ACTA DE L'ASSEMBLEA GENERAL DEL GREMI - 22/07/2000

El 22 de juliol de 2000 es va convocar la Junta General del Gremi de Campaners Valencians en el Salón de Actos del Ayuntamiento de Quesa, amb el següent ordre del dia: El Salón de actos del Ayuntamiento de Quesa

  1. Aprovació de l'acta anterior
  2. Comptes del Gremi
  3. Activitats de les diverses colles locals
  4. Restauracions de campanes
  5. Restauració de l'ermita de Santa LlÚcia (seu del Gremi de Campaners Valencians)
  6. Precs i preguntes

Hi assistiren els següents representants: Almenara (1), Alqueria de la Comtessa (3), Eslida (1), Massanassa (3), Quesa (5), València (8).

  1. Lectura de l'acta anterior
  2. Com s'havia publicat l'acta anterior en les "Notícies" nº 12, enviades fa poc, es va comentar per damunt, recordant que no s'ha complit el compromís de posar en marxa l'Associació de Campanologia Ibèrica, per falta de resposta de les persones contactades (agremiats o no), i considerant que amb el Gremi de Campaners Valencians ja es compleixen els fins de la possible associació ibèrica. Igualment es va indicar que no havia cap notícia, ni negativa ni positiva, sobre aquell II Congrés de Campanes que anava a tindre lloc en Sevilla per a desembre de 2000. L'assemblea va donar per bona l'acta.

  3. Comptes del Gremi
  4. La Fabriquera va llegir els resultats econòmics dels comptes generals del Gremi de Campaners Valencians. Els ingressos corresponen a les entrades per quotes, descomptades les despeses bancàries, especialment les causades per devolució, i les despeses es causen per les assegurances i les "Notícies", així com per l'enviament pel correu.

    Ingressos549.511
    Despeses449.109
    A favor100.402

    Es comenta que les assegurances cobreixen l'activitat de campaners, i que cal ara conéixer no sols el document d'identitat, sinó la data exacta de naixement, i que la inscripció es fa anualment i nominal.

