Catarroja! et vulic cantar.
Eres una flor de Valéncia,
de una peculiar esençia,
que escampa el teu CAMPANARJ
La mires per ón la mires,
pels cuatre punts cardinals,
vorás Lalbufera, preciosa!
i també el seu CAMPANAR.
Ni ha un carrer prou estret,
que no sé si t’has fixat,
el de la “presó” li’diuen,
com es veu el CAMPANAR;
Si vas per la carretera,
com si vas péls arrosars,
búscal i mira...
i vorás qué CAMPANAR.
Catarroja! ningún pincell
et podria a tú pintar,
si voieu el meu consell
parause i mireu…
EL CAMPANAR.
Text llegit per l'autora, després del concert de les campanes de Catarroja, el 20-12-2008.
El text va acompanyat del dibuix adjunt del campanar, i duu també un segell de registre de l'Ajuntament de Catarroja de 21-02-2001
[pdf]
 |
||
© RAMÓN SANJAIME, Elena (2001) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||