida per la renovació parcial de la instal·lació elèctrica.

SAVALL, Cristina

El Periódico (26-01-2013)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Restauració de campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Periódico (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF