Sant Nicolau d'Alacant (05/08/2003)

La campana Petra i Paula de 1826 - Foto LLOP i BAYO, Francesc (1998)
Mostra de tocs tradicionals valenciansMuestra de toques tradicionales valencianos
RepicsRepiques
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col·lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una mÚsica d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat. És el model del "repic de la xirivia" d'Algemesí, interpretat amb diversos noms i en algunes variacions en tota la Comunitat Valenciana (com ara Ave Maria replicada de Vila-real, el repic de Xàtiva o el repique de Segorbe)El toque más tradicional y antiguo de la ciudad de València que ha sido totalmente olvidado de la memoria colectiva y sustituido por el volteo de campanas, que antes sonaba solo cuatro o cinco veces al año. El repic utiliza todas las campanas de la torre y es "la más alta mÚsica comunitaria", una mÚsica ambiental que dura tanto como el acto acompañado. Es el modelo del repic de la xirivia de Algemesí, i se interpreta con diversos nombres y algunas variaciones en toda la Comunidad Valenciana (como "Ave Maria replicada" de Vila-real, "El repic" de Xàtiva o "el repique" de Segorbe.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litÚrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.Durante el año había diversos toques para marcar los tiempos litÚrgicos (y también los naturales). La Dominica Morada, interpretada en Cuaresma y Adviento, anunciaba el "coro" o plegaria comunitaria del domingo.
Entrada i clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.Los toques de muerto tradicionales, también olvidados, y difíciles de tocar por máquinas, eran tristes no tanto por la vivacidad de su ritmo, sino porque acompañaban los Últimos momentos del difunto entre la comunidad.
Cor de primera classe
El cicle anual es marcava amb diversos tocs, al llarg de la jornada, de la setmana i de l'any, que anaven construint el temps i les referències de la comunitat. Cada dia anaven al cor, de matí i de vesprada, els diversos capellans d'una església, i amb els tocs s'indicava la classe del dia, és a dir la categoria litÚrgica de la jornada. Aquesta classe tenia també repercussions socials: segons fora dia de festa o de treball, i fins i tot segons l'hora, es podien fer unes o altres activitats, i fins i tot algunes botigues no podien començar a vendre fins al toc corresponent. Aquest toc, en el qual volteja la campana grossa, i que està documentat ja en el XVIII, és el típic de les festes majors. El ciclo anual se marcaba con diversos toques, a lo largo de la jornada, de la semana y del año, que iban construyendo el tiempo y las referencias de la comunidad. Cada día se dirigían al coro los diversos sacerdotes de una iglesia, y los toques indicaban la clase del día, es decir la categoría litÚrgica de la jornada. Esta clase tenía también repercusiones sociales: segÚn fuera día de fiesta o de trabajo, o incluso segÚn la hora se podían hacer ciertas actividades, e incluso algunas tiendas no podían comenzar a vender hasta el toque correspondiente. Este toque, en el cual voltea la campana mayor, y que está documentado ya en el siglo XVIII, es el típico de las fiestas mayores
Les campanes de Santa MariaLas campanas de Santa Maria
El campanar conté un conjunt important de campanes històriques, entre les quals destaca una petita, la segona, de 1681, anomenada Sacrament, amb la inscripció SI # DEVS # PRO # NOBIS # QVIS # CONTRA # NOS # 1681 (Si Déu està amb nosaltres, qui podrà estar en contra nostra?). Les campanes històriques de la Insigne Col·legial de Sant Nicolau foren desmuntades en 1823, per ordre del Governador Militar D. Joaquín de Pablo Chapalangarra, que va vendre set de les deu campanes per a blat per a les tropes... El Degà D. Antonio Sala va protestar amb energia davat l'autoritat, i fou empresonat com a resposta, faltant de repent per les emocions produïdes pel mal tractament. Ferran VII, en 1826, en una visita a la ciutat, va regalar uns canons de bronze amb el material dels quals es van fabricar les noves. D'aquest joc antic encara en queden dos de les grans. La campana mayor, anomenada abans "Maria Nicolasa", va canviar el seu nom pel de "Maria Nicolasa Fernanda". Aquestes campanes foren refoses al llarg del temps. Sis foren construïdes entre 1826 i 1888. Altres dues del segle siglo XX formaven part d'aquell gran conjunt, pero foren refoses per trencament; en aquell moment la refosa era l'Única tècnica de reparació, tot i que avui seria possible de soldar-les per recuperar la sonoritat original. El campanario contiene un conjunto importante de campanas históricas, entre las que destaca una pequeña, la segunda, de 1681, llamada Sacramento, con la inscripción SI # DEVS # PRO # NOBIS # QVIS # CONTRA # NOS # 1681 (Si Dios está con nosotros ¿quien podrá estar en contra nuestra?). Las campanas históricas de la Insigne Colegial de Sant Nicolau fueron desmontadas en 1823, por orden del Gobernador Militar D. Joaquín de Pablo Chapalangarra, enajenando siete de las diez campanas por trigo para la tropa... El Deán D. Antonio Sala protestó enérgicamente ante la autoridad, y en respuesta fue encarcelado, falleciendo repentinamente a causa de las emociones producidas por los malos tratos. Fernando VII, en 1826, en una visita a la ciudad, regaló unos cañones de bronce con cuyo material se fabricaron las nuevas. De este antiguo juego aÚn quedan dos de las grandes. La campana mayor, llamada antes "María Nicolasa", cambió su nombre por el de "María Nicolasa Fernanda". Estas campanas fueron refundidas a lo largo del tiempo. Seis fueron construidas entre 1826 y 1888. Otras dos más del siglo XX formaban parte de ese gran conjunto, pero fueron refundidas por rotura; en aquel momento era la Única técnica posible de reparación aunque hoy sería posible soldarlas para recuperar su sonido original.
Hi ha per tant huit campanes que pode ser voltejades, de les quals sis foren restaurades per l'empresa INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. de Rafelbunyol amb una subvenció de la Generalitat Valenciana en 1999, recuperant les seus truges o contrapesos de fusta, que milloren el so original i no impedeixen el toc manual. Les dues campanes grans conserven encara uns mecanismes més antics, i haurien de ser restaurades per recuperar l'harmonia tradicional.Hay por tanto ocho campanas de volteo, de las que seis fueron restauradas por la empresa INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. de Rafelbunyol mediante subvención de la Generalitat Valenciana en 1999, recuperando sus contrapesos de madera, que mejoran su sonido original y no impiden el toque manual. Las dos mayores aÚn conservan unos mecanismos más antiguos, que debieran ser restaurados, para recuperar la armonía tradicional.
El Gremi de Campaners Valencians
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o OntinyentEL GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS es una asociación cultural fundada en 1989 y dedicada a la recuperación de la tradición de los toques manuales de campanas. Sus miembros, más de 220, tocan actualmente en las catedrales valencianas de Segorbe y València, y en otras torres como Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa u Ontinyent
A banda de l'activitat sonora, els agremiats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga sonoritat viva, la més alta i sonora mÚsica comunitària.Aparte de la actividad sonora, los agremiados se dedican al estudio, la conservación y el seguimiento de las restauraciones. Se trata de conocer, utilizar, conservar y difundir las peculiares características de un instrumento musical destinado a usos comunitarios. No olvidemos que las campanas, bien conservadas, suenan igual a lo largo de los siglos y son, por tanto, la más antigua sonoridad viva, la más alta y sonora mÚsica comunitaria.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un Únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en Ús, com un singular element patrimonialNo estamos en contra de las mecanizaciones de las campanas, pero éstas se han de hacer siguiendo tres condiciones: conservar (o restaurar) las instalaciones originales, reproducir los toques tradicionales y no impedir los toques manuales. Se trata de considerar el conjunto (campanario, campanas, instalaciones y toques) como un Único instrumento musical, que es preciso conservar y mantener en uso, como un singular elemento patrimonial.
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS manté una pàgina en Internet, la qual conté informació sobre campanes, campaners i tocs, així com sobre les activitats del Gremi. El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS mantiene una página en Internet, que contiene información sobre campanas, campaneros y toques, así como sobre las actividades del Gremi:
  • Cocatedral de Sant Nicolau - ALACANT: Campanes, campaners i tocs
  • ALACANT: Campanes, campaners i tocs
  • INDUSTRIAS MANCLÚS (RAFELBUNYOL) : Intervencions
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Gremi de Campaners Valencians (2003)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 87 Visitants: 87 Usuaris: 0