Repic de bendició
El repic de bendició o “repic” és un dels tocs més característics de la Catedral de València, i també dels més interpretats: antigament sonava més de 400 vegades a l’any, mentre que ara sona no menys de 50 ocasions. Es tracta d’un toc molt rítmic, dels anomenats “d’acompanyament”, ja que pot durar tot el temps que calga, mentre dura l’acte que s’acompanya amb la més alta música de la comunitat. La seua estructura és lineal (cada una de les parts ha de fer-se, en el mateix ordre), però dintre de cada part l’intèrpret pot allargar-la o acurtar-la, segons les necessitats de l’acte i la inspiració del moment. És aquest toc l’orige del popular “toc de la xiribia” d’algemesú, que sona una vegada a l’any, abans de les festes de la Mare de Déu.
Vol general de festa de Titular
El vol de les campanes és altra manera tradicional de “fer festa” entre els valencians. És un costum molt més modern: mentre el repic es troba reflectat en “Consuetes” de la Catedral del seglo XV, les campanes no voltegen abans del Patriarca Joan de Ribera, a les acaballes del XVI. El vol de les onze campanes de la Catedral (reservat per al mig dia del Corpus) és un costum que no té més de 100 anys, ja que totes les festes s’acompanyen amb el vol de les “cinc grans”, exclusivament.
El vol té també un discurs lineal ben estricte, tot i que en cadascuna de les parts els campaners s’allargaran més o menys, segons la inspiració del moment:
 |
||
© GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS (1994) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||