´El febrer, set cares té´

Tradicionalment, avui es llevaven tots els betlems.
Tradicionalment, avui es llevaven tots els betlems.

Ha entrat el febrer. És el segon mes de l´any. Abans de la reforma del calendari feta per Juli Cèsar, era el desè mes dels romans, el mes dels morts i dels sacrifiquis expiatoris, un temps amb una influència considerada com a nefasta, cosa per la qual els romans el feren el més curt de l´any; trobaven que amb 28 dies de sacrificis i expiacions ja n´hi havia prou. Aquesta mala fama ha arribat fins avui, amb una mescla d´evidència climatològica -febrer sempre ha estat el temps de més hivern, gelades i fred- amb la superstició heretada del món antic. D´aquí la dita: "Febreret curt, més mal que es turc". Pensau que dia 3, sant Blai, heu de dur a beneir caramels per la gargamella.

La Candelera (2))

Avui l´Església commemora la Presentació de Maria al Temple o Purificació. A l´ofici d´avui es repartien candeles que representen la llum i la claredat de Jesús i són fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa de Maria. Hi havia llocs on al final de l´ofici s´organitzaven processons amb les candeles enceses. Es creu que aquesta processó de llums és la pervivència d´un ritu precristià relacionat amb el guiatge de les ànimes i que se celebrava a Roma per aquestes dates. Avui es consideren acabades les festes del cicle de Nadal, que començaren amb la Puríssima, dia 8 de desembre, i per això, avui, es llevaven tots els betlems. Els cerers tenien per patrona la Mare de Déu de la Candelera.

La Mare de Déu de la Llet (2)

Venerada en molts d´indrets, també se celebrava dia dos. Se la invocava perquè augmentàs el cabal de llet a les dones que criaven; les dides -avui ja, evidentment, desaparegudes- la tenien per patrona i advocada. Era creença estesa entre les mares que, per a ser bones lleteres, el dia d´avui havien de mostrar els pits a la Mare de Déu de la Llet. També avui es menjaven ametlles, avellanes i nous, i bevien molta d´aigua de fonoll perquè, segons deien, això els feia augmentar el cabal de llet. Es podria establir un cert paral·lelisme entre aquesta advocació de la Mare de Déu i les festes romanes de les lupercàlies, celebrades cada any el 15 de febrer davant la gruta on s´havia trobat Ròmul i Remus amb la lloba que els alletava.

Les dides

Molts de joves no saben qui eren, les dides. No fa tants d´anys que quan naixia un infant i sa mare no podia donar-li pit, el nadó tenia molt difícil poder surar -no hi havia potets ni cap prefabricat de llet!-. La dida era aquella dona que, o bé havia perdut el seu propi fill, o bé tenia llet suficient per a poder donar a un altre, o bé per necessitats econòmiques oferia la seva llet. Vos recoman un conte de Salvador Galmés titulat La dida: un escrit dramàtic i ferotge que retrata amb una crua realitat aquesta circumstància. És per això que els infants que havien tengut dida, sempre l´estimaven i la tractaven com si fos una mare, ja que els havia salvat la vida.

Som a la meitat de l´hivern

Dels noranta dies que té l´estació, avui ja n´han transcorreguts quaranta-quatre. Per això es considera que, a partir d´ara, s´avança cap a la primavera i comencen els actes dirigits a l´exaltació de la fertilitat i el desvetllament de la natura. "Quan la Candelera plora, l´hivern és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu, ja ve l´estiu".

Santa Àgata (5)

Era siciliana i la varen turmentar arrancant-li els pits amb unes tenalles; per aquesta raó se la invoca contra el mal de pits i per afavorir la lactància dels infants. Però també havia estat patrona de les dones, la qual cosa pot recordar temps llunyans i obscurs del matriarcat. Avui les dones manaven en tot i per tot, i els homes havien d´obeir-les, fins i tot davant la burla, l´escarni o la provocació. Avui eren elles les que tocaven les campanes, i per això era tenguda com a patrona de les campanes i dels campaners. També era requerida contra els incendis i els perills de foc.

Un llibre recomanat

Nissaga de taverners, de Bartomeu Bestard i Antoni Santandreu Ripoll; es tracta de la reconstrucció de la història del Cafè Can Bestard (1898-2006) i la contextualització en tot el poble de Lloseta. Els amos, les noces, la vida del cafè, les tertúlies, el club de futbol, els espectacles, el teatre, el ciclisme, etc. això és la història de Lloseta, de la gent la vida de la qual girava al voltant d´un centre socialitzador i compromès: el cafè Can Bestard. Els autors ens expliquen les "anècdotes i curiositats", que tots els qui hem nascut en un poble ens han resultat ben familiars, els personatges que han passat pel bar, el sentiment que desprenia sentir-se a l´arracer d´un grup que sempre et donava suport. Entrar en un cafè de poble era com entrar a ca teva, amb tota la confiança del món. Hi ha un poc de nostàlgia en els autors, però nosaltres, de veritat, també la compartim. Enhorabona!


MUNAR i MUNAR,, Felip

Diario de Mallorca (02-02-2009)
  • LLOSETA: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diario de Mallorca (2009)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF