Els tocs de campanes com a sistema simbòlic de comunicació i d'integració

Com es tractava del mitja de comunicació oficial i dominant del grup, aquest grup arribava a identificar-se amb el mitjà. Aquest fenomen és clar en els pobles veïns i en les parròquies contigües de les ciutats: «Quan toquen les campanes de la meua torre, jo les entenc; jo sé què és el que volen dir-me, i, a més a més, em parlen d'un missatge important per al meu grup: la mort de l'amic, el dia de festa, el barri on hi ha foc». l també, «quan toca l'altra torre, és per als altres, amb missatges per a ells, i en una llengua pareguda, però distinta...».

Les campanes esdevenien doncs un dels signes d’identitat del poble, potser un dels més compartits. De fet, avui, quan els motors han ocupat el lloc del campaner i s'han oblidat les velles regles i la majoria de les «paraules», encara que tenen valor com a signe d'identitat comuna no es tracta ara de missatges compartits i compresos, no es tracta ja més de «paraules» pròpies, perquè tots els motors elèctrics toquen igual, «parlen la mateixa llengua». És ara el símbol, desprovist del sentit inicial, el que esdevé signe d'identitat.

Pensem que ¡’estudi de tots aquests aspectes ‘de les campanes (tècniques, tocs produïts, significats. interpretacions, innovacions) _ens pot ajudar a comprendre i recuperar la vida tradicional i l'evolució del nostre poble, quan encara és possible fer-ho.

LLOP i BAYO, Francesc

"Saó" nº 29 - València (01-06-1980)

  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © "Saó" nº 29 - València (1980)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-09-2017
    Convertir a PDF