Les campanes fan música, no soroll
Les campanes fan música, no soroll. En l'antevigília és difícil mantindre-les callades. Necessiten anunciar, tirant per complet el lleu, que Algemesí celebra festes majors.
Són elles el més genuí i original cartell anunciador de les processons a la Mare de la Morera. Així, la nit del 6 de setembre, en acabar la primera part del concert a la plaça, a les dotze, es disparen 21 salves i es fa l'anomenat Vol del Retorn.
Fa dos anys, i per primera vegada, la Colla de Campaners d'Albaida vingué convidada pel rector de la parròquia de Sant Jaume, Jesús Corbí, a voltejar a mà els bronzes del gegant de la Plaça Major.
Contagiats per la joventut i la professionalitat en l'execució dels d'Albaida, prompte va sorgir una colleta en Algemesí que es va estrenar l'any passat. Des d'aleshores, les dos colles estan agermanades i comparteixen experiències, tècnica i trucs.
El nostre campanar sempre ha tingut mans destres per voltejar abans que la tecnologia arribara per solucionar-nos tots els nostres problemes i ens en creara d'altres. Ara són ells, els campaners d'Algemesí, els qui ens expliquen el Vol del Retorn.
«Comença voltejant la Senyalera, que és la campaneta més menuda i de so més agut. Para. Després comencen a sonar Sant Onofre i Sant Vicent, les dos campanes que donen a la part del corro. Salut enlaira truja i badall, acompassadament, per la boca del campanar de la Porta de l'Aire. I des del carrer de la Muntanya, on la torre deixa de ser un home gros per convertir-se en el xic fadrí d'Algemesí que dóna la benvinguda als visitants, volteja El Crist de l'Agonia, una de les campanes que necessiten quatre mans per a encordar, arrancar i frenar el vol. I majestuosa, des de la porta de la Basílica, desafiant la llei de la gravetat, balla a ritme de bolero, amb la cadència i l'elegància de la tona del seu pes, la Jauma, que dóna colorisme musical de solemnitat al cànon», explica la colla d'Algemesí conformada per joves de la parròquia de Sant Jaume i d'altres parròquies convidades a viure eixa nit tan especial.
El grup de joves continua comentant «van de menuda a grossa, i de la més gran torna a la més menuda, una a una. Eixe és el Retorn d'Alzira, del llogaret menut a la vila veïna i el retorn, per tres vegades, a casa seua. Acaba cada vol del Retorn amb un vol general. I així tota la nit».
Conta Joan Fermí Teruel que en temps de postguerra, don Juan Belda, rector de Sant Jaume i màxima autoritat religiosa durant l'autarquia en Algemesí, va instaurar un rosari de torxes pels carrers del centre del poble.
Potser va començar al caliu del 700 aniversari de la Troballa allà pel 1947. En acabar el rosari, es feia el Vol del Retorn. Però no acabà d'agradar la cosa, tot i que es va fer uns quants anys.
Però ha plogut moltíssim. I han estat molts els algemesinencs, tant de naixement com de dret, que s'han enamorat de la sala de concerts de l'últim pis de l'estreta i empinada escala que sembla no acabar mai.
Diego Ramón va ser un dels que rescatà el Repic de la Xerevia, agafant anotacions de Monzó, tota una personalitat a la parròquia.
Però molts altres noms i cognoms han acaronat els bronzes centenaris d'Algemesí, que eixa mateixa Nit del Retorn dormiran cap amunt, amb la truja als peus, perquè la gent detecte que estem de festa.
Anunciaran l'entrada i l'eixida de la Mare a casa seua o a la caseta de camp que té al final de la partida de Berca. Potser no deixaran tampoc dormir. Però, després de la desèrtica calma, toca congregar, a tall de reclam, tots els veïns.
La nit del 6 de setembre una colla de joves s'ajustarà la faixa, de casa Mercedes, i entre mos i glop de 'coca boba' i aigua-llimó apagaran el programa informàtic habitual i tocaran a mà cada una de les campanes.
Vore despertar-se Algemesí sencer el dia de la vespra des de les altures, quan els primers rajos de sol cauen damunt el vímet de les cadires que han passat la nit a la fresca lligades en tirera, és la millor recompensa. Visitar, en la soledat de la nit, la Mare en el seu cambril, també.
Però això ja són secrets de campaners que només coneixen i callen les campanes que viuen, fa molts anys, al campanar de l'esglesia de Sant Jaume a Algemesí i que la nit del diumenge sonaran millor que mai.
 |
||
© Las Provincias (2009) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualización: 23-04-2024 |
||