Les campanes i els seus tocs formen part important de la memòria sonora de la Comunitat Valenciana. Cada població va desenrotllar un sistema propi de comunicació, amb elements comuns i diferències locals, per a transmetre notícies i emocions amb les seues campanes. La mecanització dels anys 1960-1990 va acabar amb eixa tradició. Des de 1997 s’han restaurat més de 300 conjunts, per mitjà de diverses línies de subvencions.
La restauració de campanes tracta de recuperar la sonoritat original, la reproducció dels tocs locals i la possible interpretació de tocs manuals.
Es netegen les campanes i es doten de jous de fusta, s’instal·len mecanismes controlats per ordinador que reproduïxen els tocs tradicionals i no impedixen els manuals. També se solden campanes històriques, recuperant el so perdut.
Les restauracions han propiciat l’aparició de grups de campaners que expressen, amb el seu esforç i el seu art, una de les més sonores, antigues i emotives formes de fer música dels valencians.
Conten que un dels primers poemes que el visir Ibn-Al-Abbar va escriure sobre la ciutat acabada de conquistar pels cristians definia el nou paisatge sonor, on la veu de l’oració havia sigut substituïda pel so de les campanes. Les campanes han marcat des de 1238 un paisatge sonor cultural, associat amb la Europa cristiana i civilitzada.
Esta campana, procedent del monestir del Cavaller, bé va poder ser una d’aquelles primeres, ja que té epigrafia del segle XIII i repetix per tres vegades la expressió “DE DAROCA”, encara que escrit cap avall. Segurament es referix als repobladors procedents d’aquella ciutat aragonesa, i estaria ubicada en l’església del seu barri, antiga mesquita reconvertida. Es tracta, probablement, de la campana més antiga de la Comunitat Valenciana.
GENERALITAT VALENCIANA
Generalitat Valenciana (08-10-2010)
 |
||
© Generalitat Valenciana (2010) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 18-04-2024 |
||