Tocs del campanar de l'Església de Santa Maria d'Eivissa al llarg de la història

Pel que sembla, fins l’erecció en Catedral de l’església major l'any 1782, aquesta no comptà amb un campaner amb dedicació exclusiva. Des que en tenim coneixement, eren els escolans els encarregats d’efectuar els tocs diaris, tant de caire religiós com civil. En les festes i dies especials rebien ajuda de més gent, per la complexitat i freqüència dels repics:

…a Juan Ramon, escolà, dotsa reales sensills, los quals se li donan per obs de satisfer-li lo traball a prestat ell y tres hòmens en tocar las campanas en las festas de nòstron Rey y Senyor (Carles III)…

Les campanes es tocaven amb dos tècniques ben diferents: esventant-se (bandeig) i a batallades. En determinats tocs es mesclava el bandeig d’unes amb el repic a batallades d’altres. Esventar les campanes permetia una millor conservació, perquè el batall de ferro (també anomenat llengua o sonall als documents) no pegava tan fort el bronze, de manera que no el desgastava tant, el perill d’esquerdar-lo era menor i el sò obtengut més dolç, profund, penetrant i harmoniós.

El bandeig es feia dalt del campanar, davall la campana, mitjançant una corda lligada a un braç de fusta sobresortint de la base del contrapès. Així mateix els repics, agafant directament amb la mà el batall o movent-lo amb una corda. Un campaner pràctic podia esventar i repicar moltes campanes alhora amb un entramat de cordes, fent ús àdhuc dels peus.

Un mal maneig de les campanes pot perjudicar-les, per ser molt més delicades del que aparenten. En 1588 es manà:

Els escolans deuen toquar les campanes esventant, com antigament feyen y no a batallades, com ses fet ys fa moltes vegades, y per ço se ha vist que de pochs anys desta part se són rompudes tantes campanes, perquè toquen a batallades, trametenthi los minyons y axí rompen les campanes.

Els tocs ordinaris quotidians devien fer-se a peu de campanar, de dins de la capella de Sant Pere i Sant Pau, a jutjar per aquesta nota de 1628: una corda de cànem larga per la campana gran…; i per aquesta altra de 1778: quinsa canas de llenza de cànam per la campana de tocar a missa…

A continuació enumeram els tocs que hem pogut documentar, sense que això vulga dir que sempre es feren tots o que no n’hi hagués molts altres, com raonablement és pot pensar. Alguns perduraren fins a mitjans del segle XX: hem pogut parlar encara amb gent major que ponderava “els vols” de la Catedral, el toc de “la fi”, etc.

