Les veus del campanar

Callús recorda la història de les 22 campanes del poble, que encara conserva la figura del campaner

Ofici amb tradició. El ‘campaner’ de Callús, Ton Sanmartí
Ofici amb tradició. El ‘campaner’ de Callús, Ton Sanmartí

Durant els segles XIX i XX, Callús va arribar a reunir 22 campanes en diferents edificis del poble. Ara només en queden vuit, però els més veterans encara recorden els repics de les més antigues, cada una amb una funció concreta. El Centre d’Estudis Callussenc ha recuperat la memòria popular d’aquest objecte, un dels més simbòlics del poble, i ha creat un inventari amb totes les campanes, sense oblidar-se dels seus diversos campaners.

Eusebi Mas, de l’entitat historiadora, ha justificat l’estudi perquè les campanes representen «una part important del patrimoni de Callús». Moltes no tenien un ús vinculat a l’activitat litúrgica, sinó que s’utilitzaven a l’estació ferroviària per avisar de l’arribada i sortida de trens, i sobretot a les fàbriques del poble, per anunciar els torns de treball.

Descans a la fàbrica

Un exemple és la campana de l’antiga tèxtil de Cal Cavaller, que, al tancar, va ser guardada pel comitè de treballadors i pròximament s’exposarà a l’ajuntament. Josep Vila, exempleat de la fàbrica, va ser l’encarregat durant 11 anys de fer-la repicar tres vegades al dia: per comunicar l’inici i el final del descans intermedi i per anunciar el final de la jornada. Els seus 85 companys l’escoltaven amb fervor. «Trobo a faltar tocar-la, era una rutina que apreciava», reconeix Vila, ja jubilat.

Però la feina també tenia els seus inconvenients: si la tocava a deshora, rebia per totes bandes. «Una vegada em vaig equivocar de quatre minuts i el cap em va fer una bona estirada d’orelles», recorda somrient. I si la tocava més tard del compte, eren els seus companys els que el renyaven: «Encara que només trigués un minut, em deien si anava a favor de l’amo».

De les vuit campanes actuals, la majoria tenen un ús litúrgic. Tres són en dues capelles, i tres més al campanar de l’església parroquial. De fet, és una de les poques parròquies catalanes que conserven la figura del campaner: Ton Sanmartí, de 78 anys, fa un quart de segle que anuncia misses, funerals, casaments, batejos o successos especials. «Vaig tocar les campanes aquest any quan el Barça va guanyar la Copa d’Europa», admet. Quan anuncia un funeral (toca lentament), el seu telèfon treu fum. «No paren de trucar-me preguntant qui ha mort», diu. Si toca a bateig, ho fa «ràpidament, que és el so de l’alegria».


SALLENT, Josep

El Periòdic.com (08-11-2009)
  • Parròquia de Sant Sadurní de Callús - CALLÚS: Campanes, campaners i tocs
  • CALLÚS: Campanes, campaners i tocs
  • SANMARTI, TON (CALLÚS) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © El Periòdic.com (2009)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 41 Visitants: 41 Usuaris: 0