Joan Amades, les campanes i els campaners

 - AUTOR: AMADES, Joan
- AUTOR: AMADES, Joan

Avui, cloenda de l’Any Joan Amades, i seguint les recomanacions que ha fet @jacme perquè la Catosfera se’n faci ressò, aquí va el meu apunt:

5 de febrer, Santa Àgata
“Santa Àgata havia estat la patrona de les campanes i dels campaners. Havia estat costum que a primera hora de la tarda de la vigília, els campaners fessin un gran repicament de campanes al seu gust i albir, per tal d’anunciar al veïnat llur festa i la de les campanes. Després del repicament, feien una capta per les cases de la parròquia, i del que recollien en feien una bona festa.”

Juliol, la vida al camp
“Durant el batre, passaven per les eres els campaners, i hom els donava una quantitat de blat, que variava segons la importància de la collita, en pagament del servei de tocar a bon temps i de ventar les campanes quan estava núvol i hom temia tempestats i pedregades. Hi havia indrets on, quan calia tocar a bon temps de nit, se n’encarregava el sereno en lloc del campaner, i en tal cas, també aquest passava a cobrar la dita feina.”

Setembre, la vida al camp
“En pagament de tocar a bon temps quan tempestejava i quan s’acostaven pedregades i, en alguns llocs, de brandar les campanes de bon matí per cridar els veremadors a la feina, als campaners, que passaven per les cases mentre hom trepitjava, se’ls donava una quantitat de vi, semblantment com per les messes els donaven gra del que batien. Portaven un setrot o una mesura, abans de terrissa i més tard d’aram, que la gent els omplia més o menys, segons que hom estigués més o menys satisfet de la seva conducta com a escampador de tempestes. La barreja de tanta diversitat de vins produïa com a resultat un vi estrany de gust, el qual va donar origen al qualificatiu de vi campaner, que hom aplica als vins de paladar estrany i indefinit i als fets amb barreja d’altres vins.”

1 de novembre, Tots Sants
“Des d’entrada de fosc, les campanes de totes les esglésies de la ciutat deixaven oir contínuament el toc de difunts, anunciant la festa litúrgica i la celebració de les vespres. El so planyívol de les campanes donava una sensació tètrica a la ciutat i convidava al recolliment familiar a la vora del foc. La gent retirava d’hora i poques persones corrien pel carrer després de sortir de les funcions de vespres. (...) Hom creu que mentre toquen les campanes dels difunts hom no pot mirar-se per res al mirall, perquè el qui ho fa es torna calavera. Es conten diversos casos de dones que s’hi ha mirat i al moment s’han convertit en esquelets, amb no poc esglai dels familiars.”

2 de novembre, dia dels Difunts
“La tradició parla d’un campaner una mica beverri que, enterbolit pel vi, no tocava amb prou respecte ni amb prou mirament, i que, afanyós per fer la castanyada, feia els tocs més curts. Un any, en sortir de casa seva per anar al campanar, va veure una ombra blanca que, proveïda d’un fanalet, li seguia les passes. Tot espantat, va seguir vies i carrers estranys per tal de veure si aconseguia desfer-se d’aquella ombra, però el va seguir fins al cim del campanar, i, mentre ell tocava, es va asseure a un dels finestrals. En baixar, l’ombra li manà que el seguís. El va conduir al bosc, on, amb una destral que li va donar, li va fer aterrar un arbre, fer-ne posts i construir-se un taüt, que li va dir que fóra per a ell. Després el va conduir al cementiri, li va fer cavar una fossa d’una bona fondària, i també li digués que era la seva. Llavors, van tornar al campanar. L’ombra va despenjar la campana i, en el seu lloc, va penjar el campaner, a qui va fer giravoltar a tall de campana, fent-li tocar a morts. Per tal que no els passi com al protagonista de la tradició, els campaners s’afanyen tant com poden per tocar bé.”

3 de desembre
Santa Bàrbara: “Santa Bàrbara és advocada dels campaners, els quals li invoquen especialment perquè els guardi d’ésser ferits pel llamp quan, per tal d’escampar i esbargir la tempesta, han d’anar a tocar a bon temps. S’han donat molts casos de caure llamps als campanars mentre les campanes voguen a bon temps, puix que el metall ha atret l’exhalació. D’ací que els campaners, els quals estan molt exposats a ésser víctimes de l’acció dels llamps, recorrin a la protecció de Santa Bàrbara.”

PINART, Neus

Foc d'encenalls (17-01-2010)

  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Foc d'encenalls (2010)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 75 Visitants: 75 Usuaris: 0