Campanes en perill d´extinció

L´escàs reconeixement patrimonial de les campanes afavoreix la desaparició de peces valuoses

Les campanes i el rellotge del monestir de Santa Maria d´Alaó, a Sopeira (Ribagorça, Franja de Ponent)
Les campanes i el rellotge del monestir de Santa Maria d´Alaó, a Sopeira (Ribagorça, Franja de Ponent)

l Parlament va aprovar la setmana passada una resolució de CiU que obliga el govern a elaborar un inventari de les campanes del Pallars Sobirà. Aquest inventari podria ser la base d'una guia turística i constituiria un dels primers estudis d'un element que sempre passa desapercebut en les polítiques de patrimoni de l'administració. De fet, malgrat que a Catalunya hi ha campanes antigues (algunes són del segle XIV i encara ara repiquen), sovint acaben abandonades i, fins i tot, en una fosa per reaprofitar-ne el bronze. L'inventari, segons diuen els promotors d'aquesta actuació, farà incrementar el valor d'aquest patrimoni.

El diputat de CiU Agustí López, que també és alcalde de Sort, va aconseguir la setmana passada que els grups del govern acceptessin la proposta de fer aquest primer inventari a la comarca del Pallars Sobirà. «És un primer pas, i l'objectiu és que aquest inventari serveixi per fomentar un possible turisme cultural i que posi en valor aquest patrimoni», explica Agustí López. I és que aquest és un patrimoni extens però difícil de gestionar, molt dispers en el territori. El municipi de Sort, per exemple, té 14 nuclis dispersos, amb esglésies i ermites, i n'hi ha alguna que té campanes d'interès però pràcticament ningú s'hi fixa, i d'altres han desaparegut. Quan s'esquerden i deixen de sonar, sovint acaben a la fosa, llevat que el mossèn que se'n cuida sigui conscient del valor cultural que tenen. La situació es repeteix per tot el Pirineu. I en altres indrets de Catalunya.

Recull de sons

«Ningú sap quantes campanes hi ha a Catalunya; tenim molt ben catalogada l'arquitectura i els béns mobles de les esglésies i monestirs, però fins ara no s'ha estudiat el patrimoni campaner del país, que és molt ric», diu Daniel Vilarrubias, arxiver, historiador i membre de la Confraria de Campaners de Catalunya. Aquesta agrupació d'amics de les campanes ja ha anat fent pel seu compte una valuosa tasca de recull documental de les campanes. En el seu web (www.campanes.cat), a més de recollir-hi una imatge de les campanes, també en tenen gravat el so: «No hi ha dues campanes iguals. El material, la forma, l'antiguitat, totes són característiques especials, i es fa difícil dir quina té més interès que una altra.»

Vilarrubias treballa actualment en l'elaboració d'un cens de campanes de la Val d'Aran, per iniciativa del Conselh Generau d'Aran. N'ha localitzat i inventariat fins a 135 en esglésies i ermites araneses, en el primer estudi exhaustiu d'aquestes característiques que es fa al país.

«Em sembla una bona proposta, que ara es faci al Pallars Sobirà, i que més endavant es pugui fer en altres comarques catalanes», diu Daniel Vilarrubias, que lamenta la desaparició de campanes valuoses per la falta de reconeixement legal.

Refan una campana feta bocins

A més de presentar mocions al Parlament, l'alcalde Agustí López també es preocupa de les campanes que toquen a prop de casa. A Pujalt, un dels pobles del municipi de Sort, restauraran la campana que es va fer malbé l'any 1936, quan es va destruir l'església en plena onada revolucionària posterior al cop sediciós de Franco contra la República. Es va enderrocar l'edifici i la campana va aparèixer feta bocins, i uns quants veïns van guardar-ne trossos. Ara s'han pogut reunir aquestes parts, que són un 60% del total de la campana, i serviran de base per fer-ne la reconstrucció.


MARÍN, David

El Punt (13-10-2009)
  • SOPEIRA: Campanes, campaners i tocs
  • SORT: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia
  • Metodologia inventaris i questionaris: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Punt (2009)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 13-12-2017
    Convertir a PDF