Sobre les matraques de Cervera

En la redacció d’un article sobre les campanes de l’església de Santa Maria de Cervera publicat l’any 2003 vaig interpretar el terme “squala de fust ab VIII scalerons”, que es troba en un inventari de l’any 1471 referent al campanar de l’esmentada església, com una escala de fusta amb vuit travessers. Galdric Santana i Daniel Vilarrubias diuen, però, que la paraula “squala”, des del punt de vista etimològic llatí, es pot interpretar com a “tenebres” i la paraula “scaleró” significa “costat” en el sentit geomètric (vegeu Capcorral, núm. 4, any 2009). En conseqüència, segons aquests autors, el que tenim descrit a l’inventari esmentat són possiblement unes “tenebres de fusta de vuit costats”, concepte que correspon exactament amb les matraques cerverines que s’han conservat al campanar, cosa que ha ocasionat que la premsa hagi anat dient i repetint que a Cervera tenim unes matraques del segle XV, segurament les més antigues de Catalunya.

Per tal de saber quina interpretació podia ser la correcta, he anat mirant la documentació cerverina del mateix període amb la intenció de localitzar alguna nova notícia sobre el tema, acció que ha donat els seus fruits, ja que en un inventari de l’any 1494 he trobat que a casa del sabater Pere Pescater, sobre el cup de pedra, hi havia “una scala de V scalerons”, dins aquest cup “una scala de V o VI scalerons” i a l’estable “una scala de VIII scalerons per pugar a la pelliça”. A més, segons dos inventaris de l’any 1496, a casa del traginer Salvador Bonanat, en una cambra situada sobre l’estable, s’hi trobava “una escala de VIII scalerons” i a la casa del sabater Lluís Ferrer, al celler, hi havia “una scaleta de tres escalerons” (ACSG, Fons Notarial, Cervera, Diversos, Inventaris).

Podria continuar citant més exemples (he trobat, també, la forma “squala”), però crec que els esmentats són suficients per entendre que tota aquests termes es refereixen a escales per arribar en un lloc elevat i no a matraques. Naturalment, aquesta interpretació no pretén restar valor a les matraques cerverines recentment restaurades ni treure importància a la tasca divulgativa que s’ha vingut fent sobre aquesta classe d’instruments. Vagi, doncs, en primer lloc la meva felicitació a tots aquells que han fet possible que avui les matraques cerverines siguin extensament conegudes i puguin ser novament usades.

LLOBET i PORTELLA, Josep M. (2009)
  • Parròquia de Santa Maria - CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • Matraques: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOBET i PORTELLA, Josep M. (2009)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 66 Visitants: 66 Usuaris: 0