Proposta de restauració de les campanes de Sant Jordi de Paiporta

Campanes i tocs tradicionals

La parròquia de Sant Jordi de Paiporta compta amb cinc campanes, ubicades en dos nivells en la sala de campanes del campanar, i que necessiten ser restaurades, per a recuperar els valors sonors, musicals i de comunicació tradicionals. Aquests valors originals es troben en aquest moment molt diluïts, tant perquè una de les campanes, la mitjana, es troba trencada, com perquè els tocs actuals no corresponen als tocs tradicionals de la localitat, ben documentats a través de diversos testimonis orals.

Es dóna a més la circumstància que la torre posseeix una de les campanes més antigues de l'Horta, l'antic Ravajolet, dedicat a SANTE GEORGII i datat en 1662.

El campanar va tindre tres campanes del famós fonedor barroc Josep LLEONART, fabricades en 1768, dedicada la mitjana a MARIA DEL PUIG DE PAYPORTA i la major a SANCTO GEORGE, les tres desaparegudes en la guerra civil. La quarta campana o Ravajolet va deure la seua supervivència en estar associada als tocs del rellotge.

El conjunt de tres campanes és característic de l'Horta, i suficient per als usos de comunicació d'una població com Paiporta. Amb elles es pot indicar els diversos dies de l'any (diari o laborable, diumenge, festiu menor, festiu major) amb la peculiaritat que la campana major només voltejava quatre o cinc vegades a l'any, açò és per a Pasqua, Nadal, el Corpus i Sant Roc, sense emprar-se cap altra vegada ni per cap circumstància excepte en casos molt excepcionals. Aquest silenci de la campana marcava els grans dies de festa, assenyalats pel seu volteig, que iniciava, de manera singular, marcant una forma local i pròpia de tocar. En aquests dies singulars el volteig gojós de les tres campanes, sempre marcat pel ritme lent de la major, tenia el contrapunt del volteig ràpid del Ravajolet, augmentant així l'excepcionalitat del toc. Els voltejos no es prodigaven, ni tan sols els dies de festa, potser seguint aquelles recomanacions de l'arquebisbe Fabián y Fuero en 1790 que exigia baix pena d'Excomunió major que

estos vuelos no han de ser con todas las Campanas, i sí con tanta moderacion que no llegue á molestar este toque i solo dure cinco minutos, i á la media hora otros cinco, i parar las Campanas; pues de este modo se anuncia i se hace notoria suficientemente la Festividad.

Els tocs de difunts marcaven, a més, dos nivells de comunicació: un senyal, que indicava el sexe del difunt i la seua edat, tocada immediatament després del toc d'oració corresponent del matí o Alba, de migdia o àngelus i de la vesprada o Au Maria. Després el toc es repetia durant l'enterrament i per a les misses dels huit dies i de l'any de la defunció.

Tots els tocs de soga es realitzaven amb les dues campanes majors, mentres que el rellotge, inicialment tocat només amb el Ravajolet, va ser completat després amb una campana pròpia per a les hores.

En conseqüència, ha de dotar-se a les tres campanes majors de motor de volteig i balanceig, mentres que només han de tindre electromall exterior les dos majors. Les dues campanes del rellotge tindran el seu corresponent mall exterior per gravetat, i el Ravajolet, a causa de la seua antiguitat i també al seu ús extraordinari, mereix no ser dotat de cap altre mecanisme per al seu toc automàtic, reservant el seu volteig manual per a ocasions festives extraordinaris i també per als poc habituals, afortunadament, soterrars de xiquets.

Mecanismes necessaris

Campana Mall Motor
Ravajolet  Gravetat (quarts)  NO
Hores  Gravetat (hores)  NO
La Xicoteta  NO  Volteig, balanceig
La Mitjana  Electromall  Volteig, balanceig
 La Grossa  Electromall  Volteig, balanceig

 Refosa de la Mitjana

La campana mitjana es troba trencada, i no es recomana, per la seua escassa antiguitat, la seua soldadura. Ha de fondre's una nova, amb els perfils ROSES de les seues germanes, perquè combine bé amb elles. Part de la inscripció actual, en llatí, ha de ser conservada, ja que es referix a la campana anterior, encara que la part dedicada a aquells que la van refondre i van apadrinar en el seu moment pareix suficient de documentar-la.

Inscripció actual

INMACULATA CONCEPTIO TUA DEI GENITRIX VIRGO GAUDIUM ANNUNTIAVIT INIVERSO MUNDO - SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS

SE HIZO ESTA CAMPANA SIENDO CURA PARROCO / D GONZALO SERRANO ALBENTOSA / PADRINOS HEREDEROS DE D PASCUAL SERRANO TARAZONA / Y DE SU ESPOSA DOÑA RAMONA BOIX MORENO

La campana té així mateix una Puríssima i un Monograma de María, que haurien de ser conservats.

Inscripció proposada

Cal conservar la inscripció llatina, afegint, si cal, els noms i les circumstàncies actuals, així com la marca de fàbrica.

IMMACULATA CONCEPTIONE TUA DEI GENITRIX VIRGO GAUDIUM NUNTIAVIT UNIVERSO MUNDO - SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS

Actuació en les campanes i en la sala de campanes

L'actuació recomanada en les campanes, vistes les informacions existents i les tradicions no sols locals sinó de l'Horta, són les següents:

Tocs programats

Reflexió final

La finalitat d’aquestes propostes és recuperar els tocs tradicionals de Paiporta, en la seua especificitat, no sols limitada al volteig diferent de la campana Grossa com a primera i última dels vols solemnes.

Es proposa, d’acord amb la tradició oral, recuperar el toc limitat de les campanes a les ocasions anuals festives solemnes: Pasqua, Nadal, Sant Roc, Corpus, creant així l’expectativa de sentir-les només en ocasions limitades i extraordinàries ,evitant allò que manava Fabián y Fuero

asi tambien es cierto que no habrá fundamento racional para aprobar el intolerable exceso, que se ha introducido, de los toques, por las molestias i vexaciones que causan… De esto se sigue claramente no ser justo el abusar i hacer odioso ó ridiculo lo que tiene tan santo destino …Para evitar estos inconvenientes debe haber reglas fijas en el modo de tocarlas, i no dexarlo al arbitrio i voluntariedad de los que hacen diversion ó de otras personas inconsideradas, i establecer como se deben tocar prohibiendo los toques nocturnos, extraordinarios, largos, i á deshora.

LLOP i BAYO, Francesc
(06-06-2012)
  • PAIPORTA: Campanes, campaners i tocs
  • LLOP i BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-11-2017
    Convertir a PDF