La Barram

Cada dissabte i cada vigília de festiu les campanes de Santa Maria sonen a les dues del migdia. Només ho fan durant uns minutets: els justos per anunciar a la ciutat que l’endemà és festa. Evidentment, la majoria dels dissabtes estem enfeinats, no entenem la insistència de les campanes, confonem el toc amb el toc de les dues de cada dia o pensem que potser els campaners s’han descomptat.

Avui, vigília del festiu més important de l’any, lògicament la campanada és de traca i mocador. Mitja hora de toc de campanes, acompanyat del llançament de vint-i-cinc morterets des de l’hort del rector. A diferència d’un dissabte qualsevol, sabem de seguida de què va la cosa i, també a diferència del que passa normalment, desenes de mataronins acudeixen a la plaça de Santa Maria per veure les campanes a més d’escoltar-les.

No tothom, però, mira amunt, ja que la Barram és, també i sobretot, un espai de fer relacions socials. Els que hi assisteixen són autèntics santeros que no es perden el toc de campanes per molt cansats que estiguin després de la Nit Boja. Amb ulleres de sol i la veu ronca, els santeros comenten la jugada i aprofiten per felicitar els quims i les annes, força més nombrosos que les julianes i les sempronianes. periodista


Weblog de Santes (2006)
  • MATARÓ: Campanes, campaners i tocs
  • Reparació de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Weblog de Santes (2006)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-10-2017
    Convertir a PDF