  5. Activitats de les colles diverses locals
  6. Quesa
    El año pasado estuvieron revisando las campanas de toda la Canal, repretándolas y poniendo seguros a todos los badajos. Sin embargo han dejado de hacerlo porque no se puede abarcar todo, y tampoco se pueden hacer trabajos de mantenimiento, que debían hacer cada uno, por amor al arte. Se han tomado un "año sabático", para dedicarse a sus campanas y sus toques.
    Hay que recordar que son sólo dos campanas viviendo en el pueblo y que se han centrado en Quesa: si ellos no van a tocar las campanas no vienen otros.
    Hay un sacristán de más de ochenta años que toca todos los días el Angelus por la mañana (a las 7 y media u 8 en verano y a las 9 en invierno), a mediodía (a las doce de sol, es decir a la una en invierno y a las dos en verano) y por la noche el Ave María. Luego se va a cenar a casa y una hora más tarde vuelve y toca las ánimas. Los sábados y los domingos el toque es repicado, pero ahora lo hace desde abajo (antes llegaban las cuerdas a la altura del coro, pero como es mayor se le han preparado para que no tenga que subir).
    Alqueria de la Comtessa
    Són tres xics, Únics en tota la Safor (perquè toquen les campanes manualment en Benirredrà, però són en truges de ferro i no estan organitzats). Han començat de nou, sense ningÚ que els ensenye. D'ofici no són campaneros, però podrien anar a ensenyar a les noves colles dels altres pobles, perquè no comencen de zero com ells. Tiren avant en molta il·lusió.
    Les seus campanes fan una escala, i el toc de festa és si – la – si – la – sol – sol, i la menudeta va per lliure. És un toc totalment diferent i l'han tret a base d'hores. Les campanes estan restaurades però encara falta un poc per ajustar.
    L'any que ve, si no passa res, volen que es faça la reunió en l'Alqueria.
    Posteriorment plantegen el problema de la recuperació dels tocs, en els pobles de La Safor: és urgent fer-ho mentre queda gent major, perquè es pot perdre la memòria històrica en pocs anys.
    També presenten a l'assemblea una sèrie de publicacions (en la revista de festes, en la televisió comarcal, en un llibret de la parròquia) en les quals es parlen de les campanes i dels tocs recuperats. És de destacar que el mestre de mÚsica local ha tret les partitures dels tocs, i que va intentar traure la nota de les campanes, que ha pogut reconéixer de forma aproximada.
    Campaners de La Plana
    La colleta que hi ha en La Plana sol anar a tocar en Almenara, Burriana, Eslida i Nules, els pobles dels seus participants. En Almenara és complicat perquè hi ha una colla antiga que cobra per tocar però que no viuen les campanes sinó pels diners. De vegades el rector els crida i és complicat en eixa colla, perquè una cosa és crear bon ambient en les campanes i altra tindre problemes en un poble que no és el teu. En Nules s'ha refós una campana igual de forma i de decoracions, però sona distinta. Com enguany coronen la Patrona es vol fer alguna cosa especial amb les campanes... En Eslida s'han restaurat les tres campanes del poble: les dos del campanar, dels segles XVII i XVIII i una de l'Ermita del Crist del XX. S'han fet les truges noves a partir de fotos antigues, i amb l'ordinador s'ha recuperat l'àngelus, l'hora (repetida 3 minuts després). La gent nota que les campanes han canviat i sonen distintes i no se'ls fan pesades. En Burriana han fet una campana nova i han soldat un altra, però només han tocat una vegada: és molt difícil perquè estan altes les campanes i costa molt de llevar les corretges.
    (Es comenta també que s'ha creat una Associació d'amics de les campanes de Vila-real, de la qual sabem alguna notícia, com que toquen els dissabtes a la nit un repic.)
    Massanassa
    Toquen segons el calendari que tenen. En la frontera de l'església han refet una espadanya, segons una foto que havia antiga, i hi ha posat una campaneta que feren nova i que és rèplica d'una del segle XVIII, que està en les Escoles.
    Han tornat a canviar la gran de lloc, posant-la on estava abans, perquè quan arriba la processó del Crist volteja a soles.
    Tenen encara el problema de baixar el pis del campanar, que no està resolt i les campanes continuen perilloses.
    València
    S'ha fet una important inversió per a conservar les campanes de la Catedral, gràcies a les subvencions que dóna l'Ajuntament pels tocs de les festes de la Ciutat, així com pels concerts que es fan. També es van a fixar les pedres de l'antiga barana que estan soltes en la sala de la Casa del Campanar. És important tindre bé el campanar.
    El Gremi de Campaners Valencians en Internet
    S'informa que han hagut més de 10.000 visitants a la pàgina Web del Gremi. També es recorda la necessitat de comunicar les activitats i altres informacions, de manera que pugem traure-les a les "Notícies" i també a Internet.
    Inventaris
    S'indica la importància dels inventaris, i també de bolcar-los al dia a Internet. Gràcies a això Últimament s'han contactat en alguns arquitectes i s'han descobert campanes importants, És el cas d'una campana que hi ha a la Sant Faç d'Alacant, on ens va cridar l'arquitecte Màrius BEVIà, que va contactar en el Gremi de Campaners Valencians per Internet. En este moment en els inventaris de la Generalitat Valenciana està aproximadament el 40 % de les campanes valencianes.
    Estètica de les campanes
    Es parla que d'una instal·lació la part més important és l'acÚstica, i no menys important és la seguretat de la campana i dels seus accessoris. L'estètica és el punt Últim a tindre en compte.
    Subvencions per la restauració de campanes
    S'informa que enguany la Generalitat Valenciana ha donat 9 milions de pessetes per a la restauració de campanes. Ha hagut 81 peticions, per més de 140 milions. Gràcies a les peticions descobrim que hi ha moltes més campanes antigues de lo que creguem. Es tracta de no pagar íntegrament la restauració, de manera que el poble també hi participe.
    Les subvencions de la Generalitat Valenciana tenen un efecte multiplicador. Per exemple a Cinctorres aprofitant que han rebut una subvenció, van a restaurar totes les campanes del poble: cinc del campanar i tres d'ermites. Igualment a Benialfaquí, un poblet de Planes, que té 10 veïns, han refet el campanar.
    D'altra banda per a La Font de la Figuera l'empresa va oferir soldar les anses (que s'havien serrat en una mala actuació anterior, quan posaren les truges de ferro. Des de la Generalitat Valenciana s'ha recomanat no soldar les anses, ja que pareix molt atrevit per a campanes que han de voltejar.

