Parròquia de la Santa Creu de Pedreguer - Concert de tocs manuals de les campanes
15-07-2008 19:00 hores
El campanar de Pedreguer i les seues campanes
El campanar de la parròquia de Parròquia de la Santa Creu de Pedreguer compta amb quatre campanes i un campanó (1941, 1941, 1992, 1992, 1876). Les campanes foren mecanitzades substituint la instal•lació tradicional, de manera que ara sonen diferent, no reprodueixen els tocs tradicionals de manera automàtica i difícilment es poden tocar de manera manual.
Les campanes porten les següents inscripcions, de menor a major:
CLEMENTINA PEDREGUER 14 DE JULIO DE 1941 AL PUEBLO DE PEDREGUER EN PRUEBA DE GRATITUD JOSE COMES MARTÍ - BANQUERO - APADRINARONLA LOS NIÑOS JOSE ANTONIO Y PILAR COMES BALLESTER.
MARIA DE LOS DESEMPARADOS PEDREGUER 14 DE JULIO DE 1941
SAN BUENAVENTURA 14 DE JULIO DE 1941 REFUNDIDA EN JULIO DE 1992 / PEDREGUER
MARÍA DEL PILAR 4 DE JULIO DE 1941 A LA MAYOR GLORIA DE DIOS JOSE COMES MARTÍ BANQUERO APADRINANDOLA D. JAIME COSTA PEREZ MEDICO DÑA. CLEMENTINA BALLESTER DE COMES REFUNDIDA EN JULIO DE 1992
Com indiquen les inscripcions, les quatre campanes foren foses en 1941, per Manuel ROSES VIDAL de València, mentre que les dos majors es refongueren en 1992 per Salvador MANCLÚS de València. S’haurien de restaurar, recuperant les “truges” o contrapesos de fusta, per tornar a sonar de manera tradicional i també manual quan fora precís.
El Campanó o campana de les hores, ara en desús, té una inscripció molt senzilla: "AÑO 1876" Es tracta de la campana utilitzada exclusivament per al rellotge, i per tant amb una sonoritat diferent i una ubicació distinta. Hauria de recuperar el seu paper de transmetre, de dia i de nit, l’hora que és. Esta transmissió és una obligació municipal, des de fa segles.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes. El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
El repic – Toc de les festes menors, indica també l’eixida de les processons majors. S’utilitza unes 80 vegades a l’any.
Cor de primera classe – Toc de vespres o de laudes de les festes majors. S’utilitza unes 40 vegades a l’any.
Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Després del “concert” pròpiament dit, els tocs manuals de campanes acompanyaran i marcaran els actes litúrgics de la vesprada: missa major, processó.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.