El Bisbat diu que la gent que no va sentir les campanades estava mal ubicada o feia xivarri

Assistents a la plaça dels Apòstols mantenen que la Catedral de Girona va restar muda durant la mitjanit de Cap d'Any

El Bisbat de Girona manté que les campanes de la Catedral de Girona van sonar a l'hora durant la nit de Cap d'Any tot i que un miler de persones que s'havien aplegat a la plaça dels Apòstols van marxar sense haver sentit absolutament res. Fonts del Bisbat van assenyalar, després de precisar que, de fet, ells no organitzaven res, que les campanades es van poder sentir des d'arreu de la ciutat -i asseguren que tenen testimonis-. Respecte als assistents a la plaça, puntualitzen que el so greu de les campanes hauria pogut quedar diluït pel xivarri de les persones que s'hi van aplegar. Una altra opció que plantegen és que estaven situats en un dels punts on probablement més fluix sonen les campanes.

Una versió ben diferent és la que ofereixen algunes de les persones que aquella nit van reunir-se a la plaça dels Apòstols. Hi havia turistes, però també gironins. Moltes colles i famílies senceres, molta gent disfressada i vestida amb elements festius. Es van anar acumulant prop de la porta d'entrada, al pou i a l'entorn del campanar.

Uns minuts abans de les dotze de la nit van començar a rebaixar el to a l'hora de parlar. Eren allà precisament per tenir l'orella a punt i poder-se menjar els raïms. Amb els ulls amunt i clavats a la broques del rellotge van veure com aquestes marcaven primer les dotze en punt i, posteriorment, les dotze i un minut. Se sentien els petards que es llançaven des de Santa Eugènia i la gent mirava el rellotge del seu canell o fins i tot els seus telèfons mòbils.

"Hi havia un silenci fins i tot tens per l'emoció", explica una de les persones que va anar per primer cop a la Catedral. Els testimonis indiquen que ells, en no tenir clar si hi hauria quarts o no, ja estaven atents abans de les dotze. Alguns, fins i tot, demanaven silenci a qui parlava massa alt.

Un cop la gent va tenir clar que havia passat l'hora, van decidir fer-se ells mateixos les campanades. Alguns amb raïms, altres amb olives i també hi havia qui portava lacasitos. Amb la plaça ja deserta, el terra va quedar ple de paperines, serpentines i ampolles buides.

No és gaire tradicional que els gironins celebrin les campanades a la Catedral. A poc a poc però, s'està popularitzant, possiblement per la influència de la televisió que ensenya com en les principals ciutats la gent s'aplega allà on hi ha campanars. Des del Bisbat, apunten que si la cosa ha d'anar a més, potser caldria "parlar-ne" amb qui sigui per fer que se sentissin sense problemes els dotze tocs.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va deixar clar que aquesta qüestió no és competència de l'Ajuntament, però va indicar que miraria què havia passat perquè "és un tema de ciutat".

L'any passat, les campanes de la Catedral tampoc van sonar. Hi havia també centenars de testimonis. Aleshores, el Bisbat també va indicar que sí que havien tocat, tot i que potser uns minuts abans i que potser el xivarri les havia emmudit.

CARRERAS, Tapi
Diari de Girona (03-01-2012)
  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diari de Girona (2012)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 13-11-2018
    Convertir a PDF