Tocs religiosos

Toc d’ànimes
Es feia cada dia, ja embrunit, per demanar oracions per les ànimes dels fidels difunts. Era pagat anualment per la Universitat:
Lo salari de tocar a les ànimes de Purgatori 6 lliures.
Toc d’Aves Maries
Dit així pel costum de resar tres Avemaries en record de l’Anunciació de l’àngel a la Verge Maria i de l’Encarnació del Verb. En 1664 el Vicari General, Magí Alemany, féu:
…provisió y decret manant als escolans de la parroquial Iglésia que vuy són y per tems seran, degan tots los dias tocar la Ave Maria tres vegadas; és a saber, a punta de alba, al mitgdia y a la nit, y així mateix tengan abligatió tots los dias de tocar a la misa matinal y al punt de las onze a la missa derrera…
Segurament ja es tocaven abans, però no amb regularitat. El toc de la nit arribà a confondre’s en alguna ocasió amb el d’ànimes, com es veu en aquesta nota de 1690:
Más pagará al que toca la oración de las ave Marías por las ànimas…
Avisos
L’any 1720, després de molts actes i processons de rogatives, s’aconseguí la tan nessitada pluja per intercessió de Santa Maria Major. Per això:
… al dar el relox las doce, con repiques de campanas y vanderas en lo más alto del campanario se avisaron los fieles para que acudiesen a dar las gracias a su Patrona Sagrada.
Com veim, es combinaven de vegades els senyals visuals i els acústics, pràctica que devia ser habitual, tant en tocs civils com religiosos.
Toc de Capítol
Els reverends preveres tenien les seues sessions capitulars per tractar els temes més importants referents a la vida de la parròquia. Sembla que aquestes juntes eren avisades o recordades amb un toc especial:
En 22 de juñy 1702, aguntats y congregats dins la sagrestia de la iglésia parroquial…a çò de campana, conforme estil…
Transformada la Reverenda Comunitat en Capítol de canonges, el Bisbe Abad y Lasierra disposà que les seues juntes fossen senyalades amb les campanes:
Los cavildos ordinarios los convocará el Portero de orden del Presidente con solos tres toques de campana…
Quan a més dels canonges s’havia de reunir tota la residència de la Catedral, és a dir, tots els clergues que hi treballaven, tant canonges com beneficiats, també es donava senyal:
Todas estas Juntas Generales se anunciarán el día de antes a toque de campana, a las que deberán asistir en hábitos de coro…
Toc de Cor
Avisava els clergues de l’inici dels oficis (prima, tèrcia, sexta, laudes, vespres, matines, etc.). Distint segons la categoria litúrgica del dia. En 1498, molt abans d’introduir-se el toc de Consell, s’establia:
Que los consejeros se hallen cada viernes a toque de vísperas en la Casa del Consejo de la Universidad, para tener Consejo…
Toc de Difunts
Generalment hi havia diversos tocs. Variaven segons l’estament del mort: clergue (bisbe, canonge, beneficiat), home, dona, albat… i la categoria de la celebració: Doble Antic, Doble Antic Senzill, Aniversari i Cap d’Any…
Toc del Dia dels Morts
Conegut pels nostres vells com la fi. Solia tocar-se intermitentment durant tot el dia i tota la nit, com esdevengué quan es feren funerals per l’ànima de Felip III l’any 1621:
La nit abans tocaren les campanes tota la nit com se acostuma la nit dels morts…
Semblantment en els de Felip IV l’any 1666:
Lo dia ans del 21 de janer al mig dia se comensà a tocar totes les campanes com lo dia de Morts, y axí mateix se tocà tota la nit.
I en els funerals per Carles II en 1701:
Lo dia ans de les obsèquies se comensà a tocar totes les campanes com lo dia dels Morts, alternant entre estas la campana dita Repica Plets, y axí mateix se tocà tota la nit…
Com es veu al darrer text, les campanes rebien, a més del nom que portaven en la inscripció, un malnom popular. En aquest cas és possible que la campana Repica Plets fos la mateixa emprada per a convocar el consell general, on es discutien les qüestions polítiques, o bé per avisar dels judicis.
Toc de Doctrina
En 1570 el Vicari General, Jaume de Solsona, donà, d’entre moltes altres, aquesta disposició:
Item notificam y manam… que tots los diumenges y festes manades per la Iglésia Santa, en la present iglésia, aprés de vespres, fassen tocar la campana en senyal a los pares y mares fassen anar a la yglésia tots los fills i fillas, mossos y mossas o criats per a oïr la doctrina christiana… y assò en pena de excomunió…
Toc d’Extrema Unció
Com el seu nom indica, avisava la població de que un moribund anava a rebre els darrers sagraments. Convocava els devots a acompanyar el capellà que portava el Viàtic i a posar llums encesos al seu pas. De 1768 és aquesta nota:
Per fer adobar la llengua de la campana de tocà a Extremaunció…
Toc de Missa
Com s’ha pogut llegir més amunt, avisava de la missa matinera i de la major. Devia diferir segons la categoria litúrgica del dia, marcada pel Missal Romà: doble de primera classe, doble de segona classe, doble, semidoble simple i fèria. En 1650 es decidí per a la festa (doble de primera) de Sant Vicent Ferrer, patró de la vila:
Item, se repicaran las campanes conforme se estila en la festivitat de Sant Vestino.
Toc de Processó
Variava depenent del tipus de processó: Corpus, Sant Vicent, Sant Ciriac, etc.
Toc de Sanctus
Realitzat amb la campana major en cantar-se el sanctus de la missa major, avisava la població de la imminent consagració i alçar Déu, tot convidant-la a l’adoració del Santíssim Sagrament.
Toc de Sant Sagrat
o de tempesta, pagat per la Universitat:
…de ordinari és en temps borrescós y el parill és molt, per estar el puesto de las campanas desabrigat, per estar las finestras obertas totas…
D’aquest text es desprén que era el toc per conjurar i allunyar les tormentes, especialment les que comportaven llamps, trons, pedra o calabruix, tan nefastos per a l’agricultura. Per això era perillós estar dalt del campanar, lloc on fàcilment podia colpejar un llamp, com tantes vegades havia succeït. La campana emprada era la fosa per a aquest propòsit en 1565, la qual resa en llatí: “Protegiu-nos contra els llamps”.

Tocs civils

Toc de Consell
iniciat a partir d’un consell general celebrat el 5 d’octubre de 1664:
Item, en la susdita forma fonch propossat per lo magnífich jurat en cap als magnífichs savis del consell secret tinguen per bé sia propossat als magnífichs y honorables savis del consell general que per acostumar-se com se acostuma en totas parts, sempre que se ha de juntar consell general, tocar sertas batalladas la campana mayor de la iglésia, y en Yviça pareix ser més nessesari que en altres parts, per estar los concellers més apertats y destants, que per ço sian servits se demane al molt reverent señor pavordre que quant se haja de juntar conçell general done orde de que’s toque la campana las batalladas que serà convenient, y si parexerà, señalar lo dia antes en la nit, se fassa donant per son traball al escolà lo salari ben vist a voses magnificències, y a mi em pareix se li podria donar deu lliuras cascun añy.
Tant el consell secret com el consell general votaren unànimement a favor de la proposta. Així, en 1665 l’organista i mestre de capella, Joan Baró, cobrava per los escolans les deu lliures. Aquesta paga s’hagué de revisar en 1686 a petició de Carles Bermundis i Joan Bru, escolans, per semblar-los poca, tot i anar unida a altres quantitats en concepte d’altres tocs:
…la magnífica Universitat els paga cada any setza lliuras, y estas són: deu lliures per lo traball de tocar la queda tot lo any, y sis lliuras per tocar a consell, y san segrat…
Confonien els números, perquè les deu lliures, com queda dit, eren pel toc de Consell, segons es verifica en les rebudes de pagament. La Universitat resolgué unànimement donar-los quatra lliuras més de lo que se’ls acostumava donar. El toc de consell sobrevisqué a la Universitat. Ja transformada en Ajuntament, seguia fent-se encara en 1738.
Toc de Queda
Era l’avís que es feia cada vespre per tancar les portes de la murada. Cert temps abans es feien uns tocs molt espaiats, els quals s’anaven intensificant a mesura que s’acostava l’hora de tancar.

No hem trobat referències a altres tocs, però és segur que existiren. Així, el toc d’Avalot avisaria dels perills (de foc, d’enemics, etc.). Els sermons, rosaris, novenes o actes extraordinaris també tendrien consigna pròpia.

Francesc Xavier TORRES i PETERS, prevere
(03/06/2002)
  • EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Francesc Xavier TORRES i PETERS (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF