La rehabilitació del cloquer de Vic

El cloquer de l’actual edifici de la catedral de Vic assolia el seu cimal l’any 1064 pocs anys després de la mort del bisbe Oliba. Ell, que havia consagrat (any 1038) la nova Catedral d’estil romànic, no el va poder veure del tot acabat . L’obra que deixà en llegat per a les generacions següents aguantà fermament el pas dels anys fins al terratrèmols de 1427, fet que posà en perill les voltes i obligà a consolidar la torre del cloquer tapiant els seus finestrals com a mesura de seguretat i pel temor a noves rèpliques que sortosament no el varen arribar a afectar. Així tapiat com una torre de defensa, tal com el copsaren i ens el varen descriure en el seu moment (finals del XVIII) el cavaller Francisco de Zamora o el baró de Maldà en la seves respectives visites a Vic, és com ens va arribar fins la reforma dels anys seixanta auspiciada pel romanista i canonge de la Seu, Dr. Eduard Junyent. Reforma cantada anteriorment per un prohom vigatà Josep Serra i Campdelacreu que inquiet com cap altre per la recuperació de les glòries arquitectòniques de la ciutat, somniava poder retornar els ulls a un campanar dolorosament cegat.

El vell cloquer romànic, havia rebut una segona transformació a cavall dels segles XVII-XVIII quan l’estil barroc s’imposava arreu. Això al costat de la “necessitat”d’augmentar la projecció del so de les hores damunt d’una ciutat que creixia cap a nord-llevant (el denominat eixample Morató) varen fer de la necessitat virtut. Així fou com es produí l’enlairament del conjunt del massís cloquer coincidint amb l’obertura dels grans finestral escairats actuals, la coberta de teula a quatre vessants i la superposició de les campanes del rellotge. La situació topogràfica d’una Catedral, enfonsada a la part baixa de la ciutat, que tenia des de feia uns quants segles, el monopoli del rellotge, l’impel•lia a aixecar l’altaveu per damunt dels altres campanars i espadanyes del nombrosos convents de la ciutat, crescuts en nombre precisament a partir de mitjans del XVII i durant tot el segle següent. Aquest és el sentit de la reforma i elevació del cloquer, (presumiblement sis metres fins assolir la punta del penell) en coincidència amb les reformes barroques que es varen dur a terme a la nau de la catedral a mitjans del XVII..

La rehabilitació iniciada per Junyent a partir de 1962, consistí en reforçar interiorment la torre romànica amb barnillatge d’acer inserit al perímetre interior de la torre, consolidada d’altra banda a través de sengles planxes de forjat de ciment en cadascuna de les plantes del cloquer. Amb aquesta intervenció fou possible, sense cap risc de desplomament o fissura, reobrir els vells finestrals tapiats a principis del XV amb una “neteja” final que consistí en desprendre’s, per motius més pràctics que tècnics, de l’antic enfustament i congrenys de roure de sota teulada, que van ser substituïts per biguetes de ferro que deixaven a la vista la campana de les hores. Finalment i com a darrera fase d’una intervenció que s’allargà pràcticament quinze anys es procedí a la restauració del gabial superior i fixació de les campanes litúrgiques damunt de bigues de ferro al penúltim pis del campanar. El fet que les campanes no es remoguessin del seu lloc anterior però que desapareguessin els carreus de suport que els oferien algunes de les finestres tapiades fins aleshores, obligaria als tècnics de l’obra a penjar-les a través d’uns suports interns, habilitant per a això uns puntals i uns travessers metàl•lics per al conjunt de campanes fixes, que incidiren negativament en la seva ressonància i sonoritat.

La reforma actual, iniciada a partir del mes de juliol de 2011, a banda d’evitar els perills per despreniments fortuïts, posa en marxa la rehabilitació d’algunes de les columnetes dels finestrals romànics, amb substitucions quan calgui, i la restauració del gabial superior que sosté la campana de quarts, amb el penell i la creu, arruïnats fa pocs anys per oxidació. La tanca habilitada des de mitjans del 2008 sota el monument denotava un perill evident al qual ara i després d’haver-ne assegurat les ajudes públiques i privades corresponents, s’ha bandejat totalment amb l’inici d’unes obres que haurien de retornar el vell cloquer de Vic, la seva singular bellesa arquitectònica, la adequada potencialitat en l’ús litúrgic i festiu de les campanes i l’accessibilitat pràctica al campanar que possibiliti, a l’igual que en d’altres monuments semblants, la visita patrimonial o turística de visitants i propis que en vulguin gaudir.

Finalment, convindria aprofitar l’avinentesa per a actuar en la millora d’aquells acabats mal resolts, de caire estètic, que deixen a la vista el conjunt de bigues metàl•liques del sota teulada i a ser possible incidir (existeix un estudi fet en aquest sentit) en la millora de la fixació i la sonoritat de les campanes actuals. Per cert; dins la nau de la seu hi sonaven les dues campanetes gòtiques del rellotge, les més antigues de la Catedral; perquè no les podríem tornar a sentir ?.

[pdf]

CAÑELLAS, Miquel S.
Cronista i patrimonialista
El 9 Nou (19-08-2011)

  • Catedral de Sant Pere - VIC: Campanes, campaners i tocs
  • VIC: Campanes, campaners i tocs
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © El 9 Nou (2011)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 81 Visitants: 81 Usuaris: 0