¡¡Al loro!! La variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar


Se esperaba una participación histórica y así lo fue, superó las previsiones más optimistas.

Distintas fuentes se han apresurado a confirmar la asistencia en más de 250 personas.

Concretamente, la organización Natura Sterna confirma 300 asistentes; Òmnium Gutural cuantifica la afluencia en 97.600 personas y la Conferencia Episcopal catalana a través del obispado de Girona rebaja la participación a 19 mendas.

En definitiva, los que se unieron a la convocatoria del Grup de Natura Sterna a las 24 horas del Sábado 31 de Julio, reclamaron la puesta en marcha, de nuevo, del ancestral campanario de la iglesia de Castell d’Aro.

Con ese pretexto se celebró un simpático fin de año con las doce campanadas y se leyó un manifiesto reivindicativo que ahí va.

Manifest

Amics, veïns i veïnes de Castell d’Aro, gràcies per haver vingut aquesta nit a una trobada, si més no insòlita. El nostre campanar ha emmudit sota la pressió d’aquells que creuen que només és un niu de fresses.

Fa temps, que hom llegia als medis de comunicació certs esdeveniments poc afortunats entre gent de muntanya amb els seus cavalls , les seves vaques, i certs turistes poc informats del lloc on anaven de vacances. Jo pensava que això no passaria a casa nostra. Però aquí ens teniu: Un grup d’ amics i coneguts a punt de reivindicar quelcom que no esperàvem haver de fer mai.

Anys fa des que el 1.078 el Bisbe de Girona Berenguer Guilfred va consagrar l’església de Castell d’Aro, dedicada a Santa Maria. Anys fa que el seu campanar donava les noves i les hores als pobres pagesos que tot treballant al tros esperaven el repic horari per anar a dinar o l’hora de plegar. Un so que amb els anys tots ens hem anat acostumant i per què no dir-ho,estimant. De fet el seu so ens ha acompanyat en els dies més importants de la nostra vida.

Però vet aquí, que aquest so s’ha aturat. No volem entrar avui en la difícil tasca de cercar culpables. Si som aquí es perquè volem aclarir que nosaltres si que ens estimem aquestes campanes i volem sentir-les. Perquè sentir-les ens fa estimar aquesta terra que és la nostra, que aquest és el nostre poble i que el seu repic és una part de nosaltres mateixos.

Quan per Nadal sento un cop i un altre les nadales del Pessebre Vivent, no penso que és una murga repetitiva, sinò que dono gràcies de poder tornar un any més a fer quelcom entre tots el veïns del poble. Es respira un ambient de cordialitat exultant. I aquest és el nostre poble, el millor lloc per viure.

No ens valen les excuses que si la campana és dels uns o dels altres o si la llum l’ha de pagar un o altre. El que esperem és que uns i altres aprenguin que un pobles és quelcom més que això, és l’ajuda mútua en els dies difícils, és la col•laboració sovint gratuïta que fem tots els veïns en els moments decisius.

Pot ser avui, aquesta nit sigui un bon moment per recordar aquest detall imprescindible per governar un poble o liderar unes creences.

Citant al mestre Lluis Llach, en aquella cançó que deia “ el meu país és tant petit, que des d ‘un campanar sempre es pot veure el campanar veí ...” m’adono de l’absurd d’un campanar que no toqui.

Un campanar emmudit és un campanar castrat, un campanar emmudit és senyal d’una població trista i covarda que no sap o no vol defensar lo seu.

Per això som aquí aquesta nit, per fer saber a tothom que això es Castell d’Aro, que som un poble d’acollida, un poble que respecta als qui de fora vénen. Però que a qui no li agradi la nostra gent ni les nostres tradicions, la variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.

Visca Castell d’Aro.

ESPACIO DE DONYA MANOLITA

Espacio de Donya Manolita (01-08-2010)

  • CASTELL - PLATJA D'ARO: Campanes, campaners i tocs
  • Soroll i denúncies: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Espacio de Donya Manolita (2010)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF