 |
||
- Campanes ja no tinch, - li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí.
¡Oh!, ¡qui pogués tornàrmeles un dia!
Per tocà a morts pe’ls monjos les voldria;
Per tocà a morts pe’ls monjos y per mi.
¡Que tristos, ay, qué tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
Set vegades per vèurem se giraren;
Jo aguayto fa cent anys per hont baixaren:
Tu que vius més avall, ¿ no’ls veus tornar?
|
||