  7. Restauracions de campanes
  8. Hi ha en estos moments quatre empreses que treballen en la Comunitat Valenciana:
    2001 Técnica y Artesanía
    Són els treballadors que s'han fet cooperativa i treballen per tota la Comunitat.
    Vicent TOMàS
    Molt conegut i que treballa prou. És l'Únic que procura fer les truges sense contrapès de ferro dalt, com les antigues, i per això han de ser d'amplària creixent.
    Industrias MANCLÚS
    Cada vegada treballen millor i cada volta comprenen més el concepte de restauració.
    ERMEC
    Esta empresa de Barcedlona treballa pel nord de la Comunitat Valenciana, i s'en encarreguen de torres tan importants com el campanar de vol de Sant Pasqual de Vila-real. Acaben de fer les campanes de Benicarló, dintre les actuacions de la Generalitat Valenciana.
    VALVERDE
    Esta empresa de Murcia treballa sobre tot pel sud de la Comunitat Valenciana, per Murcia, per l'est d'Andalucía. Treballen molt i són possiblement els que més segueixen les indicacions del Gremi de Campaners Valencians. Han comprés que cal més "restaurar" (on guanyen més prestigi i diners) que no "reparar".
    Es recorden diversos conceptes de restauració. Així només cal soldar les campanes històriques. Es planteja llavors l'important problema de la musicalitat de les campanes: el plantegen els campaners de L'Alqueria de la Comtessa, on basen el seu toc en una melodia musical. Cal exigir, per escrit, la nota de la campana, i de la mateixa manera com a través de crear un mercat, es fan cada volta més truges de fusta, igualment es pot generar un mercat de notes musicals, al qual s'hauran d'adaptar les empreses. És important comprar les campanes no per pes sinó per nota.

  9. Restauració de l'ermita de Santa LlÚcia (seu del Gremi de Campaners Valencians)
  10. Es presenta el projecte que s'està fent de la restauració de l'ermita de Santa LlÚcia de València, seu del Gremi de Campaners Valencians. En l'ampliació de l'edifici es contempla la possibilitat de fer una espècie de sala d'exposicions dedicada a els campaners i les campanes, així com ampliar les sales de l'arxiu i de treball del Gremi de Campaners Valencians.

    En relació al nou edifici, els Campaners de la Catedral de València anuncien que han encarregat un conjunt de 8 campanes afinades, que seran la base d'un futur carilló. Es tracta de connectar-les, de moment elèctricament, i de que vagen sonant a cada hora de la jornada, per anar creant un ambient sonor en torn a l'ermita, i preparant el futur carilló, que haurà de tindre al menys tres octaves (36 campanes).

    Parlant de carilló es recorda que cada tercer diumenge de mes, exceptuat agost, Francesc LLOP i ÁLVARO toca un concert en el carilló de Sant Pasqual de Vila-real de sis octaves (72 campanes). Com el carilló està dins del convent de clausura, només es pot visitar l'instrument en el moment del concert, per la qual cosa cal quedar amb Francesc (telèfon 963 856 652).

  11. Precs i preguntes
  12. Els campaners de L'Alqueria recorden la necessitat de tindre carnet, per poder accedir als campanar de La Safor, o al menys per poder justificar que formem part del Gremi de Campaners Valencians. De tota manera de vegades, ni tenint una autorització escrita de l'Arquebisbat es pot pujar a un campanar perquè finalment el qui obre la porta és l'administrador local, és a dir el senyor rector.

    En la mesura del possible cal recordar als arquitectes i als responsables de les restauracions que la sala de campanes ha de tindre el sostre corb perquè el so no es quede en el campanar i s'escampe cap a fora.

    Alguns agremiats, malgrat el que s'ha dit abans, voldrien que se reprenguera l'Associació de Campanologia Ibèrica, per tindre una representació internacional dels campaners. El Salón de actos del Ayuntamiento de Quesa

    Davant de la pregunta si cal cobrar alguna cosa per tocar, es presenta la línia del Gremi de Campaners Valencians: les persones no cobren, però l'associació si. Com ja vam quedar que eren les colles locals que s'administraven en eixe sentit, es recomana que, en la mesura del possible, la colla cobre per poder invertir en actuacions en les campanes, el campanar i la pròpia divulgació.

    En estos momentos llega el señor Alcalde de Quesa, que nos anima a no dejar el oficio. Como es sabido, en este trabajo se hace por la buena de Dios, sin cobrar, y finalmente siempre son los mismos los que hacen las cosas de la cultura. Anima a seguir trabajando, y cierra la asamblea del Gremi de Campaners Valencians hacia las 12.30 horas.

A continuación nos dirigimos a la torre de la parroquia, donde subimos casi todos los asistentes (un poco apretados, pero dejando un espacio de seguridad a los tres campaneros locales: dos adultos y un niño). El Repique Gordo de Quesa

Presentan los toques de Quesa: el toque de oración de diario, tres veces al día, el de las ánimas una hora más tarde del atardecer. Luego está el repique de domingo para los Angelus del sábado y domingo y para las misas del domingo. El repique de fiesta es con tripleos de las tres, y en el repique gordo voltea la gorda, mientras repican en los intervalos y a contra tiempo las otras dos.

Se hace el Repique gordo o mayor, "que inspira más alegría que el volteo", segÚn sus intérpretes: la gorda va dando vueltas y las otras hacen tin-tan tin-tan. El volteo de Quesa

Luego voltean las tres campanas, de la siguiente manera: se levantan las tres de una en una y se dejan paradas hacia arriba. Comienza el volteo, de las tres, de pequeña a mayor, entrando lentamente y tocándolas hacia fuera. Luego van parando de una en una, mientras voltean las otras dos, y sigue al rato volteando ahora hacia adentro. Una vez se han cambiado las tres vuelve a repetirse la operación de manera que tras la consabida parada de cada una vuelven a voltear hacia fuera. Finalmente se paran hacia arriba y se dejan caer las tres más o menos a la vez, y parándolas un poco para que no suenen demasiado tiempo,. Parándolas de menor a mayor. Mientras giran las dos campanas mayores, en un sentido o en otro, se procura que lo hagan de manera que "se contesten" es decir que volteen alternadas. "Este toque es casi más difícil con dos personas que una sola, que se pone en medio de las dos campanas", mientras la pequeña voltea sin parar. A esto hay que unir la dificultad que "la campana mediana cuesta un poco más de tocar que la gorda, por tanto la mediana va a la misma velocidad y se contesta con la gorda, parándola un poco a cada vez (que debía ser al revés, pero es más fácil de dominar.")

Tras el toque, que fue muy aplaudido, y que no se hizo largo a pesar de su duración, precisamente por los cambios introducidos, los asistentes confraternizaron en una comida en el Polideportivo de la localidad.

  • QUESA: Campanes, campaners i tocs
  • GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Gremi de campaners Valencians (2000)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF