La veu de Déu: palitroques, maçoles i campanes

Les maçoles de la Catedral d'Eivissa - Foto Francesc X. TORRES i PETERS
Les maçoles de la Catedral d'Eivissa - Foto Francesc X. TORRES i PETERS

Des que el dijous sant a la tarda Nostre Senyor quedà reservat en el Monument fins al Glòria de la Vetlla Pasqual del dissabte a la nit, les campanes dels nostres temples callaren. Manifestaven d’aquesta manera la serena tristor i reverència que suscita en el cor agraït del cristià la Passió i Mort de Jesucrist. Pel seu compte, tocaren encara a moltes parròquies les “palitroques” per senyalar els oficis. Aquesta espècie de castanyoles amb mànec, fetes de tres tauletes de fusta, produïen un sò sec i sobri, més adequat als misteris a commemorar. Les palitroques són una adaptació o simplificació d’un aparell més sofisticat: les “maçoles”, existents almanco des de finals del segle XV al campanar de l’església de Santa Maria, ara Catedral.

Les maçoles de Santa Maria d’Eivissa són prou singulars. Dos discs de fusta (de 130 centímetres de diàmetre i uns 2,5 de gruix) disposats en paral·lel a una distància de 12 centímetres s’uneixen mitjançant sis llistons en disposició radial creant altres tants compartiments; a cadascun d’ells, partint de l’eix del giny, hi ha un mànec amb un tascó (de 21x9x7,5) o maça oscil·lant que pega el llistó i produeix el sò quan es fa girar una manuella de ferro ajudant-se d’una llarga corda. Actualment es troben al terra de la sala, molt malmeses, però un temps estaven penjades de dos caps de biga situats gairebé dalt de tot, al l’arrencament de la coberta piramidal. Esperam que pròximament seran restaurades amb la resta del conjunt de les campanes.

D’entre els bronzes que retrunyen de goig per la Resurrecció del Bon Jesús volem destacar en aquesta ocasió els de la parròquia de Sant Salvador de la Marina (Sant Elm):

Campana (1). 45 cm de diàmetre de boca i uns 53 kg de pes. Porta aquesta inscripció: SAN TELMO ORA PRO NOBIS AÑO DE + I8II.

Campana (2). 76,5 cm de diàmetre de boca i uns 259 kg de pes. Epigrafia: ** SAN SALVADOR SAN IOSEPH SAN ANTONIO DE PADVA SAN ANTELMO LA MANDO AZER /** EL PATRON ANTONIO CABANILLAS SEGOVIA ME FECIT EN MVRCIA AÑO 1.7.4.3

Per la seua antiguitat, qualitat i estat de conservació ha de considerar-se d’entre les millors del nostre patrimoni.

Pel que es veu, la segona campana fou pagada pel patró corsari eivissenc Antoni Cabanilles i és obra d’un fonedor murcià de llinatge Segovia. No ens ha de sorprendre la seua procedència, perquè dit patró navegava les costes llevantines peninsulars cercant les seues preses i sabem que feia quarentena al port de Cartagena en 1730, després d’haver esfondrat una “fragatilla de moros” i capturat 16 dels seus supervivents.

Francesc X. TORRES i PETERS
Delegat Diocesà de Litúrgia i Patrimoni
"Full Diocesà d'Eivissa" - Eivissa (01/04/2002)
  • EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • Matraques: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Full Diocesà d'Eivissa (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF