Benedicció de les campanes de Sant Francesc d' Assís - Cullera

Mostra de tocs tradicionals valencians

20 de juny de 2004 - 20:00 h.

El passsat 20 de juny va tindre lloc, amb motiu de la benedicció de les noves campanes del nou temple de Sant Francesc d'Assís de Cullera, una mostra de tocs tradicionals valencians a càrrec de cinc membres del Gremi de Campaners Valencians, que van interepretar alguns repics i, seguidament, diverses formes i combinacions de vols, que van ser les més aplaudides pel nombrós pÚblic present a la plaça que hi ha junt al nou temple.

Les campanes, foses per Hermanos Portilla de Gajano (Cantabria), romandran un temps arran de terra fins que el campanar, ja construït en la seua estructura però encara per recobrir, estiga llest per a albergar-les.

Les campanes abans de la benedicció - Foto BUIGUES METOLA, Marcos (20/06/2004)

Les campanes de la parròquia Sant Francesc d' Assís

Campana Major: Sant Francesc d'Assís
Inscripció: San Francesc d'Assís / Beneïu la nostra parròquia / Doneu-nos la pau i el bé / (Gravat de Sant Francesc d' Assís)
Campana Mitjana: Mare de Déu de l'Encarnació del Castell de Cullera
Inscripció: Mare de Déu de l'Encarnació del Castell de Cullera / Guardeu al vostre poble / Cullera, segon dilluns de Pasqua 2004 / (Gravat de la Mare de Déu de l'encarnació del Castell de Cullera del s. XIX)
Campana segona: Sant Josep de Natzaret
Inscripció: Sant Josep de Natzaret / Intercediu els treballadors / Doneu-nos sacerdots / Cullera 19 de març de 2004 / (Gravat del s. XVII de Sant Josep amb JesÚs)
Campana menuda: Sant Marcel·lí Champagnot
Inscripció: Sant Marccel·lí Champagnot / Protegiu tots els xiquets i xiquetes del món / Cullera 6 de juny de 2004 / (Gravat de Sant Marcel·lí)
  • Vore la llista dels Padrins de les campanes de la parròquia Sant Francesc d´Assís de Cullera

    D. Josep Martínez Rondan, rector de Faura i Benifairó de les Valls, va beneïr les campanes.

    Un moment de la benedicció de les campanes - Foto BUIGUES METOLA, Marcos (20/06/2004)

    Mostra de tocs tradicionals valencians

    Els tocs per a marcar la jornada
  • Toc d' oració: batallades
  • Els tocs de mort
  • Clamoreig de la Catedral de València
  • Els repics de festa
  • Repic de Suera: repic de festes
  • Repic menor o de vespres de Paiporta: es toca en el campanar de Sant Jordi d'aquest municipi.
  • Repic de bendició: per a les festes menors, acompanya algunes processons i en altres actes.
  • Els vols de les campanes
  • Alçar de les campanes: abans de voltejar-les se fiquen boca amunt.
  • Passà de Fita: les campanes voltegen una darrere l'altra.
  • Volteig en solitari de la campana major
  • Volteig general de les campanes: les campanes voltegen. Comença a voltejar la campana menuda, després la segona, després la mitjana i per Últim la gran. Paren de voltejar en l'ordre invers: primer la gran, després la mitjana, després la segona i per Últim el tiple, és a dir, la menuda.
  • Els tocs per a marcar la jornada
  • Tocs de tancar les muralles i d'ànimes: per a marcar l' inici de la nit.
  • Campana Sant Francesc d' Assís, la gran - Foto BUIGUES METOLA, Marcos (20/06/2004)

    El Gremi de Campaners Valencians

    El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent.

    A banda de l'activitat sonora, els agremiats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga mÚsica viva, la més alta i sonora.

    No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un Únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en Ús, com un singular element patrimonial.

    Les campanes, signe de comunitat

    Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les joies i els dolors, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l' any i de la vida. Els tocs interpretats indicaran les possibilitats sonores i comunicatives de l' instrument posat al servei de la comunitat.

  • CULLERA: Campanes, campaners i tocs
  • ELECTRORECAMP S. L. (ATZENETA D'ALBAIDA) : Intervencions
  • PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) (MARINA DE CUDEYO) : Inventari de campanes
  • PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) (MARINA DE CUDEYO) : Intervencions
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Gremi de Campaners Valencians (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF